Podem fuig de la por

Un dels aprenentatges més valuosos de Podem el 26-J és que el partit desperta por entre sectors significatius de la població, i que si el PP ho va tenir fàcil per esperonar l’ordre davant del caos va ser perquè ja hi havia un camp de desconfiança que els morats havien anat abonant. La direcció va admetre llavors, amb matisos, que no havien aconseguit transmetre, des que van arribar al Congrés després del 20-D, una imatge de solvència o serenitat. El dilema que ara preocupa és com irradiar menys temor i comunicar professionalitat, quan les seves bases els demanen més èpica. El dilema existencial inquieta la cúpula, que torna de les vacances al Parlament sense una identitat nítida.

Fase esgotada

El diagnòstic és compartit per les diferents ànimes del partit, però la solució no tant. Coincideixen que Podem no pot seguir funcionant com una màquina electoral, conquistant batalles èpiques. Consideren aquesta fase esgotada. Però mentre que Pablo Iglesias subratlla el perill d’institucionalitzar-se i perdre els simpatitzants, al secretari polític, Íñigo Errejón, el preocupa més transmetre confiança des del Parlament.

«Aquells que ens votaven per ser outsiders... ¿ens votaran quan estiguem normalitzats? ¡Uix! Ho dubto». La reflexió és d’Iglesias, que tem l’efecte nociu de la vida al Congrés. «La tasca parlamentària pot ser meravellosa o el camí cap al cretinisme polític. Jo he sortit molt espantat d’aquests sis mesos», va admetre en el transcurs dels cursos d’estiu d’El Escorial, acollint-se a la crítica marxista, que rebutja l’aplaudiment del treball a les institucions en comptes de centrar l’atenció en la lluita de classes.

Notícies relacionades

Sánchez desmenteix que hagi acordat amb Iglesias intentar-ho junts si falla Rajoy

Iglesias ja veu inviable intentar un govern alternatiu al de Rajoy

Per Errejón, la clau resideix a ser eficaços des del Parlament però traduir aquesta activitat, de vegades àrida i desproveïda de mites, a la ciutadania, no pas només als simpatitzants de Podem, per anar ampliant la transversalitat a la qual aspira. Un exemple. El vídeo que va penjar dijous després de la reunió de la Diputació Permanent explicant de forma senzilla què és aquest òrgan i com havien pactat un acord amb el PSOE.

«Hem de ser capaços de plantejar un país nou però anar garantint el mentrestant. No estar completament oposats al que existeix, perquè ets un friqui, ni estar completament integrats, perquè aleshores no canvies res», reflexionava el número dos de Podem en aquests mateixos cursos. Tant per l’un com per l’altre, la institucionalització farà que Podem perdi el seu caràcter èpic perquè la tasca parlamentària «s’assembla més a un basar persa que a un combat entre el bé i el mal».