Malson electoral per Nadal

La llei de Murphy diu que qualsevol situació per dolenta que sigui és susceptible d’empitjorar. Si pensaven que no hi havia res pitjor que repetir eleccions en ple pont de Sant Joan, cordin-se els cinturons. Dels creadors de Retorn a les urnes arriba l’amenaça fantasma d’una tercera entrega de la saga, Malson electoral per Nadal.

Els que ho passarien pitjor si aquest escenari apocalíptic es compleix serien els 172.533 desafortunats que haurien de menjar-se els torrons en una de les 57.511 meses electorals. La principal conseqüència podria ser una desmobilització afegida a la ja viscuda el 26-J, que va afectar especialment l’esquerra, i en concret Podem.

Més enllà de la imatge internacional que projectaria Espanya, cal preguntar-se pel cost econòmic que tindria. La repetició electoral ja va costar 150 milions d’euros, 20 dels quals en despesa dels partits. Els 130 milions que va aportar l’erari en les passades eleccions inclouen els 48 milions de Correus (vot a distància i propaganda), 12,8 milions de l’escrutini i la difusió de les dades, 12,59 milions de logística (paperetes, locals, campanyes de difusió) i 55,1 milions que es deixen les administracions públiques en el procés (per exemple, el desplegament de Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat va costar gairebé 13 milions).

Encara que fins i tot el Rei ho reclamava, els partits no es van posar d’acord abans del 26-J ni per rebaixar el cost global de 130 milions de la repetició electoral. No hi va haver pacte ni en un enviament conjunt de les paperetes per correu.

Les forces que més patiran seran les que no hagin aconseguit grup propi al Congrés, com passa amb CDC. Només amb grup propi es pot accedir al cobrament de la subvenció per l’enviament gratuït de propaganda en campanya.

En l’única cosa que coincideixen els principals partits és que l’escenari d’unes altres eleccions generaria més cabreig social. A partir d’aquí, porten l’aigua al seu molí. Respecte a les dificultats econòmiques de la postconvergència, el diputat del PDC Carles Campuzano li resta importància: «Unes eleccions poden ser una oportunitat per presentar-nos per primera vegada amb aquesta marca, amb aquest nou projecte».

Autoestima independentista

El republicà Joan Tardà va més enllà i creu que el procés en sortiria reforçat perquè es generaria «una certa autoestima en l’electorat independentista, respecte al vodevil espanyol, que vota per Nadal mentre nosaltres tenim un projecte». Campuzano vaticina que els que en sortirien més perjudicats són el PSOE i Podem perquè «generen una idea d’alternativa que no es fa realitat».

Notícies relacionades

La repetició de les eleccions generals costaria als espanyols 150 milions d'euros

Un calendari arriscat

Fonts d’En Comú Podem (ECP), en una referència implícita al PSOE, opinen que «no són necessaris nous comicis per aconseguir un Govern de canvi i progrés». El diputat independent integrat al PSC Manuel Cruz apunta que la desmobilització de l’esquerra en altres comicis és una hipòtesi «dels sociòlegs, les previsions dels quals van sortir esquilades» el 26-J. Opina com Campuzano que s’hauria de fer un esforç per reduir despeses electorals. I torna la pilota llançada per ECP: «El mateix Pablo Iglesias ja no utilitza l’expressió govern a la valenciana de comptar amb la post-CDC o el PNB.

Fonts del PPC presagien una alta desmobilització i creuen que, mentre els electors populars anirien a votar per garantir la victòria del PP, la resta de forces patirien un gran retrocés. El risc electoral existeix i els partits no deixen d’assenyalar els seus oponents.