Otegi afirma que el final del terrorisme ha permès el procés català

El líder independentista afirma a 'Salvados' que l'adéu a les armes és irreversible malgrat les discrepàncies internes

6
Es llegeix en minuts
AITOR UBARRETXENA / SANT SEBASTIÀ

Arnaldo Otegi afirma que el final del terrorisme ha permès el procés català, ja que ETA s'ha convertit durant anys en l'excusa de l'Estat per tapar iniciatives populars que anaven contra els seus interessos. En una entrevista concedida al programa 'Salvados', de La Sexta, el dirigent independentista ha assegurat que l'adéu a les armes és irreversible, encara que no arribi mai la independència d'Euskadi.

El programa ha despertat la polèmica fins i tot abans de la seva emissió. Otegi ha acceptat la invitació de La Sexta, que es converteix en la primera televisió d'àmbit estatal que l'entrevista després de complir la condemna de sis anys i mig per tractar de reconstruir la il·legalitzada Batasuna. En diversos moments, els dos interlocutors han recordat la seva anterior trobada, el 2009. De fet, set anys després, la negativa de l'esquerra 'abertzale' a condemnar els atemptats etarres ha tornat a ser un dels punts més espinosos.

Jordi Évole ha començat l'entrevista amb una càrrega de profunditat: "¿Està la direcció d'ETA veient aquesta entrevista?". "És possible", replica Otegi, "i algun jutge, també". De fet, la cautela ha marcat totes les respostes del líder 'abertzale', que ha fet equilibris entre la postura oficial de Sortu i el seu intent d'apuntalar davant l'opinió pública espanyola la credibilitat de la seva aposta per les vies pacífiques i democràtiques. "Nosaltres hem fet autocrítica, hem reconegut el dolor causat, i seguirem fent passos", ha promès.

PREGUNTES DE VÍCTIMES D'ETA

Els moments més durs de l'entrevista han arribat quan Otegi ha vist unes preguntes gravades de les filles del dirigents socialista Fernando Buesa i del periodista José Luis López de Lacalle, tots dos assassinats per ETA. Sara Buesa pregunta a Otegi si "es va moure alguna cosa" al seu interior quan la banda va assassinar el seu pare, amb qui va coincidir com a parlamentari basc. El secretari general de Sortu admet que sí, i afegeix que "el respectava molt en termes intel·lectuals". Fins i tot acaba apuntant que "amb cada mort m'he commogut en termes humans".

Per la seva part, Aitziber López de la Calle recorda com Otegi va afirmar, després de la mort del seu pare, que amb aquest atemptat ETA pretenia posar sobre la taula la manipulació al voltant del conflicte basc que estaven realitzant determinats mitjans de comunicació. Otegi reacciona ràpidament al veure aquesta gravació: "Està tallat, després vaig dir que això no justificava l'acció". Évole hi intervé, "¿Però es pot assassinar algú per posar un tema sobre la taula?". El seu entrevistat sols encerta a dir que "en opinió d'ETA, sí".

Arnaldo Otegi ha rebutjat ser considerat un terrorista, però admet haver tingut responsabilitat en la "tragèdia" que ha patit Euskadi, en al·lusió als anys de violència etarra. Però, alhora, s'ha presentat com una de les persones que "han treballat" per superar el cicle violent, en el seu cas aconseguint que es moguessin amb ell les bases de l'esquerra 'abertzale' i la mateixa ETA. "El que he comprovat amb una certa sorpresa a la sortida de la presó és que els nivells de crispació política respecte la meva persona i a l'esquerra 'abertzale' han augmentat", es lamenta Otegi.

A LA PLATJA MENTRE MATAVEN BLANCO

Un dels moments més tensos ha arribat al rememorar l'assassinat de Miguel Angel Blanco. Otegi ha començat recordant que es tractava d'un "moment inesborrable", i que es va assabentar de l'execució mentre era a la platja de Zarautz, amb la seva dona i els fills. "¿Com podia estar a la platja?", l'interromp Évole. "Perquè no sabia que el matarien aquell dia". I de nou Évole demostra els seus reflexos; "¡Però si es tractava d'un compte enrere!". En efecte, aquell era el dia en què vencia el termini donat per ETA. Otegi opta per al·ludir al "silenci de la platja, que era com l'avantsala d'una gran tragèdia". I recorda que "es percebia de forma brutal la catàstrofe humana, política i en termes socials" que suposava aquell assassinat.

