Nou presidents en 57 anys

Des de Nixon fins a Obama, tots els inquilins de la Casa Blanca han visitat Espanya

abertran11554615 archivo  6 05 1985  felipe  gonzalez  se  entrevista  con ro160706145255

abertran11554615 archivo 6 05 1985 felipe gonzalez se entrevista con ro160706145255

4
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

Espanya i els EUA van començar a teixir una relació diplomàtica fluida el 1953, quan els dos governs van firmar els Pactes de Madrid. El Govern nord-americà es va comprometre a recolzar econòmicament el règim de Francisco Franco a canvi de la construcció i l'ús de quatre bases militars (Torrejón de Ardoz, a Madrid; Rota, a Cadis; Morón de la Frontera, a Sevilla, i la de Saragossa), com a part de la seva estratègia durant la guerra freda. Per aquells anys, Espanya era pràcticament un pària internacional i estava aïllada i empobrida. Sis anys després, Dwight D. Eisenhower, firmant d'aquells pactes, va inaugurar les visites dels presidents dels EUA. Des d'aleshores i fins a Barack Obama, Espanya ha rebut nou líders del país nord-americà.

DWIGHT D. EISENHOWER

DESEMBRE DEL 1959 Les cròniques periodístiques expliquen que el president i Franco van rebre un bany de masses malgrat el fred que feia aquell 21 de desembre. Eisenhower (republicà) i el dictador van saludar en un cotxe descapotable els milers de persones que van sortir a veure'ls en el recorregut que van fer pels carrers de Madrid. El suport nord-americà al règim va quedar gravat a l'hemeroteca per sempre.

RICHARD NIXON 

OCTUBRE DEL 1970  Richard Nixon (republicà) va repetir les escenes d'Eisenhower i es va passejar pel centre de Madrid en companyia de Franco entre milers de persones. Nixon va reprendre les visites de cortesia a Espanya. Els seus dos antecessors, els demòcrates John F. Kennedy i Lyndon B. Johnson, van evitar tenir un gest així amb la dictadura. "He vist un poble orgullós, un poble jove, un poble dinàmic que ha sigut responsable que Espanya tingui l'índex més gran de creixement que qualsevol altre país d'Europa durant els últims 10 anys", va declarar Nixon. El líder dels EUA es va entrevistar amb el príncep Joan Carles i amb el vicepresident del Govern, l'almirall Luis Carrero Blanco. Des de Nixon, tots els presidents nord-americans han visitat Espanya.

GERALD R. FORD 

MAIG DEL 1975 El republicà Gerald Ford va arribar a Madrid, acompanyat del seu secretari d'Estat, Henry Kissinger, només sis mesos abans de la mort de Franco. Ford també es va reunir amb Joan Carles, com havia fet Nixon, i aquesta trobada va durar el doble que l'audiència amb Franco. "Hem de continuar aquesta cooperació per enfrontar-nos amb les necessitats del demà", va dir Ford en el brindis del sopar del Palau d'Orient.

JIMMY CARTER 

JUNY DEL 1980 Primera visita després de l'arribada de la democràcia i primer president demòcrata que viatja a Espanya. Jimmy Carter es va entrevistar amb el rei Joan Carles; el president del Govern, Adolfo Suárez, i el líder del PSOE, Felipe González. També va mantenir un "contacte informal", segons va informar EL PERIÓDICO, amb Santiago Carrillo. Carter també va aprofitar la seva curta visita (de només 20 hores) per córrer 10 quilòmetres pel Retiro a dos quarts de sis del matí. El viatge es va tancar amb un comunicat (no hi va haver roda de premsa, assenyalen les cròniques) en què se celebrava l'evolució del procés democràtic espanyol. Oficialment, l'entrada d'Espanya a l'OTAN no va ser tractada. L'Executiu va firmar el protocol d'adhesió el desembre del 1981.

RONALD REAGAN 

MAIG DEL 1985 La visita del president republicà Ronald Reagan va provocar la concentració més gran als carrers des del 1977. Prop d'un milió de persones es van manifestar en diverses ciutats espanyoles per protestar per la política militar nord-americana a Centreamèrica. Més de 250.000 persones van sortir a Barcelona al crit d'"OTAN, no. Bases, fora". Els manifestants també demanaven un referèndum sobre la permanència a l'Aliança Atlàntica (que es va celebrar finalment el 12 de març de 1986). Felipe González va despatxar una acollida freda al líder dels EUA i el llavors vicepresident, Alfonso Guerra, es va absentar dels actes en honor de Reagan. 

GEORGE BUSH 

OCTUBRE DE 1991 George H. W. Bush (republicà) va volar a Madrid per assistir a la Conferència de Pau sobre el Pròxim Orient, en què també van participar el líder de l'URSS, Mikhaïl Gorbatxov, i el primer ministre israelià, Isaac Shamir. Felipe González es va poder anotar un dels millors punts de la diplomàcia espanyola fins ara. En una roda de premsa a la Moncloa, Bush li va agrair la "miraculosa" organització de la cimera "en un lapse de temps tan curt. També va destacar que el líder socialista tenia "una influència especial" a Sud-amèrica i Centreamèrica. 

BILL CLINTON 

DESEMBRE DEL 1995 I JULIOL DEL 1997 El demòcrata Bill Clinton és per ara l'únic president dels EUA que ha visitat dues vegades de manera oficial Espanya. En la primera ocasió, va participar en una cimera entre la Unió Europea i els EUA, en què es va firmar la Nova Agenda Transatlàntica. En aquells dies del desembre era notícia que l'espanyol Javier Solana havia sigut elegit secretari general de l'OTAN. Durant la visita no es va aclarir quines cessions va haver de fer Espanya per aconseguir el suport dels EUA a aquella candidatura. 

Notícies relacionades

Dos anys després, Clinton va tornar i va estar set dies per Espanya. L'excusa va ser una cimera de l'Aliança Atlàntica que es va celebrar a Madrid, però després va allargar la seva estada i va visitar Granada i Palma de Mallorca. A l'illa, els Clinton van disfrutar d'unes hores del mar a bord del Fortuna acompanyats pel cap de l'Executiu, José María Aznar, i els reis Joan Carles i Sofia.

GEORGE W. BUSH 

JUNY DEL 2001 Aznar va començar a marcar el perfil que desenvoluparia en els anys següents i va recolzar el pla antimíssils de George W. Bush en la visita que va fer el juny del 2001, una posició que no compartien la majoria dels socis europeus. Començava així un gir en la política exterior que va situar Espanya més a prop de Washington que de París, Berlín o Londres. El clímax arribaria dos anys després, amb la invasió de l'Iraq que Bush va llançar amb el suport d'Aznar i el primer ministre britànic, Tony Blair.