LA PLAGA DE LA CORRUPCIÓ
Infanta al banc dels acusats
Arrenca aquest dilluns el judici de l'any, en què Cristina de Borbó serà jutjada com a presumpta cooperadora del 'cas Nóos'
Iñaki Urdangarin, que s'enfronta a 19,5 anys de presó, serà dels últims a prestar declaració
undefined32338823 files a file picture taken on june 19 2010 show160110172835 /
És el judici de l'any. La seva transcendència és evident per la repercussió que el procés judicial ha tingut en la institució monàrquica espanyola. La infanta Cristina i el seu marit, Iñaki Urdangarin, s'asseuran a partir d'aquest dilluns al banc dels acusats per presumpte frau al fisc i la suposada malversació de fons públics a través de l'Institut Nóos, una entitat aparentment sense ànim de lucre que va percebre un total de 6,6 milions d'euros de diferents administracions, la majoria dels governs de Balears i València.
El fiscal considera que la germana del Rei Felip VI no ha comès delicte, mentre el sindicat Manos Limpias, que exerceix l'acusació popular, li atribueix dos delictes del seu marit contra Hisenda. Per això reclama vuit anys de presó. Està previst que el judici duri, almenys, fins al 30 de juny. Els intents de pacte que s'han produït han fracassat, segons fonts pròximes al procés.
Las claves de la noticia
- Els líders. L'acusació pública sosté que el màxim organisme de l'Institut Nóos que prenia les decisions era el comitè de direcció, format per Urdangarín i Torres. “Aquestes persones conformaven un cercle tancat de presa de decisions”, tant en els projectes a desenvolupar, com en l'àrea laboral, financera i comptable. N'eren, en paraules del fiscal, “els líders indiscutibles”. Com a subordinats tenia altres acusats.
- Interessos Comercials. “L'Institut Nóos va operar com un instrument jurídic al servei dels interessos comercials de Torres i Urdangarin”, relata el fiscal. I les institucions públiques “contractaven, convenien o patrocinaven en atenció a la garantia i confiança derivades de la presència d'Urdangarin” i, en menys mesura, per raons òbvies, de Torres. “En definitiva, per als responsables de l'Institut Nóos l'exercici d'activitats econòmiques i l'obtenció d'un benefici no han sigut mai un mitjà per aconseguir altres objectius, sinó l'objectiu en si mateix”, relata.
- Desviar fons. L'escrit del fiscal afegeix que els “recursos econòmics generats” per l'Institut Noos, procedents d'organismes públics i companyies privades”, van ser destinats a “nodrir entitats mercantils propietat” d'Urdangarin i Torres, que “era el verdader objecte fundacional i no la creació d'un grup de treball o 'task forcé' per desenvolupar un programa d'investigació”, un propòsit “que no es va arribar a iniciar”.
- La posició social. L'Institut Nóos va percebre del Govern balear presidit llavors per Jaume Matas 2,3 milions d'euros de subvencions per organitzar dos congressos internacionals el 2005 i el 2006, a semblança del que el 2004 s'havia celebrat a València. “En la decisió de Jaume Matas de beneficiar l'Institut Nóos va influir de forma decisiva la posició social i l'àrea d'influència” d'Urdangarin, apunta el fiscal.
- Subvencions públiques. El conveni de col·laboració entre Nóos i el Govern balear per a la celebració del fòrum el 2005 es va firmar sense comptar amb els requisits legals. I dels 1,2 milions d'euros percebuts de l'Administració autonòmica i els 90.000 de patrocini privat, la suma global dels “diners desviats”, segons el fiscal, puja a 736.726 euros. L'any següent, tampoc es va tramitar cap expedient administratiu i l'Executiu de Matas va aportar una mica més d'un milió d'euros. L'acusació calcula que els acusats van desviar 618.274 euros més. El fiscal descriu una pràctica similar en la celebració de congressos de València, on el Govern va aportar 3,5 milions d'euros.
- Jocs europeus. El fiscal també cita altres suposades irregularitats en la preparació de la candidatura de València com a seu de la primera edició dels Jocs Europeus, que no es van celebrar i pel qual el Govern valencià va pagar 380.000 euros. A més, ressenya altres anomalies al si de l'Institut Nóos, traspàs de treballadors entre societats vinculades i l'existència de treballadors que no han prestat cap servei, malgrat estar donats d'alta a la seguretat social. Així mateix, detalla l'existència de possibles factures fictícies, així com la creació d'una estructura fiduciària opaca amb seu matriu en un paradís fiscal.
