¿Quant costaria el pla de xoc social de Junts pel Sí?

La negociació entre Junts pel Sí i la CUP en el flanc social avança de forma "fluida", sostenen fonts de la coalició de CDC i ERC. Els representants de la formació anticapitalista van valorar el pla de xoc social proposat, però van advertir que es tracta d'unes mesures que requereixen un calendari d'aplicació i, sobretot, un pressupost econòmic -o una pròrroga pressupostària amb correccions- amb el qual fer-les realitat. "Assumim que no farem un pla de xoc ambiciós", ha afirmat la diputada Eulàlia Reguant en una entrevista a 'CatalunyaPlural'. Però, ¿quants diners costarien les 20 mesures de què consta el pla?

Uns 250 milions d'euros. Aquesta és la xifra que calcula Junts pel Sí, una quantitat que la coalició considera perfectament viable tot i l'actual marc d'estretor pressupostària i de tresoreria del Govern. Però sens dubte requeriria l'aprovació d'uns nous pressupostos. Les mesures que més injecció s'emportarien són la reducció a la meitat de les llistes d'espera en la sanitat, seguides de l'atenció a totes les persones amb dret a la prestació de la llei de dependència. I en tercer lloc, la promesa d'atorgar la renda mínima d'inserció com a dret subjectiu, és a dir, a tots els catalans que reuneixin les condicions per percebre-la.

Capítol a part en la negociació mereixen altres flancs com el procés de ruptura amb l'Estat i la figura del president. En relació amb la ruptura, la CUP ha criticat que Junts pel Sí segueixi apel·lant al Tribunal Constitucional (TC) tot i haver aprovat una resolució de "desconnexió" al Parlament el 9 de novembre en què es considera aquest organisme deslegitimat a Catalunya. Pel que fa al president, de moment la CUP continua mantenint com a innegociable el seu propòsit de no investir Mas.

LLISTES D'ESPERA A LA MEITAT

Respecte a les llistes d'espera, el compromís concret és reduir-les un 50% per a la primera visita a l'especialista i per a proves diagnòstiques complementàries, i un 10% per a intervencions quirúrgiques de patologies no greus. Reduir les llistes d'espera quirúrgiques és, segons va dir al juny el conseller de Salut, Boi Ruiz, la gran prioritat del seu departament, juntament amb l'increment pressupostari i la recuperació salarial dels professionals.

Una altra mesura estrella passaria per brindar la prestació per dependència als 15.332 ciutadans amb dret a rebre-la però que avui no la cobren, segons l'Observatori de la Dependència. El Govern ha insistit reiteradament en el sobrecost que representa per a la Generalitat atendre els dependents, ja que l'Estat ha retallat progressivament les seves obligacions en aquest punt. En concret, només en paga el 13% pel 87% que aporta el Govern, segons la vicepresidenta i consellera de Benestar i Família en funcions, Neus Munté.

RECUPERAR EL QUE ES VA RETALLAR A LA RMI

Pel que fa a la renda mínima, es tracta d'una prestació assistencial destinada a les persones sense els recursos bàsics, a la qual el Govern de Mas va restringir l'accés el 2011 negant el caràcter de dret subjectiu (per a tots els que reunien els requisits), un caràcter que ara promet recuperar. La prestació és d'uns 420 euros, una xifra que s'incrementa en funció dels membres de la unitat familiar (55 euros per al primer, segon i tercer membre, 35 per al quart i els següents).

El llavors conseller d'Empresa Francesc Xavier Mena negava la retallada i s'aferrava a una actuació contra un frau per part dels beneficiaris que mai va ser del tot quantificat. Les entitats del tercer sector social han reclamat reiteradament que aquesta prestació es reformi i sigui un dret subjectiu. El pacte de legislatura de CiU amb ERC el 2012 ja incloïa aplicar la reforma de la renda mínima. No s'ha dut a terme. Mas ha argumentat en la seva defensa que el pressupost destinat a la renda mínima és el més alt que s'ha atorgat mai: 173 milions d'euros. Es calcula que a Catalunya hi ha 220.000 famílies sense cap ingrés.

PENDENTS DE L'ESTAT PROPI

Notícies relacionades

Anàlisi de les 20 mesures socials que ha ofert Junts pel Sí a la CUP

Junts pel Sí i la CUP s'acosten amb mesures socials ja promeses

La resta de mesures d'aplicació en els pròxims 18 mesos des de la investidura són el 100% de cobertura per a l'alimentació dels menors en situació de pobresa infantil, l'aplicació de la llei vigent contra la pobresa energètica, mesures contra l'emergència habitacional, en relació amb reallotjaments i famílies desnonades. I, mitjançant nous pressupostos, la contractació de més professors en barris amb dificultats, la tendència a cobrir totes les demandes de places públiques de guarderia, equiparar el parc de vivenda pública a la mitjana europea (avui només l'1% del parc és públic) i recuperar la llei de barris impulsada pel Govern de Pasqual Maragall.

La resta de promeses depenen de la consecució de l'Estat propi: apujar el salari mínim a 1.000 euros, instaurar la dació en pagament, crear un banc públic, crear una policia fiscal, aturar la privatització del cànon de l'aigua o retirar els concerts educatius amb diner públic als centres que segreguen els alumnes per sexe.