Mónica Oltra, la Colau valenciana

En el tancament de campanya de Podem a València, Mónica Oltra va demanar un regal especial per al seu 46è aniversari, que coincidia amb les eleccions generals del 20 de desembre: fer «Pablo» president. La força morada no liderarà el Govern, però la coalició Compromís-Podem-És el moment va aconseguir el 25,07% dels vots al País Valencià i 9 escons al Congrés, només a dos d’un PP valencià que segueix en caiguda i superant folgadament el PSPV com a primera força progressista valenciana. L’estratègia electoral d’Oltra, amb què els seus socis nacionalistes del Bloc en principi es van mostrar reticents, havia funcionat. I amb aquests resultats, la diputada que va arribar a ser expulsada de Les Corts en la passada legislatura pel llavors president de la Cambra, Juan Cotino, veu una mica més a prop l’objectiu d’ocupar la butaca del Palau de la Generalitat el 2019.

«Som la primera força del canvi», va proclamar la líder absoluta de Compromís la nit electoral des de la plaça del Pilar de Valencia on, com en les passades eleccions autonòmiques, la coalició protagonitzava la festa més sonora. Els crits de «presidenta, presidenta» van aclamar la intervenció de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, que fa tàndem amb el socialista Ximo Puig en un Executiu recolzat des de fora per Podem. A Iniciativa del Poble Valencià, el partit que forma part de Compromís i que lidera Oltra, estaven pletòrics. Però al Bloc, l’altra pota de la coalició i que durant les negociacions del pacte amb Podem va amenaçar de trencar l’aliança, no es quedaven enrere. «La victòria té mil pares i la derrota, cap», resumeix un membre de Compromís, que assenyala l’«efecte narcòtic» que es viu després del triomf en el si de la coalició.

Bon clima, sí, però de portes enfora. «El Bloc està noquejat perquè veu que les seves tesis s’han estavellat i que Mónica ja està consagrada com a figura estatal; és inevitable», valoren fonts pròximes al partit d’Oltra, que consideren que la clau és si la número dos del Govern valencià acabarà fent seu el projecte de Compromís, si es presentarà amb la marca Podem a la presidència de la Generalitat Valenciana en les pròximes eleccions autonòmiques i si el Bloc s’escindirà de la coalició en el congrés previst per al mes de maig.

Notícies relacionades

Iglesias i Colau empenyen la remuntada cap a les urnes

Tot el poder al PSOE

Un altre dels dubtes és si Podem acabarà per entrar a l’Executiu autonòmic, cosa que Oltra va defensar des del primer moment. De moment, amb el sorpasso als socialistes consumat (el PSPV, amb el 19,8% dels vots, va quedar per sota de la barrera psicològica del 20%), tant a Compromís com al PSPV neguen que els resultats electorals hagin de derivar en una crisi de Govern. En diverses ocasions, el president Puig ha insistit que tenen un Executiu «estable», amb un acord «raonable», i ha tret importància al fet que els d’Oltra s’hagin col·locat com a segona força de la comunitat perquè, diu, els resultats del 20-D tan sols es poden llegir «en clau nacional».

El PP desdenya el socialisme

També Oltra escenifica la bona sintonia amb Puig sempre que pot. Sota els focus, aquesta setmana es van abraçar efusivament –Oltra fins i tot va plorar– en l’aprovació dels pressupostos per al 2016, i en la copa de Nadal ella el va agafar de la mà a ell per sortir junts a comparèixer davant els periodistes. Però fins i tot al PP valencià, on fins a l’estiu passat pensaven que n’hi havia prou d’ignorar Compromís perquè no seguís creixent, la seva presidenta, Isabel Bonig, ja dóna el PSPV per «amortitzat» i creu que Compromís i Podem són «l’únic adversari» polític, amb Oltra com a principal rival a batre. H