Barrientos: "Veuria positiva una reforma constitucional per encaixar l'estatus de Catalunya"

–¿Segueix pensant, com quan va presentar la seva candidatura, que les relacions del TSJC amb el Parlament i la Generalitat serien molt difícils si avancés l’anomenada desconnexió?

–Ho mantinc i ho mantindré. Si es produeix aquest escenari les relacions serien... no m’atreveixo a afirmar si existirien o no. Són dues institucions que des de la perspectiva constitucional adopten una posició que no tindria cabuda.

–Sempre ha mantingut certa crítica envers els moviments a favor de la independència...

–No he criticat mai cap moviment o ideologia. El que criticaré sempre com a jurista és qualsevol acció política que surti del marc constitucional. La Constitució i les normes no són inamovibles. Però no es pot saltar la norma perquè això alliberaria qualsevol persona en qualsevol context de la vinculació a la norma.

–¿El preocupa que la referència que va fer a les vies de ruptura es comenci a complir, pel fet que existeixen lleis de l’anomenada desconnexió que estan en marxa?

–¿Preocupació? Amb aquesta mena d’acords o iniciatives legislatives, gens. Em preocuparà que hi hagi algun acte de materialització d’una norma que no observi el marc constitucional. En aquell moment, sí, tota. Quan hi hagi actes concrets de desbordament. Considero que de moment això no ha passat i no em trobo en aquest escenari.

–Però per un costat hi ha un 48% independentista a Catalunya insuficient per modificar la Constitució i seguir el camí que vostè comentava. És impossible quantitativament aconseguir les majories suficients. ¿Com es resol aquesta tensió?

–No queda cap més remei que reconduir el nostre marc constitucional i les vies de modificació d’aquest marc. Diu que és impossible arribar a unes majories. No hi ha res impossible en política. Si un es creu absolutament legitimat per a una posició el que ha de fer és seduir l’electorat per aconseguir les majories que necessites per complir el teu objectiu. No crec que en política hi hagi res impossible. S’ha de seduir, no confrontar.

–¿Seria partidari de la reforma de la Constitució?

–Crec que la Constitució s’ha d’actualitzar, com tota norma, una altra cosa és en quina direcció. Però que mereix un retoc, sens dubte.

–¿Fins i tot per encaixar l’estatus de Catalunya d’una altra manera? ¿Ho trobaria positiu?

–Ho veuria positiu almenys com una via que ens permeti superar l’impàs que vivim com a societat, que s’està allargant. Estem ficats en això des de fa uns quants anys i la societat ha sigut molt pacient i ho continua sent, perquè la veritat és que està sent exemplar en aquestes tensions a Catalunya, però crec que aquesta situació no es pot perpetuar per sempre. Crec que s’han d’arbitrar mecanismes que permetin abaixar aquesta tensió i segurament la reforma... l’adequació constitucional seria una via, probablement.

–Hi ha anàlisis com el de Rubio Llorente que sostenen que l’actual marc constitucional permet plantejar un referèndum.

–Si ho diu el senyor Rubio Llorente segur que ho fa amb un estudi més autoritzat i una opinió més fiable que la que jo pugui transmetre. Suposo que està pensant en tot cas en un referèndum no vinculant, perquè per anar a un referèndum vinculant des de la meva posició molt menys autoritzada crec que abans s’hauria de reformar el títol preliminar de la Constitució.

–¿Què opina de la percepció de molta gent que investigar pel 9-N Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega, l’exconsellera Irene Rigau i Francesc Homs en la seva etapa de conseller és un atac a un valor de la democràcia com és consultar la ciutadania?

–És una percepció, perquè tots els mitjans estan al servei d’aquesta notícia i és el missatge que interessa traslladar a la societat i el que cala. Aquesta percepció no la puc compartir en absolut. El fet que se sotmet a procés –que té a veure amb la consulta, perquè n’és l’origen–és l’atribució a uns responsables polítics, a uns funcionaris públics, de no observar una sentència del Constitucional.

–Però, ¿no creu que d’aquesta situació se n’hauria d’estar parlant en el marc polític?

–Sobre si s’ha de fer un referèndum o una altra consulta acceptada per l’Estat, això s’hauria de tractar en el camp polític. Ara bé, com deia abans, conductes o actes concrets de materialització de decisions que desborden –en aquest cas una sentència del TC– el marc corren el risc d’entrar en responsabilitats penals. Ningú se salva d’una responsabilitat penal si contravé una disposició que l’obliga.

–¿Creu que s’ha d’arribar a un pacte d’Estat per solucionar els problemes de l’Administració de Justícia?

–El principal problema és la dotació econòmica. La justícia ha sigut sempre una Administració oblidada. Però això és com predicar enmig del desert. No hi ha recursos per emprendre tot de reformes necessàries, com ara la reordenació de l’estructura judicial.

–¿Cal modificar el sistema d’elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que actualment recau en els polítics?

–Jo el canviaria. La meva associació, Francisco de Vitoria, sempre ha proposat que els 12 vocals d’assignació judicial siguin nomenats pels mateixos jutges i que els vuit d’extracció jurista siguin designats per les cambres parlamentàries.

Notícies relacionades

Antifrau demana que la llei d’alertadors reguli indemnitzacions per represàlies

Antonio Maíllo, candidat de Per Andalusia: "La sanitat i els serveis públics no aguanten un altre mandat del PP"

–¿Considera que hi ha prou mecanismes per lluitar contra la corrupció?

–Les conductes es produeixen sempre en el convenciment de la impunitat, que no es descobriran mai i que si es descobreixen no es pagarà mai per la infracció que has fet. Crec que el que s’ha de reforçar són els mecanismes de persecució i de sanció primarenca.