¿Ordre davant el caos?

El debat entre dones obre la campanya amb el PSOE a l'atac contra un PP replegat en el seu discurs

 

  / EFE / VÍCTOR LERENA

3
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol
Iolanda Mármol

Periodista

ver +

Ha sigut el primer debat televisiu de dones en la història de la democràcia espanyola. Mentre els quatre principals candidats sortien al carrer per complir amb el ritual de l'enganxada de cartells, Andrea Levy (PP), Margarita Robles (PSOE), Carolina Bescansa (Podem) i Inés Arrimadas (Ciutadans) es van enfilar als talons en un plató d'Atresmedia,  que va plantejar el primer enfrontament dialèctic de la campanya del 26-J. 

El debat no va deixar grans sorpreses, però sí que va permetre constatar de forma cristal·lina les estratègies dels partits, clarament definides després de la configuració a la graella de sortida determinada per un CIS preelectoral que vaticina el doble ‘sorpasso’ de Podem al PSOE. Margarita Robles, número dos dels socialistes, va sortir “a arremangar-se”, com ella mateixa va admetre, en una actitud d'atac directe a la representant del PP -que li va tornar les pulles però no va aconseguir transmetre una imatge de solvència- i amb un prec als votants històrics del PSOE, a qui va fer una crida “de cor” perquè no s'abstinguin. En aquest foc creuat, Bescansa va adoptar un to professoral, i Arrimadas va actuar com un àrbitre.

La primera tasca de Robles va ser encasellar Levy com la representant del grup dels poderosos i autoreivindicar-se com algú que viu “al carrer”. “Senyora Levy, vostè viu en un plasma, com el seu president, és una privilegiada”, li va etzibar per a desconcert de la portaveu popular. Envalentida per les primeres estocades, la socialista va agafar embranzida en el bloc sobre la corrupció i va cometre la pífia del debat al referir-se al seu partit quan pretenia criticar el PP: “El PSOE no ha donat mitjans als jutges aquests quatre anys”, va dir, i l'error va ser tan evident que fins i tot Arrimadas, que va mantenir el 'fair play' durant tot el debat, no va poder evitar una riallada de vergonya aliena.

"ESTEM FRESCOS"

La jutge es va referir a les seves contrincants pel cognom, i parlant-los de vostè. Bescansa, les interpel·lava tutejant-les, amb el nom de pila, des de la serenitat d'un discurs en què va aconseguir transmetre el seu missatge força en cada un dels blocs temàtics, des de l'economia a la política territorial. A saber: el cicle polític de la transició s'ha acabat. 

El debat va evidenciar que aquesta vegada Podem no surt a confrontar. Que la polarització instal·lada pel PP en tota la precampanya ja s'ha convertit en una bola de neu amb inèrcia pròpia, i això li permet mantenir un missatge sense estridències, en part facilitat perquè el PSOE va fixar els seus atacs al partit de Mariano Rajoy. Va ser tan evident la reedició de la pugna entre els representants del bipartidisme, que Arrimadas ho va aprofitar per subratllar les dificultats que hi haurà per negociar a partir del 27-J. “Estem frescos si depenem que el PP i el PSOE es posin d'acord”, va lamentar, en una argumentació amb pocs atacs, però que va retreure a Levy la corrupció i l'aforament de polítics com l'exalcaldessa de València Rita Barberá. La representant popular va encaixar el cop i va sorprendre a l'admetre que hi ha maneres d'actuar del seu partit amb les quals no està d'acord. “Vull un canvi, per això estic en el comitè de direcció”, va explicar.

En el debat es va plantejar la qüestió catalana, on les respostes van ser les de sempre. Segons Robles, “el referèndum no és possible”, i Bescansa el va defensar, encara que desitja que els catalans decideixin seguir a Espanya. 

VENEÇUELA I MINUT D'OR

Notícies relacionades

Més enllà que fossin quatre dones -ni Levy ni Arrimadas són candidates el 26-J però els seus partits les van escollir per afrontar el debat-, l'altra novetat és que per primera vegada es va colar Veneçuela com un bloc temàtic.

En el minut d'or, missatges clau. Levy va demanar el vot per a un “govern moderat, centrat, amb experiència” i va prometre “futur”. Robles, va apel·lar als seus votants històrics, als “socialistes de cor” els va recordar els èxits del PSOE en els seus 137 anys i els va suplicar que no es quedin a casa. Arrimadas va demanar el vot per a Albert Rivera com a “president honest, valent i decidit”, i Bescansa es va dirigir directament al vot femení, en què Podemvot femení té importants dificultats. Els quatre discursos van pretendre buscar l'emoció, però van sonar enllaunats.