Catalunya Ràdio entrevista un excap polític d'ETA no penedit

Des que ETA va tancar per enderrocament han sigut molts els exmilitants de la banda terrorista que s'han acollit a les vies de reinserció. Fins i tot alguns, com Iñaki Rekarte, s'han atrevit a confessar en públic el seu penediment i relatar l'experiència viscuda en l'organització. Però no tots els exetarres reneguen del seu passat. Aitor Elizaran, considerat cap polític d'ETA quan va ser detingut el 2009, carrega contra els seus excompanys penedits en una entrevista a Catalunya Ràdio, que s'emetrà dissabte que ve a les onze del matí en el programa 'El suplement'. Fa tot just vuit mesos que ha sortit de la presó i sosté que, tot i la difusió que aquests testimonis tenen en els mitjans de comunicació, els etarres penedits són una minoria entre el col·lectiu de presos.

En un avanç de l'entrevista, gravada en un 'caserío' de Sant Sebastià, Elizaran afirma que "hi ha una part molt petita en la història d'ETA que s'ha penedit a la presó" i atribueix aquestes actituds a un intent de "justificar el seu fracàs personal a base de ridiculitzar allò a què han pertangut i l'aposta política del moviment" etarra. Afegeix que tant Iñaki Rekarte com els "altres" exterroristes reinserits "no han sigut capaços d'aguantar tota la repressió carcerària i judicial que els ha caigut a sobre", i sentencia que aquests testimonis s'han vist afavorits per un "ressò mediàtic" segons ell excessiu.

PREGUNTES SENSE RESPOSTA

Notícies relacionades

Otegi assegura que va empatitzar amb les víctimes durant la seva estada a la presó

Vic, 25 anys d'un atemptat al cor de Catalunya

Durant la conversa, Elizaran es nega a respondre a tres preguntes: si està penedit d'haver format part d'ETA, si la banda terrorista ha tingut sentit i si l'organització ha fracassat en els objectius tenint en compte la situació política actual del País Basc. El que sí que deixa clar és que el final del terrorisme (ell en diu "lluita armada") és irreversible. "En un moment donat, ETA creu que desapareixent aporta més a un procés que pugui portar Euskadi a la llibertat. ¿Quan desapareixerà del tot? Quan ETA decideixi que es donen les condicions adequades per desaparèixer", vaticina. I sentencia que "si ETA ha dit que la lluita armada forma part del passat, és perquè n'està convençuda".

Preguntat pel procés independentista català, l'excap polític d'ETA defineix Catalunya com un "referent polític" i confessa sentir "enveja sana" dels catalans per haver aconseguit impulsar un procés polític "popular" que, en la seva opinió, ja s'ha convertit en un "paradigma".