Societat Civil Catalana defensa amb Eduardo Mendoza el valor del bilingüisme

El debat lingüístic a Catalunya va ressorgir amb força al mes d’abril arran del manifest Koiné, que va denunciar la «ideologia política del denominat bilingüisme». La polèmica va seguir cremant al maig quan es va presentar un esborrany de constitució catalana que retirava l’estatus d’idioma oficial al castellà, i en el trancurs de les últimes setmanes ha tornat a agafar força amb el (fallit) pacte del PP i Ciutadans que desmuntava la immersió lingüística. Amb aquest background a l’agenda, i a les portes de la Diada, Societat Civil Catalana (SCC) va defensar ahir Les raons per al bilingüisme en un acte celebrat al paranimf de la Universitat de Barcelona (el mateix lloc on es va presentar el manifest Koiné) que va comptar amb la presència de l’escriptor Eduardo Mendoza i al qual van assistir representants de Ciutadans, el PSC i el PPC.

«Vivim en una societat bilingüe que participa de dues tradicions literàries diferents i hem d’aprendre a conviure amb això», va subratllar l’autor dela novel·la La ciutat dels prodigis davant un auditori completament ple. També va reclamar que es respectin els drets individuals i que es combati decididament qualsevol imposició o abús lingüístic. La seva recepta passa per treballar per trobar un equilibri.

EL CASTELLÀ, LLENGUA VEHICULAR

Notícies relacionades

Detingudes tres persones a Castelldefels i Montcada per enaltiment del terrorisme gihadista

Roberto Villafáfila: "L’apagada no va ser per un sol error, sinó per fallades en cascada"

A més a més de la de Mendoza, l’acte va incloure les dissertacions del catedràtic de Psicobiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Ignacio Morgado, de la catedràtica de Llengua i Literatura Espanyola de la Universitat de Lund (Suècia) Inger Enkvist i del vicepresident de SCC José Domingo. En una altra intervenció, el vicepresident de la plataforma contrària a la independència, Joaquim Coll, va reclamar el mateix ús de català i castellà a les institucions i va considerar «absurd» que l’espanyol no sigui llengua vehicular a l’ensenyament, fet que va atribuir a la voluntat d’«excloure’l de l’espai públic institucional».

En el vessant més científic, Morgado va exalçar els beneficis del bilingüisme per incrementar l’atenció selectiva i commutar continguts cognitius. El domini de dues llengües permet, a part de millorar la sociabilització, endarrerir la degeneració cognitiva, va destacar el catedràtic de Psicobiologia. La també catedràtica Enkvist, des d’un altre prisma, va asseverar que a Catalunya es dóna una immersió lingüística obligatòria amb un contingut ideològic que no té absolutament res a veure amb l’aprenentatge en si.