El TS confirma que les estelades no poden onejar en edificis públics

El Tribunal Suprem ha confirmat la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) que en les últimes eleccions municipals del maig del 2015 va ordenar retirar l'estelada dels edificis públics de Catalunya. Els jutges sostenen que aquesta bandera és "incompatible amb la tasca de neutralitat" que han d'exercir els poders públics durant un procés electoral.

La guerra de les banderes es va iniciar arran d'una demanda de Societat Civil Catalana i l'Associació Cívica Cultural contra l'exhibició de 394 estelades en 323 edificis. Aquestes entitats van demanar a la Junta Electoral Central que ordenés la seva retirada i aquest organisme així ho va acordar el 13 de maig del 2015. CiU va recórrer aquesta decisió davant el Tribunal Suprem.

Els magistrats sostenen que l'estelada "afavoreix opcions polítiques dels partits que pretenen la creació d'un Estat independent a Catalunya". I que és un símbol "reivindicatiu d'una part dels ciutadans catalans representats per una part dels partits polítics que defensen aquesta opció".

Però aquesta bandera "no té reconeixement legal vàlid com a símbol oficial de cap Administració territorial". Per això, afirmen que el seu ús "només pot ser qualificat com a partidista", ja que "no representa la resta dels ciutadans que no s'alineen" amb l'opció de la independència "ni amb els seus símbols".

El tribunal també rebutja que es pugui defensar la col·locació de l'estelada als ajuntaments perquè aquesta decisió hagi sigut acordada pel ple del consistori. Segons els jutges, l'únic acte democràtic és el que s'ajusta a les lleis, i les votacions "no els fan conformes a dret".

Notícies relacionades

L'alcaldessa de Berga es nega a declarar per no haver tret l'estelada del seu ajuntament

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

A més, el Suprem considera que CiU no pot invocar (per defensar la col·locació de les estelades) el dret a la llibertat d'expressió i de llibertat ideològica perquè aquests drets són "dels ciutadans, però no de les institucions".

Per aquests motius rebutja la demanda dels convergents, "que no concorrien a aquest procés electoral com a tal formació" i li imposa el pagament d'unes costes de 3.000 euros.