París avisa l'independentisme que la Catalunya Nord no vol deixar de ser part de França

L'ambaixador francès a Espanya, Yves Saint-Geours, ha advertit aquest dimarts els independentistes catalans que reivindiquen el dret d'autodeterminació de la Catalunya Nord i la seva inclusió als Països Catalans que els habitants d'aquesta zona del sud-oest del país se senten "francesos". El diplomàtic s'ha referit així a la proposta de resolució que el Parlament de Catalunya va aprovar a l'octubre amb els vots de Junts pel Sí i la CUP en què es defensava que aquest territori també pugui decidir el seu "estatus polític".

En un esmorzar informatiu organitzat per Abertis i 'Voz Pópuli', l'ambaixador ha recordat que la frontera actual entre Espanya i França es va fixar el 1659 i des d'aleshores ha estat "tranquil·la" i "sense problemes conflictius". Saint-Geours ha defensat que "no totes les fronteres europees estan fixades des de fa tant de temps". Sense obviar les "particularitats culturals" i "lingüístiques" de les diferents regions del seu país, el diplomàtic ha volgut precisar que en totes elles els seus habitants se senten part de França.  

FRANÇA JA ES VA QUEIXAR DE LA RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT

Notícies relacionades

França es va queixar davant la Generalitat que el Parlament demanés l'autodeterminació de la Catalunya Nord

El Parlament torna a desafiar el TC i inicia el compte enrere del referèndum

Després de la declaració aprovada pel Parlament, el Govern francès va presentar una queixa formal a l'Ambaixada espanyola a París en què lamentava que el Parlament emetés "resolucions que atempten" contra la sobirania de França. Segons fonts diplomàtiques franceses, el contingut de la resolució, recolzada per Junts pel Sí i la CUP, "no va agradar" a l'Executiu francès, i així els ho va fer saber a les autoritats espanyoles "a diferents nivells". Aquest diari ha pogut confirmar que la queixa també va ser expressada al Govern de la Generalitat directament.

En la declaració de la Cambra catalana del mes passat es diu que "el conjunt" dels Països Catalans tenen dret "a decidir el seu estatus polític", i es destaca que Catalunya haurà de mantenir "una relació prioritària" amb tots aquests territoris que comparteixen "llengua, cultura i altres vincles forjats al llarg de la història".