Tortosa vota aquest dissabte si retira el monument franquista de l'Ebre

50 anys de vida, des que el dictador Francisco Franco va inaugurar l'abril de 1966 aquella fletxa enorme clavada al cor del riu Ebre, i 32 anys de controvèrsies no resoltes respecte al seu encaix democràtic, sustenten el monument més popular de Tortosa. Aquest dissabte, el principal exemple de la simbologia del règim franquista de Catalunya, paradoxalment, se sotmet al dictamen que emeti la ciutadania. A través d'una votació popular, els tortosins dirimiran si el monument pot seguir eludint la llei de la memòria històrica sense ser retirat de la via pública, però sotmetent-se a una “reinterpretació” no concretada, o si s'ha d'extreure del llit del riu i convertir-se en peça de museu. A les 13.00 hores havien votat 2.780 persones, un 9,6% del cens electoral. Un total de 28.500 veïns majors de 16 anys tenen dret a vot.

Tortosa està aquests dies convulsa per reviure un debat històric que arrossega, amb alts i baixos, des de principis dels anys 80. El monument ha resistit les successives mocions portades al ple des d'aleshores -en una ocasió, fins i tot es va salvar in extremis pel vot de qualitat del llavors alcalde convergent Vicent Beguer, argumentant que amb l'eliminació dels elements més flagrantment predemocràtics era suficient- i els partits polítics, que no han unit mai la majoria suficient per retirar-lo, han optat ara per buscar la intercessió de la ciutadania per avalar qualsevol decisió. 28.500 veïns més grans de 16 anys tenen a la seva agenda d'aquest dissabte l'opció de canviar la imatge de la ciutat, desposseint-la del que per a alguns no ha deixat mai d'exaltar la memòria dels vencedors d'una guerra que es va acarnissar amb les comarques de l'Ebre, o aplicant un canvi d'imatge, “una reinterpretació” que li permeti passar a “promoure la memòria històrica i la pau”, segons l'enunciat de la consulta.

Notícies relacionades

Tortosa revoca per unanimitat el títol d'alcalde "honorari i perpetu" a Franco

Resultats electorals a Tortosa en les últimes generals, autonòmiques i municipals

El fet de sotmetre a consulta la continuïtat d'un símbol franquista, recollit al Cens de Simbologia Franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat, va causar en primer lloc perplexitat a institucions del país com Òmnium Cultural i la Comissió per la Dignitat, que neguen la seva legitimitat i creuen que s'hauria d'enderrocar l'estructura sense cap votació. No obstant, el referèndum està avalat per quatre dels partits amb representació municipal (CiU, ERC, Movem Tortosa i el PSC) i rebutjat per la CUP i el PP, òbviament per motius dispars. El Parlament de Catalunya, el Síndic de Greuges, l'ANC, els sindicats CCOO, UGT, USOC, i mig centenar de personalitats del món de les lletres i la cultura n'han exigit públicament la retirada.

Però la consulta ha incomodat fins i tot alguns dels grups que la defensen. És el cas d'ERC, ja que la direcció nacional rebutjava el votació, però el grup municipal va decidir incloure-la en el seu pacte de governabilitat amb CiU. Els republicans votaran en contra de la persistència del monument, com Movem Tortosa i els socialistes. A última hora, l'alcalde Ferran Bel (CiU) va anunciar el seu vot per la “reinterpretació”, l'opció que també prenen cinc regidors convergents, mentre que els altres dos votaran per la retirada. La resta de Catalunya observa més atenta que mai aquest nou episodi d'un debat que potser arribarà al final, mig segle després, o es perpetuarà com ha fet des de fa més de 30 anys.