El Congrés assetja Rajoy

«Un dia d’aquests vindran els guionistes de House of Cards a demanar-nos drets d’autor». La ironia la deixava caure als passadissos del Congrés una veterana assessora parlamentària en referència a l’etapa convulsa en què s’endinsen les Corts, allunyada de la immobilitat de la majoria absoluta. A sobre de les alfombres hi ha diputats optimistes, pessimistes i no alineats que discuteixen sobre si, aquesta vegada, la Cambra baixa té la possibilitat real de posar fre a les polítiques de Mariano Rajoy. 

    Que el legislatiu té assetjat l’executiu s’ha visibilitzat en els tres últims plens, en què el president ha perdut les seves tres primeres batalles gràcies a la unitat en l’oposició (PSOE, Units Podem, Ciutadans, ERC i Grup Mixt): la derogació de la Llei Orgànica de la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), l’augment de la proposició per augmentar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) i la moció per abolir la llei mordassa, que va ser simbòlica però que el PSOE ja tramita com a proposició de llei i va camí de convertir-se en norma. A més, en els pròxims plens es pot aprovar també la derogació de la reforma laboral del Partit Popular. 

    Ara bé, hi ha dos elements que condicionaran que aquest esvoranc obert es tradueixi en un canvi legislatiu real. Un: el que facin PSOE –encara debilitat i sense lideratge– i C’s, donat que tenen la capacitat de decantar la balança per aprovar mesures que el Govern rebutja, o bé, de donar oxigen a Rajoy amb pactes. Exemple: la negociació de l’augment de l’SMI. Mentre el Parlament tramita la proposició de llei d’En Comú Podem per incrementar-lo a 800 euros el 2018 i a 950 el 2020, els socialistes han acordat amb el PP apujar-lo a 707 euros l’any que ve. I, segon element determinant, les maniobres del Govern per deixar en els llimbs el que va ser aprovat al Congrés, a l’amenaçar de recórrer davant el Tribunal Constitucional (TC) totes les iniciatives que superin el pressupost de l’exercici en curs. 

    És una actitud bel·ligerant de final incert, perquè les sentències trigaran –i mentrestant no es paralitza ni el tràmit parlamentari ni l’entrada en vigor– i també perquè l’oposició ha après a esquivar el veto amb l’argúcia tècnica de registrar propostes per a exercicis consecutius.

Optimistes i pessimistes

¿Qui guanyarà el pols? Entre els pessimistes hi ha Pablo Iglesias. Ell considera que el Parlament «té les mans lligades» per la capacitat de bloqueig del Govern (emparada a la Constitució i el reglament de la Cambra). Potser per confirmar la seva opinió, va destinar la seva primera pregunta parlamentària a Rajoy, dimecres, al plantejar-li fins on arribarà amb els vetos. El president li va respondre que seguirà recorrent tot el que superi el pressupost i assumirà només el que sigui obligatori, cosa que alimenta el pessimisme d’Iglesias, que aquest divendres va arribar a suggerir la inutilitat de registrar al Congrés la reforma de la Constitució que portava en el seu programa electoral, en què incloïa un referèndum per a Catalunya.

    Com a l’hemicicle, a Units Podem hi ha diversitat d’opinions. El portaveu, Íñigo Errejón, opina que el Govern és «feble» i que es pot guanyar la pugna. El líder dels seus socis catalans, Xavier Domènech, sosté que no s’ha d’avançar diagnòstic definitiu perquè queden mesos per confirmar fins on arriben els suports de PSOE i C’s. «Hem de treballar perquè les esquerdes que hem obert en el Govern ens permetin aprovar polítiques a favor de la gent. Si fructifica, fantàstic. Si no, hem de seguir treballant per ser una alternativa», assenyala.

Xantatge i negociació

Notícies relacionades

Iglesias suggereix que aparcarà la seva reforma de la Constitució

Podem inclou la consulta en la reforma de la Constitució

A ERC Gabriel Rufián apunta també als socialistes i a Albert Rivera. «Les victòries del Congrés tenen un límit o amenaça, que és l’enorme por del PSOE i C’s a altres eleccions. I això el PP ho sap i ho porta fins al límit del xantatge», opina. Des del PSOE, observen la pugna amb cert optimisme i, també, amb un as a la màniga. La secretària general adjunta al Congrés, Isabel Rodríguez, considera que Rajoy ha de «sortir del somni de la majoria absoluta» i acceptar el que aprova el legislatiu. A la vegada, advoca per trobar un «equilibri» entre sumar-se a grans pactes quan sigui possible i alinear-se amb l’oposició en altres temes.

    A Ciutadans també són positius. Creuen que el pacte firmat per permetre a Rajoy governar i el seu paper en l’oposició obligarà el Govern a aplicar mesures, a pesar del revés que han rebut amb la negociació del sostre de despesa no amb ells, sinó amb els socialistes. Els juristes adverteixen: la possibilitat de frenar les polítiques de Rajoy existeix i el Congrés té força per assetjar l’Executiu. Si la pugna la guanya un bàndol o l’altre resideix, sobretot, en la capacitat de PSOE, Units Podem i C’s per consensuar un assalt conjunt.