Segona República: què va passar el 14 d'abril de 1931

Aquest dijous es commemora una de les efemèrides més importants de la història contemporània d'Espanya, la proclamació de la Segona República. ¿Què va passar exactament el 14 d'abril de 1931? Primer s'han de contextualitzar els fets.

El gener del 1930, Primo de Rivera va posar fi a la seva dictadura i el rei Alfons XIII va encarregar al general Dámaso Berenguer la formació d'un Govern que tornés progressivament l'Estat a la via constitucional, període que es va conèixer com la 'dictablanda'. Aquest va fracassar en el seu intent, ja que no va aconseguir implantar del tot la Constitució del 1876 i tampoc va aconseguir convocar eleccions. El desembre del 1930 es produeix la sublevació de Jaca, dirigida pels capitans Galán i García Hernández, dos militars republicans que van ser executats després dels fets. La ineptitud de Berenguer per complir la seva missió va portar a destituir-lo, i el rei va encarregar la formació d'un nou Govern a l'almirall Juan Bautista Aznar el 18 de febrer de 1931.

El govern d'Aznar va estar format per antics membres dels partits dinàstics (Liberal i Conservador), i el seu objectiu era la convocatòria de comicis. Així, es van convocar eleccions municipals per al diumenge 12 d'abril, que van ser vistes per l'oposició republicana com un plebiscit entre república i monarquia.

Les eleccions van tenir un resultat negatiu per a la monarquia. Les candidatures republicanes van aconseguir el control de 41 capitals de província, i es van emportar la victòria principalment a les zones urbanes del país, mentre que llistes monàrquiques agafaven el control de les zones rurals.

BARCELONA: MACIÀ PROCLAMA L'ESTAT CATALÀ

El 14 d'abril va ser un dia històric a Barcelona. La candidatura d'Esquerra Republicana controlava el consistori: dels 50 regidors de la ciutat, 38 eren republicans i 12 pertanyien a la candidatura monàrquica. Aquell matí comencen a circular els primers rumors sobre l'abdicació d'Alfons XIII i la proclamació de la república en altres ciutats espanyoles.

A les onze del matí arriba la notícia que a Saragossa s'havia convocat una vaga general i s'havia proclamat la república. Una manifestació espontània va recórrer la Rambla, les forces de seguretat no van aconseguir dissoldre-la i els manifestants es van dirigir cap a la plaça de Sant Jaume, on la gent s'amuntegava esperant l'arribada del nou Govern municipal.

Al migdia va arribar Lluís Companys a l'ajuntament seguit dels regidors electes d'ERC per demanar a l'alcalde accidental, Antoni Martínez i Domingo (Lliga Regionalista), que entregués l'alcaldia respectant els resultats. Martínez i Domingo ho va fer i va abandonar l'ajuntament. Immediatament després, es va hissar la bandera republicana a l'Ajuntament de Barcelona.

A les dues del migdia va arribar Francesc Macià al Palau de la Generalitat, on va fer la famosa proclama de l'Estat Català dins de la Federació Ibèrica, amb una plaça de Sant Jaume plena a vessar. Les autoritats anteriors van protestar pels fets, però no van poder evitar la posada en marxa del nou ordre.

Durant el dia es van produir alguns incidents violents i manifestacions espontànies. Un dels fets més destacats d'aquell dia va ser l'alliberament dels presos de la Model. A la tarda un nodrit grup de manifestants es va dirigir a l'edifici per obrir les portes als presos i cremar els arxius, davant la mirada passiva de la Guàrdia Civil.

MADRID: GOVERN PROVISIONAL DE LA REPÚBLICA

Les primeres dades de l'escrutini de les eleccions municipals del 12 d'abril a tot Espanya van començar a aparèixer el dilluns 13. El resultat era rotund: en 41 capitals de província havien vençut les candidatures republicanes. A Madrid van sortir elegits 30 regidors republicans, davant 20 de monàrquics.

L''Heraldo de Madrid' informava el 13 d'abril que, durant la tarda del dia anterior, la gent estava ansiosa esperant els resultats, i de la crisi política que havien portat aquests. El mateix dia, van començar a circular moltes informacions confuses, sobre possibles aixecaments militars, la imminent abdicació d'Alfons XIII i fins i tot la proclamació de la República en altres ciutats del país.

El Govern va passar el 13 d'abril reunit buscant solucions per a la situació de crisi en què es veia sumit el règim monàrquic. Durant la nit va començar a circular el rumor que el rei es dirigia a la frontera, les masses van sortir al carrer i es va formar una concentració a la Puerta del Sol. Alfons XIII, davant aquests fets, va demanar al ministre de Governació, Mariano Marfil, que dissolgués la concentració, però aquest li va respondre que no era possible. El rei encara no havia abandonat el país, però en aquell moment la decisió d'exiliar-se semblava prendre forma.

Durant el matí del 14 d'abril, el comte de Romanones, que era ministre d'Estat, es va reunir amb el republicà Niceto Alcalá Zamora per buscar una solució que permetés sobreviure a la monarquia. En l'entrevista es va sospesar l'abdicació del rei en favor del príncep d'Astúries, Alfons. Alcalá-Zamora va advertir a Romanones que el rei havia d'abandonar el país abans de la matinada per evitar una escalada de violència.

Al migdia van arribar les primeres notícies de la proclamació de la República a Eibar (Guipúscoa), i de la proclamació de l'Estat Català que Francesc Macià havia fet des de el balcó de la Generalitat a Barcelona. A primera hora de la tarda es van hissar les primeres banderes tricolors a Madrid i la gent va sortir al carrer dirigint-se a la Puerta del Sol. Altres es van encaminar cap al Palau d'Orient però van ser desviats per un cordó de militants socialistes que impedien l'accés a l'edifici per a evitar incidents. El comitè revolucionari integrat per republicans i socialistes es va dirigir a la Puerta del Sol, on es va constituir el Govern provisional de la República Espanyola, designant a Niceto Alcalá Zamora com a president.

Mentre es constituïa el nou Govern republicà, i les masses celebraven als carrers la nova era, el rei s'acomiadava de la cort, i el dia 14 a les vuit del vespre emprenia la marxa cap a l'exili. Després d'un viatge en cotxe fins a Cartagena, va abandonar el país en el creuer 'Príncipe de Asturias' direcció a Marsella.

MOBILITZACIÓ ESPONTÀNIA

Notícies relacionades

"Visca la República"

Pols per la bandera republicana

Els fets que van passar el 14 d'abril van ser espontanis, desencadenats per rumors derivats del fervor popular a les principals ciutats espanyoles. La primera ciutat que va proclamar la república va ser Eibar, aquell 14 d'abril a les 6 del matí, i després s'hi van anar sumant la resta de nuclis.

La Segona República no va arribar per un aixecament militar, ni tan sols per una revolució organitzada: va ser la conseqüència d'una mobilització popular en un moment en què la monarquia havia perdut la seva base social i part del suport institucional. Com va dir l'almirall Aznar a la premsa, "el país se n'havia anat a dormir monàrquic i es va llevar republicà".