La CUP torna a situar la pujada de l'IRPF com a clau per als pressupostos

L’estrany triangle format pel PDECat, ERC i la CUP està sotmès a forces internes canviants. Des de la investidura de Carles Puigdemont fins ara dos dels vèrtexs (neoconvergents i anticapitalistes) han mantingut una dura pugna ideològica. El tercer, els republicans,  ha assistit, es podria dir que proveït de crispetes, a la pugna entre el seu aliat i el seu soci i, no obstant, enemics. O almenys d’això es queixen tant el PDECat com la CUP. Tot just 12 hores després que la CUP demanés a Puigdemont que s’arremangués, arran del fet que el seu interlocutor en la negociació pressupostària, la Conselleria d’Economia, no els feia ni una passada, és a dir, no cedia ni un mil·límetre, Oriol Junqueras va presidir ahir (per primera vegada, resolent una situació que molestava la CUP) el conclave celebrat al mateix departament. I en la reunió, els anticapitalistes van tornar a plantejar el gran tema: l’augment de l’IRPF.

La CUP va desglossar les seves propostes de modificació del pressupost, sense canviar-ne la suma global, fixada en l’admissió a tràmit en els 25.292 milions. ¿Algun àmbit d’actuació en concret? «Tots», segons fonts coneixedores de la negociació. «Encara que la pedra mestra de tot segueix sent la fiscalitat», apunta una altra i confirma una tercera, que matisa: «Però no s’ha negociat».

És a dir, la CUP torna a insistir a augmentar l’IRPF de les rendes altes. La Conselleria d’Economia està a l’espera, per iniciar la negociació, de conèixer les esmenes dels anticapitalistes a la llei de mesures fiscals i administratives, el text que acompanya els pressupostos . El límit per a l’entrada d’aquestes esmenes és dimarts que ve, i la primera reunió «plenament negociadora», segons apunta Economia, es produirà dimecres.

CONFIANÇA PRESIDENCIAL

Mentrestant, en l’entorn de Puigdemont se segueix confiant en un acord de pressupostos. No es té, però, una visió especialment positiva de la trobada d’ahir, en què es van mantenir discrepàncies amb els representants anticapitalistes i les seves reclamacions.

La tesi del president segueix sent que la CUP avalarà els comptes, no sense abans negociar alguns extrems dels comptes presentats per Junqueras, en qui segueixen confiant el pilotatge de les negociacions. És a dir, que de moment Puigdemont no té intenció de baixar a l’arena negociadora amb els cupaires. Cosa que sí que va acabar fent en relació amb els comptes del 2016 per intentar evitar 'in extremis' l’esmena a la totalitat de la CUP. Llavors no ho va aconseguir.

Al Govern es considera que l’apel·lació de la CUP a la implicació del president és un elemental exemple de «divideix i venceràs». «És sabut que ERC advoca per rebaixar l’IRPF a les rendes mitjanes i apujar-lo a les altes, i això va costar, al mes de maig, no poques bronques amb la part convergent de l’Executiu i amb el mateix Puigdemont», revela una font d’Economia. Una manera d’expressar que Junqueras ha preferit no comprometre l’estabilitat interna del Govern, per no ser vist com a deslleial, però que, si fos pels republicans, ja hi hauria acord pel que fa a fiscalitat.

El mateix passa amb els concerts educatius amb escoles d’elit. «¿Algú pot pensar que ERC desitja mantenir aquests acords amb, per exemple, les escoles de l’Opus?». Per al sector republicà del Govern, doncs, la pilota és a la teulada de Puigdemont i del seu marge de maniobra dintre del seu propi partit. «Cal recordar que Marta Pascal ha fet bandera de la no pujada dels impostos», assenyala aquesta veu que, fins i tot llança una bilbaïnada: «Si la CUP i Puigdemont tanquen un acord sobre l’IRPF, Esquerra la firmarà sense llegir-la».

Notícies relacionades

La CUP demana a Puigdemont que "s'arremangui" amb els pressupostos

La Fiscalia redobla la pressió als Mossos per frenar la "sedició"

Juntament amb la presentació de les esmenes a la llei d’acompanyament, la setmana parlamentària es presenta carregada, amb la discussió en comissió de les seccions del pressupost, és a dir, els comptes de cada conselleria. 

Les dues faccions del Govern, la demòcrata i la republicana, aposten perquè els anticapitalistes ajudaran JxSí a tombar totes les esmenes a la totalitat. Fins i tot la que afecta la Conselleria d’Ensenyament, la més polèmica, que vindrà acompanyada, aquell mateix dia, d’una vaga de professors a l’escola pública convocada per la CGT, el sindicat més pròxim a la CUP.