Puigdemont contraposa a Londres el 'Brexit' amb l'afany català per continuar a la UE

Conferència del president Carles Puigdemont al Royal Institute of Internacional Affaires de Londres, un d'aquells centres d'estudis o ‘think tanks’ amb solera. Fundat el 1920, per a aquest dijous tenia programada una conferència sobre Ucraïna (finalment suspesa), i divendres una sobre el Turkmenistan i una altra sobre Geòrgia. Allà, Puigdemont ha explicat de forma pedagògica el procés sobiranista català, sempre en un to positiu, i ha utilitzat el referèndum que la Gran Bretanya realitzarà sobre la sortida o no de la Unió Europea (l'anomenat ‘Brexit) per assenyalar que mentre alguns es plantegen abandonar les institucions comunitàries (els britànics), els catalans afirmen “solemnement” que, en cas d'independència, es volen quedar.

Per Puigdemont, el 'Brexit' és la prova que “Europa és prou flexible per adaptar-se a les necessitats polítiques del moment”, i per això ha recordat que la secessió d'un estat membre no s'ha produït mai i, per tant, cladria donar noves respostes al nou problema. I ha sentenciat que si Europa “s'ha reformat per evitar que el Regne Unit marxi de la UE”, també sabrà fer el mateix “perquè Catalunya hi continuï” quan “sigui independent", en una valoració del pes relatiu i absolut de cada àrea geogràfica una mica ‘bilbaïna’, sens dubte.

La política exterior de la Generalitat és clau per a l'actual Govern. Així ho ha exposat Puigdemont que, després de descriure els successius cops de porta del Govern de Mariano Rajoy a debatre la qüestió catalana, ha afirmat a Chatham House que “la resposta no vindrà de Madrid, sinó que haurà de venir d'Europa, per la incompareixença de l'Estat espanyol”.

SENSE DISTINCIONS

Un Estat en el qual no ha fet distincions entre el PP i el PSOE. Així, en la seva cronologia dels fets ha repartit culpes dels recursos al Tribunal Constitucional de l'Estatut del 2006 als uns i als altres. Tant pels recursos presentats (el del PP, i el del Defensor del Poble, del PSOE) com per la composició del mateix TC, “integrat per una majoria de magistrats afins a aquest partit i una minoria al PSOE”, cosa que ha deixat Catalunya “indefensa jurídicament".

Notícies relacionades

La CUP exigeix uns comptes amb els impostos suspesos pel TC

El Govern ajorna la pujada de la taxa turística pendent del suport dels Comuns

“La sentència del TC va ser el senyal definitiu que l'encaix de Catalunya a Espanya mai podria ser realitat”, ha dit Puigdemont. “Per aquest motiu, en un resultat que no va ser tan ampli com volíem [els sobiranistes]”, ha afegit, els catalans van mostrar la seva voluntat de “tancar una etapa i començar-ne una de nova”, com a estat independent.

¿I com s'arriba a això? És a dir, ¿quin és el full de ruta? Puigdemont ha insistit a aparcar el programa de Junts pel Sí i ha afirmat que, transcorreguts els famosos 18 mesos, “els catalans hauran de decidir a les urnes si opten per elegir un nou Parlament constituent i avançar definitivament cap a la proclamació de la independència“. I ha sentenciat: “No farem el pas definitiu sense una pantalla de validació democràtica”.