La CUP exigeix uns comptes amb els impostos suspesos pel TC

La CUP ha presentat aquest dijous les seves exigències per negociar els pressupostos de la Generalitat per a aquest 2016. I després d'una hora d'explicació detallada, que ha inclòs fins i tot una visió mundial de l'economia i una reflexió sobre la reestructuració del capitalisme després de la crisi del 2008, cal dir que sí, que la CUP posa les seves condicions, però que, contra el que molts pensaven, no plantegen exigències que, assumibles o no per l'Executiu, siguin allunyades de la realitat. Per a la CUP, aquests pressupostos no poden anar deslligats d'altres accions de desacatament a l'Estat, és a dir, que uns comptes que no acabin davant el Tribunal Constitucional no seran uns bons comptes. En aquesta línia, la diputada Eulàlia Reguant ha exigit que s'incloguin “les taxes i impostos actualment suspesos pel TC, com són el de dipòsits bancaris, el de nuclears i el de les vivendes buides”.

¿Està molt lluny el Govern i la coalició que el sustenta, Junts pel Sí, d'aquest postulat? No. Només cal recordar que a la cimera convocada després de la suspensió de la llei de la pobresa, la de l'emergència habitacional i pobresa energètica, la coalició CDC-ERC va entrar al Palau de la Generalitat disposada a proposar la ratificació de la iniciativa recorreguda davant el Parlament. Finalment es va optar per redactar un nou text “que inclogui els aspectes suspesos”.

EL PRAGMATISME DE LA CUP

¿On s'ha percebut de forma més notòria l'assumpció per part de la CUP del pragmatisme que decora la política institucional? En el debat sobre el deute. El grup de treball mixt d'estudi entre JXSí i la CUP ha servit, i molt, perquè els anticapitalistes assumeixin que, encara que el que seria preceptiu seria “l'impagament del deute tant amb les entitats privades com amb l'Estat”, això és “tècnicament difícil”. El resultat és que es conformin que el Parlament, és a dir, Junts pel Sí, reconegui al Parlament la “insostenibilitat de la situació”. Oriol Junqueras respira tranquil.

Reguant ha dibuixat diversos eixos prioritaris per a la negociació. El del deute n'era un. Un altre seria la recuperació de drets. “Més enllà del pla xoc cal adoptar mesures visibles i rellevants que permetin a les classes populars advertir que es compta amb ells per a la construcció de la república catalana”. La CUP demana, també, retallades simbòliques, que si bé reconeixen que a nivell financer no suposen gran cosa sí que perceben com a necessari, com un descens dels sous dels alts càrrecs, la reducció del nombre d'alts càrrecs i el final de la duplicitat nascuda amb la cohabitació entre CDC i ERC. En aquest capítol s'hi inclou la desobediència al TC: “Aquest tribunal no pot ser un mur infranquejable. Cal audàcia per aplicar aquestes lleis al Parlament”.

LES VELLES FÓRMULES

Notícies relacionades

Puigdemont contraposa a Londres el 'Brexit' amb l'afany català per continuar a la UE

Unió no es presenta a les generals i demana que el 26-J es voti en blanc

Un altre apartat seria el dels ingressos. En aquest punt proposen el clàssic augment de l'eficàcia contra el frau fiscal, cosa que tots els partits demanen any rere any, amb el resultat de sol·licitar-ho un altre cop l'any següent. I, en plena sintonia amb Junqueras, en el debat suscitat a compte del tram autonòmic de l'IRPF, advoquen per revisar “a la baixa” els trams inferiors que afecten les classes mitjanes i populars i, al seu torn, “els trams superiors”, se suposa que per elevar-los. A més, la CUP retorna a les seves clàssiques peticions de recuperació dels impostos de patrimoni i successions, aspectes on ja no coincideixen amb el vicepresident econòmic del Govern.

Un altre dels punts que ha exigit la força anticapitalista és el de guanyar sobirania econòmica. Partint de la base que “la situació de la Generalitat és d'intervenció a través del Fons de Liquiditat Autonòmica” i que és el “Estat el que paga directament les factures “ de l'administració autonòmica “s'han de mostrar canvis amb uns pressupostos ‘lliures de Montoro”. Reguant no ha detallat en què consistia aquest ‘Montoro-free’, però ha comparat la política de l'Estat amb Catalunya amb la que realitza el Banc Central Europeu i la troica amb Grècia, “però més suau”, s'ha automatisat. Una exigència, la d'apartar-se de Montoro, que sembla difícil de realitzar perquè, al capdavall, segueix tenint la paella pel mànec.