DOCTRINA BOTÍN
El tribunal de l'Audiència de Palma haurà de prendre d'entrada una de les decisions més importants. La defensa de la infanta Cristina, l'equip format per Miguel Roca, Jesús Silva i Pablo Molins, intentaran treure del judici la germana del Rei al·legant la falta de legitimació del sindicat Manos Limpias per acusar-la quan l'Advocacia de l'Estat, que defensa els interessos d'Hisenda, i la Fiscalia Anticorrupció no ho fan. És la denominada doctrina Botín. Fonts de l'entorn de la infanta van assegurar a aquest diari que aquest serà l'argument que esgrimiran els defensors en les qüestions prèvies, que s'inicien aquest mateix dilluns. La Fiscalia Anticorrupció també exigirà que s'apliqui la doctrina Botín.
A més, la infanta sustenta la seva defensa en el fet que es fiava del seu marit i que va delegar en ell la gestió econòmica de la família i de les societats conjuntes. “No he rebut mai de l'Agència Tributària un tractament diferent. Per ser filla del Rei (Joan Carles) m'han sotmès a més control i sempre he complert”, va arribar a dir en la seva declaració. Cal suposar que l'advocat d'Urdangarin també plantejarà altres qüestions prèvies, encara que no s'han revelat quines seran.
Per la seva part, l'advocat Manuel González Peeters, que defensa els interessos de Diego Torres, exsoci d'Urdangarin, té preparada una bateria d'arguments per intentar anul·lar el procés perquè el seu client en quedi exculpat. Un és que la causa contra el seu client s'ha construït sobre la base dels documents que el mateix Torres va aportar al jutjat obligat quan se'ls hi van requerir. Per tant, a l'entendre de la defensa, el procés és nul per la vulneració del dret de defensa. Una altra de les qüestions que plantejarà és que s'ha utilitzat per al procés informació aportada a l'Agència Tributària, quan no es pot. A més, farà menció de la denegació de determinades diligències testificals o documentals.
LES DECLARACIONS
Després de la decisió del tribunal de si la infanta Cristina ha de ser o no jutjada i sobre les peticions de nul·litat del procés judicial que sol·licitin la resta dels acusats (18 en total), està prevista la declaració dels imputats. El primer serà José Luis “Pepote” Ballester, el que va ser director general d'Esports del Govern balear entre 2003 i 2007.
Urdangarin, que s'enfronta a una petició del fiscal de 19,5 anys de presó, declararà dels últims, encara que la llista la tanca (en el cas que al final sigui jutjada) la infanta Cristina. Just abans del cunyat del Rei serà interrogat el seu exsoci, Diego Torres, que s'enfronta a una petició de la fiscalia de 16,5 anys de presó.
Com a testimonis desfilaran des de Carlos García Revenga, exsecretari de la infanta, fins a José Manuel Romero, duc de Fontao i assessor de la Casa Reial, passant per alts funcionaris d'aquesta, l'expresident de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, l'exalcaldessa de València, Rita Barberà, o l'alcalde de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón.
FISCALIA EXCULPA CRISTINA
La posició de la Fiscalia Anticorrupció respecte a la infanta és clara: desconeixia l'origen il·lícit de part dels fons que nodria la mercantil Aizoon, “controlada i gestionada de fet pel seu cònjuge”, Iñaki Urdangarin. Per això sol·licita la seva exculpació, encara que li demana com a responsable civil conjunta amb el seu marit 587.413 euros, a l'estimar que va ser un mer element “decoratiu”, però que es va lucrar dels negocis del seu marit.
En canvi, Manos Limpias reclama per a ella vuit anys de presó com a cooperadora necessària en dos delictes contra Hisenda per valor de 337.138 euros comesos el 2007 i el 2008 a través de l'empresa Aizoon, que comparteix amb el seu marit, i a més una multa de dos milions.
L'INSTITUT NÓOS
El fiscal sosté en el seu escrit d'acusació que a partir de l'any 2003 apareix la vinculació ocupant la seva presidència. Com a vicepresident figura Diego Torres, com a tresorer, Carlos García Revenga (exsecretari de la infanta), i com a vocal, Cristina de Borbó, la germana del Rei. Urdangarin ocupa el càrrec fins al 2006, moment en què cessa, encara que només de forma aparent, ja que va seguir vinculat a la citada associació fins a mitjans del 2008.
Notícies relacionadesSegons el parere del fiscal, l'única finalitat perseguida amb la creació de l'Institut Nóos per part d'Urdangarin i el seu soci Torres “era comptar amb la cobertura” que brindava una associació que “formalment” no perseguia ànim de lucre (“una espècie d'ONG dedicada a projectes socials”) als efectes següents: tenir accés a ajudes, subvencions públiques o convenis de col·laboració d'entitats públiques atorgades de forma directa; “Envoltar-se del prestigi social derivat de les actuacions altruistes a les quals presumptament es dedicava l'associació” i “evitar suspicàcies per part de tercers al finançar-se bàsicament amb fons procedents d'organismes públics”.
L'empresa Aizoon, a mitges entre Urdangarin i la infanta, va percebre una part dels diners desviats per “serveis ficticis de molt diversa índole”.
