La (cínica) doble vara

Quan a mitjans de març es va saber que Pedro Sánchez s'havia reunit amb Oriol Junqueras Pedro SánchezOriol Junquerasse'n va armar una de grossa. Al PP van expressar la seva “preocupació” perquè el líder del PSOE hagués compartit taula i estovalles amb un perillós secessionista mentre que en les baronies socialistes es van encarregar de recordar al seu secretari general que als d'ERC ni aigua. Junqueras no és menys perillós per a la sacrosanta unitat de la pàtria espanyola del que puguin ser-ho el tàndem Tardà-Rufián a qui quatre mesos després Mariano Rajoy ha invitat a prendre cafè a La Moncloa (encara que sense voler el president acabés vessant-ho per la noble alfombra). Aquesta vegada, ningú ni al PP ni al PSOE s'ha escandalitzat. Segurament perquè reunions d'aquest tipus no haurien de tenir res d'excepcional. L'únic que ha passat des d'aquell discret dinar del 15 de març entre Sánchez i el líder d'ERC i la conversa entre Rajoy i els diputats republicans (en la qual es va parlar del ‘Fernándezgate’ però també del Tour) és que pel mig hi ha hagut unes eleccions. I que arran del resultat d'aquests segons comicis, el PP necessita mostrar la seva cara més amable mentre que Sánchez ho té complicat -si no impossible- per intentar una alternativa a un govern del PP.                                                                                                                                                                                                                                                                   

 

Tal és la paradoxa, que els republicans, a més de visitar les estances palatines de Rajoy, s'han reunit ja en dues ocasions amb els populars per parlar de com es configurarà la pròxima Mesa del Congrés i com es repartiran els grups a l'hemicicle. Els diputats catalans van tenir bona relació amb Jesús Posada com a president de la Cambra i no els importaria que repetís. Entre els noms que estudia el PP estan també el de José Manuel Margallo i el d'Ana Pastor. En resum, els republicans tenen més contacte amb l'Hernando del PP que amb el del PSOE, del qual no tenen notícies des d'abans del 26-J. Els socialistes ni tan sols han despenjat el telèfon per buscar suports entre els grups catalans que els permetin assegurar que Patxi López pugui repetir com a president del Congrés. A l'hora de demanar ajuda prefereixen demanar-la a Ciutadans. No sembla que sigui la millor manera d'explorar possibles aliances alternatives si Rajoy fracassa en el seu intent de ser president amb el seu programa i sense concessions de calat. President a l'estil L’Óreal, perquè ell ho val i punt.    

IMATGE MÉS CONCILIADORA                                                                                                                       

 

¿Potser el PP ha decidit canviar la seva resposta als anhels de republicans i convergents? No, com s'ha encarregat de recordar Maria Dolores de Cospedal aquest dijous per calmar aquella part de l'opinió publicada que no s'escandalitza ni pel ‘Fernándezgate’. Tenint en compte que interpreten els seus interlocutors, el que pretenen els populars és oferir una imatge més conciliadora malgrat que a la pràctica no es concreti en mesures diferents de les del seu programa, com ha quedat demostrat en el document que ha entregat aquesta setmana a la resta de formacions.                                                                                                                                        

Notícies relacionades

Homs s'ofereix a Sánchez per construir una alternativa a Rajoy

El PP defensa que queda temps per arribar a un acord amb el PSOE

   

Sense arribar a parlar català en la intimitat està disposat a concedir que Convergència disposi de grup parlamentari propi malgrat que podria evitar-ho. Confia que si el PP segueix en el poder i tenint en compte els equilibris que haurà de fer per sobreviure al Congrés, Francesc Homs els podrà donar un cop de mà amb les mesures econòmiques. Amb el que no compten és que la nova CDC -s'acabi dient com s'acabi dient-, no és només la de Mas i Homs. És probable que al PP aviat trobin a faltar Josep Antoni Duran Lleida i descobreixin Marta Pascal. Temps al temps.