La depuradora de CDC

Sempre ben agafat al timó de la nau, Artur Mas agrada i s’agrada fent servir símils mariners en les seves dissertacions. En el primer discurs, divendres, del congrés fundacional del partit abans conegut com CDC (PACcCDC) era impossible esquivar la comparació entre el lloc fundacional de Convergència i el de la seva hereva en aquest congrés. Si el 1974 els convergents van escollir Montserrat, que vessa «espiritualitat i catalanisme», va explicar Mas, per al PACcCDC s’ha optat per l’àrea Fòrum. «El projecte» convergent, va desenvolupar, «ha amarrat al Mare Nostrum, però no es quedarà quiet. Salparà cap a Ítaca».

Més enllà del fet que al Port Fòrum només hi amarren vaixells recreatius, i per tant es pot donar la imatge que els que van a Ítaca navegaran en un iot (fet que exclou la CUP) cal ressenyar que Mas va oblidar que l’emplaçament del congrés té una singularitat. El Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), del barceloní Josep Lluís Mateo, s’ha construït, com qui diu, al damunt d’una de les depuradores d’aigües residuals més gran d’Europa.

Que a sobre de l’estació on es tracten les aigües negres de la meitat de la població de l’àrea metropolitana (1,6 milions de persones) hi hagi un lloc d’oci i congressos suposa, sens dubte, una obra d’infraestructura homèrica. I que el PACcCDC neixi just aquí pot donar lloc a lectures ulteriors, si es pensa en els casos de corrupció.

La depuradora, si bé no és visible, sí que és ensumable, en funció d’on bufa el vent. I no a l’interior de l’esplèndid CCIB, que sembla una terminal d’aeroport, sinó a l’exterior, on els associats del PACcCDC surten a fumar i/o conspirar i/o rondinar. Cal dir en descàrrec dels qui van fer l’obra per aconseguir que els residus d’1,6 milions de persones siguin tractades a 15 metres sota els peus dels congressistes i que no facin pudor que seria més propi d’un miracle que no d’un projecte.

Les pauses per fer el cigarret no havien estat mai tan concorregudes de gent que odia el tabac. Però el partit, i sobretot Catalunya, mereixen sacrificis. Com va dir un dels 1.600 assistents a la ponència 2, on se suposa que hi havia més marro, «un congrés és un lloc on persones que no et pensaries mai que fessin un cafè juntes, fan un cafè juntes. Sense que a cap de les dues els agradi el cafè». Parlar, negociar, buscar suports, superar diferències del passat a l’encalç d’una unió temporal contra un enemic comú, per exemple, la direcció del partit.

Ja sigui a la cafeteria o a l’exterior, les conspiracions en aquests dos primers dies han competit durament amb les crítiques cap a l’assumpte del nom. Qualsevol rotllana es convertia en una enumeració de possibles noms, primer seriosament, com ara Junts per Catalunya, i, de mica en mica derivant a la mofa, befa, facècia i riota, com ara «Partit de Tonto el que ho Llegeixi» o «Es ven Opel Corsa».

‘Model passeig Costa Brava’

Notícies relacionades

La 'nova CDC' confia que demà serà 'batejada'

Un motí a CDC obliga a ajornar l'elecció del nom del nou partit

El principal contrast entre el congrés i el món exterior és la vestimenta. Els outfits vistos entre els associats del PACcCDC són els mateixos que els dels hibernats militants convergents. Segueix triomfant el model passeig a la tarda a la Costa Brava, entre la població masculina, que es compon de texans, vambes (ja no cal que sigui nàutiques) i, sobretot, camisa blanca. Entre els més joves, i algú de més de 40 empeterpanat, s’estenen els pantalons curts, això sí, de camal estret, ni que sigui per diferenciar-se de l’outfit cupaire.

La gent que circula al davant del CCIB porta banyador i per desplaçar-se zigzaguejant entre els congressistes fa servir algun gadget amb rodes. Encara que pocs se n’espanten. Després  d’allò de Catalans Convergents, el llistó per deixar-los bocabadats està molt alt.