Adéu a l'interregne

Pablo Iglesias va irrompre a l’hemicicle amb tanta determinació i ànim de protesta que alguns van somriure, irònics, apuntant que el cap podemista semblava disposat a «cavar trinxeres» ja no només al carrer, com reivindica, sinó també en les historiades alfombres del Congrés. Eren les nou del matí. Era l’últim ple abans de la investidura de Mariano Rajoy (si el PSOE o part d’ell opta la setmana que ve per l’abstenció). Era l’última vegada que ses senyories s’asseien als escons per a un ple ordinari en el període de l’interregne, aquests llimbs de gairebé un any sense Govern als comandaments. I era tan plumbi el debat que els diputats es van dedicar més a reaccionar davant les càmeres a les notícies que s’anaven produint que al tema parlamentari.

    Iglesias es va embrancar amb la presidenta, Ana Pastor, que no li va permetre fer un discurs a favor dels drets humans. Com que els membres de l’Executiu ni tan sols havien arribat, un grup de diputats de Podem va col·locar octavilles als escons blaus que els populars van trobar a l’arribar, unes hores més tard. El PP va lamentar «el circ». Albert Rivera va retreure als podemistes que portin les seves guerres internes al Parlament. El mateix Iglesias, que a la seva entrada havia dit que l’escrache contra Felipe González és de «salut democràtica», va sortir a matisar, i les portes de l’hemicicle van començar a girar a ritme de batedora.

    Pastor va sortir a entregar al Rei la llista de portaveus que aniran a les consultes prèvies a la investidura. Va tornar amb una notícia exigua i una galleda d’aigua freda. Aquesta vegada pujarà al palau de la Zarzuela un representant més, d’Equo, a parlar amb Felip VI, del qual els parlamentaris esperen un gest de diligència per comprimir totes les converses en un dia i mig, i poder convocar, d’una vegada, el ple per votar Rajoy. El disgust va ser saber que s’hauria d’esperar fins divendres per conèixer els horaris decidits pel Monarca, que condicionen la resta. Al Congrés tots esperaven que fos immediat: hi ha un exèrcit invisible de funcionaris, periodistes, uixers, taquígrafs, lletrats, personal de serveis i agents de policia pendents d’una data que tots assumeixen, resignats, devorarà el pont de Tots Sants. «El dels morts», se’n burlaven alguns als passa­dissos. 

Iglesias aplaudeix Madina

Notícies relacionades

El calendari que planteja el Congrés per investir Rajoy

Iglesias protesta al Congrés abans de conèixer-se la data d'investidura

A mig ple, es va conèixer la sentència del Tribunal Constitucional que anul·la el veto català contra els toros. Els diputats es van organitzar per donar reaccions als mitjans. Al cap de poca estona es va fer pública la imputació de Rita Barberá. I hi va haver noves absències als escons. Ses senyories seguien la sessió a batzegades. Íñigo Errejón es va quedar atrapat en un ascensor amb diputats del PP però no va aconseguir convèncer-los en aquest confinament d’un canvi de vot. El Congrés va aprovar la reforma de la llei d’estabilitat pressupostària i la llei electoral, amb retocs mínims: es redueixen el sostre de despesa dels partits i les subvencions quan hi hagi repetició de comicis.

    El dret de sufragi als 16 anys o eliminar el vot que s’ha de sol·licitar van ser propostes rebutjades. No hi va haver acord, tampoc, per firmar un document pel cinquè aniversari de la fi d’ETA, en una negociació improvisada al mateix hemicicle, dempeus. Quan li van preguntar sobre aquesta conversa a Iglesias no va citar el motiu del desacord, entre PP i Bildu, però es va desfer en elogis del socialista Eduardo Ma­dina.