La memòria històrica, a la cuneta

La memòria històrica torna a estar a la cuneta. Quan el PP va arribar al poder el 2011, va tancar l’aixeta dels recursos de la llei de memòria històrica impulsada pel PSOE i aprovada el 2007. Als populars, aquesta norma, que estableix mesures en favor dels que van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, els va incomodar des de l’inici. «Eliminaria tots aquells articles que parlen de donar diner públic per recuperar el passat. Jo no donaria ni un sol euro de l’erari a aquests efectes», va advertir Mariano Rajoy en una entrevista el 2008. A l’arribar a la Moncloa, va complir la seva promesa, amb la crisi econòmica com a aval. «No s’ha d’estar donant voltes de manera continuada al passat», va reafirmar fa dues setmanes en una entrevista amb Jordi Évole en el programa Salvados.

    «El PP ha mirat de disfressar amb la crisi una decisió absolutament ideològica, que no és cap altra que seguir mantenint la divisió entre vencedors i vençuts, sense fer cas de les seves posicions més moderades i fent cas de les més radicals», va sentenciar Francesc Antich el 31 de març al Senat. El senador socialista va denunciar que el PP ha «enterrat» la llei a l’eliminar les partides pressupostàries que li donaven suport i deixar-la «en via morta». 

RECOMANACIONS SENSE RESPOSTA / El Govern no ha donat resposta a les 42 recomanacions que l’ONU li va fer el 2014 després de denunciar la «privatització de les exhumacions, que delega aquesta responsabilitat en les víctimes i les associacions», la llei d’amnistia, la permanència de símbols de la dictadura i la necessitat de creació d’una comissió de la veritat per tenir, per exemple, dades públiques sobre el nombre de desapareguts que segueixen a les cunetes. 

    Baltasar Garzón va xifrar en 114.226 els desapareguts durant la guerra civil i la dictadura en la causa penal que va obrir contra els crims del franquisme el 2008. L’exjutge va ser acusat de prevaricació per aquest cas, encara que el Tribunal Suprem (TS) el va acabar absolent en una sentència en què va recordar que «els anomenats judicis de la veritat no tenen cabuda en el nostre ordenament». 

    Després de tancar-se la via dels jutjats espanyols, diverses famílies van decidir trucar a la porta dels tribunals italians (que van parar una investigació sobre els bombardejos de Barcelona), mexicans i, sobretot, argentins. «L’última exhumació ha sigut possible perquè Ascensión Mendieta, una senyora de 88 anys, es va haver de pagar amb els seus diners un bitllet a l’Argentina per poder trobar el seu pare», explica Emilio Silva, president de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. Aquesta entitat va decidir denunciar Rafael Hernando, portaveu del PP, per sentenciar que «el que passa és que alguns s’han recordat del seu pare quan hi havia subvencions per trobar-lo». 

    «Dir una cosa així és d’especial gravetat, a part de ser una enorme mentida. Cap familiar ha rebut ni un euro, només ha sigut per a exhumacions», comenta Silva, fill d’un afusellat pel franquisme. «Estem en contra de les subvencions perquè el que ha de fer l’Estat, com diu l’ONU, és responsabilitzar-se, cosa que no ha fet en gairebé 40 anys de democràcia». Mentre la Fundació Francisco Franco va rebre una subvenció de 150.840 euros públics durant el Govern de José María Aznar, l’associació no ha rebut ni un euro des que el PP va tornar al poder; es finança gràcies a l’aportació dels socis, a una contribució anual d’un sindicat d’electricistes noruec (aquest any, 20.000 euros) i al premi de 100.000 euros que li va donar l’any passat l’Associació dels Arxius de la Brigada Lincoln de Nova York.

Notícies relacionades

Baltasar Garzón: "Hi ha un gran cinisme oficial amb el franquisme"

Només Cambodja té més fosses comunes que Espanya

8.500 CADÀVERS DES DEL 2000 / La majoria dels familiars no reclamen que els assassinats siguin jutjats. Ni demanen una reparació econòmica, com sí s’ha donat en casos similars en altres països. Només volen poder trobar els seus desapareguts per tancar el dol. Des del 2000, s’han trobat 8.500 cadàvers en més de 350 exhumacions. Però Espanya segueix sent el segon país del món amb més fosses comunes sense obrir, només superat per Cambodja. 

    Per això els familiars preguen que, per sobre del pertinent debat sobre els símbols franquistes, es prioritzi la recerca dels desapareguts. Com assenyala Roger Heredia, impulsor del banc d’ADN dels desapareguts durant la guerra civil a Catalunya (i que continua buscant el seu besavi Jaume), «els monuments sempre estem a temps de treure’ls, però els morts, com més temps passa, més es degraden i els familiars directes es moren sense haver pogut acomiadar-se».