Sánchez recolza intervenir militarment a Síria amb aval internacional

Els atemptats gihadistes a París han eclipsat la campanya de les eleccions generals del 20-D, que està gairebé suspesa, sense debats, sense propostes, sense tensió electoral. L'escenari, reconeixen els dirigents, perjudica un PSOE que va per sota en les enquestes i amb un candidat a la Moncloa, Pedro Sánchez, que es mou entre el suport al Govern i els intents de marcar perfil propi: manté trobades internacionals i pressiona el president, Mariano Rajoy, perquè Espanya formi part de la futura intervenció militar a Síria, on l'Estat Islàmic, responsable de les 129 morts a París, ocupa àmplies parts del territori. "S'ha de tenir posició. És temps de parlar clar, de donar respostes que generin seguretat. És el temps de la bona política, de l'acció i de la unió dels demòcrates per eradicar el terrorisme", ha dit aquest dimecres el líder socialista.  

Igual que amb el conflicte independentista, Rajoy insisteix que vol anar de la mà de l'oposició. El líder del PP ha trucat els últims dos dies a tots els aspirants amb possibilitats d'ocupar la Moncloa: Sánchez; Albert Rivera, de Ciutadans, i Pablo Iglesias, de Podem. També ha trucat al 'lehendakari', Iñigo Urkullu. Però no, almenys de moment, i malgrat que Catalunya disposa de policia pròpia igual que Euskadi, al president en funcions de la Generalitat, Artur Mas. És un format en què Rajoy se sent còmode, que li permet donar la imatge de dirigent dialogant que ha après dels errors de la guerra de l'Iraq i, alhora, liderar la resposta a l'atac, malgrat que no vol entrar en si Espanya ha de participar en aquesta guerra, cosa per a la qual el president francès, François Hollande, demanarà el suport del Consell de Seguretat de l'ONU.

SORPRENENTS ALIANCES

Mentrestant, entre les quatre peces que ocupen el terreny de joc dels comicis generals es produeixen sintonies a primera vista sorprenents. Iglesias va deixar clar des del primer moment que, a diferència de Ciutadans, no es volia sumar al pacte antigihadistapacte antigihadista que van aprovar a principis d'any el PP i el PSOE. Però aquest dimecres ha assenyalat que se sentia més a prop de l'actitud “delicada” del president que de les “sobreactuacions bel·licistes”. El seu retret es dirigia a Rivera, que té una posició molt semblant a la de Sánchez: suport a un atac contra l'Estat Islàmic sota el paraigua de l'ONU.

“No podem limitar-nos a observar”, ha explicat Sánchez. Dilluns passat, a Cuatro, va defensar donar “una resposta de força” contra l'Estat Islàmic. La posició del secretari general del PSOE, que dimarts es va mostrar contrari a la suspensió del partit de futbol entre Bèlgica i Espanya davant el risc d'un atemptat, causa estranyesa en alguns sectors del partit, que consideren que en aquests moments s'hauria de limitar a plasmar la “unitat” amb Rajoy. La direcció socialista, però, assenyala que, al reclamar la participació espanyola en la probable intervenció a Síria, el candidat no s'aparta de la línia tradicional del PSOE, que va recolzar els atacs a l'Afganistan i Líbia, que comptaven amb l'aval de l'ONU, però no a l'Iraq, que no tenia aquest vistiplau internacional.

L'episodi segueix molt present dins del PP. Rajoy ja era el candidat del partit el 2004. També era el clar favorit, però els atemptats islamistes de l'11-M, al final de la campanya electoral, amb l'Executiu assenyalant ETA sense proves després d'haver-se involucrat sense el suport d'altres forces polítiques en una guerra que la immensa majoria dels ciutadans rebutjaven, va tenir un preu a les urnes. Els conservadors diuen que han canviat, i ara, en vigílies d'unes generals que es preveuen més ajustades que mai, no els interessa aturar-se en la possible participació en un conflicte bèl·lic.

“El més prudent per prendre una decisió tan greu com implicar-nos a Síria seria esperar que hi hagi unes noves Corts”, ha dit aquest dimecres a TVE el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo. Aquesta resposta, la més nítida que ha donat fins ara un membre del Govern sobre aquest assumpte, suposa que Espanya no tindrà una posició oficial fins, com a mínim, a mitjans del mes de gener, quan es conformaran el Congrés i el Senat després dels comicis del 20 de desembre.

GUERRA I TERRORISME

Per Pablo Iglesias, es tracta de l'actitud adequada. L'aspirant de Podem ha conversat amb Rajoy i després, informa Iolanda Mármol, ha dit que el president era “molt més conscient de la gravetat, complexitat i delicadesa de la situació” que Rivera, que amb els seus “escarafalls i la seva sobreactuació bel·licista” s'assemblava molt “a l'Aznar de les Açores”. Poc abans, informa Patricia Martín, el candidat de Ciutadans s'havia mostrat partidari de “mesures coordinades dins de l'OTAN i les Nacions Unides”.

Notícies relacionades

Pedro Sánchez iniciarà la campanya electoral a Catalunya

Iglesias demana a Rajoy que convoqui tots els partits a la Moncloa per afrontar el terrorisme