També ha quedat Otegi en situació compromesa quan ha relacionat el dolor de les famílies de les víctimes d'ETA amb el seu dolor al comunicar-li, mentre era a la presó, la mort de la seva mare. "No és comparable", es justifica quan Évole li replica que són fets radicalment diferents, "només dic que pot haver-hi acostaments en termes humans".

LA SEVA MILITÀNCIA A ETA

Qüestionat sobre el seu passat a ETA, Otegi ha començat explicant que "hi ha poques famílies a Euskadi que no hagin tingut algun membre d'ETA", i fins i tot ha xifrat en 15.000 els militants de l'organització al llarg de la seva història. Respecte a la seva militància, admet que va formar part de la politicomilitar d'ETA durant el franquisme, però no després, encara que va ser condemnat pel segrest el 1979 de Luis Abaitúa, director de la planta de Michelín a Vitòria. Una vegada més, Otegi ha rebutjat que participés en aquella acció, i ha avançat que "ho negaré sempre".

Sobre l'atemptat de Hipercor, ha assegurat que va ser "una convulsió absoluta en l'esquerra 'abertzale', un dolor grandíssim personal i polític", i ha emfatitzat que va morir "gent humil, que estava fent la compra". Però ha volgut justificar l'acció assegurant que ETA no pretenia assassinar civils, sinó causar danys materials, i que de fet va donar tres avisos. Évole li recorda que la mateixa col·locació de l'artefacte ja era un risc enorme.

En un complicadíssim equilibri, durant l'entrevista Otegi torna a excusar, encara que sigui parcialment, els atemptats d'ETA contra cases quarter al mencionar que la banda sempre va reclamar que no hi visquessin dones i nens en aquells recintes, per tractar-se d'objectius militars.

TORNADA A LES ARMES

Otegi ha assegurat que hi ha sectors de l'Estat interessats que ETA torni a les armes, i sense revelar més dades, ha afirmat que "em consta que és així". I citant el dirigent socialista Jesús Eguiguren, ha recordat que va afirmar que Otegi i els altres dirigents de l'esquerra 'abertzale' no haguessin sigut empresonats si haguessin apostat per mantenir el conflicte.

Sobre el mateix Eguiguren, Otegi ha recordat que la seva valenta aposta i la del president José Luis Rodríguez Zapatero van fer possible el final del terrorisme. "No sé si li faig un favor al dir-ho, però ho dic".

En qualsevol cas, ha reiterat que el final de la violència és definitiu encara que el projecte independentista tampoc prospera per vies democràtiques i pacífiques: "No és un gir tàctic, sinó estratègic, de gran calat, amb evidents components ètics". I s'ha mostrat convençut que el pas fet per ETA ha permès la posada en marxa del procés català i la irrupció de formacions emergents, ja que fins en aquell moment l'Estat utilitzava el terrorisme per combatre qualsevol iniciativa contrària als seus interessos.

Per contra, Otegi ha considerat que no aporta res el debat sobre la "condemna" del terrorisme per part de l'esquerra 'abertzale', i ha explicat que seria molt contraproduent imposar-los una autocrítica en termes "humiliants".

PROCÉS CATALÀ I FINAL D'ETA

Després de mostrar la seva convicció que l'adéu a les armes d'ETA s'ha produït gràcies al gir estratègic de l'esquerra 'abertzale', Otegi ha admès que existeixen sectors en el món radical que consideren que ha sigut un error abandonar la lluita armada. I ha revelat que l'aturada del procés independentista català és utilitzada com a exemple pels que enyoren els anys de terrorisme, ja que ho consideren una prova que sense lluita armada no es pot doblegar l'Estat. "Jo els dic que s'equivoquen", ha assenyalat.

Notícies relacionades

Otegi ha recordat sentir "molt de gust i alleujament" quan es va assabentar, estant a la presó, del cessament definitiu del terrorisme. En to confident, ha narrat que "em vaig alegrar molt per Jesús (Eguiguren), que havia sigut vilipendiat, i per tota la gent que vivia amenaçada, amb escortes".

Però a continuació, el líder independentista reclama un gest precisament a aquestes víctimes. "Els demano que facin un esforç de contribució, i que facin un esforç com el que hem fet nosaltres, per ajudar-nos a posar els presos al carrer, i a portar els exiliats de retorn a casa".