El Parlament enfila la via de la ruptura amb Mas a la corda fluixa

Només la perspectiva del temps permetrà saber si el ple d'avui del Parlament tindrà el seu espai als llibres d'història. El que ningú dubta, ni els seus impulsors ni els que la rebutgen, és que la declaració que aprovarà la Cambra constitueix tot un desafiament per a l'Estat, entès en el sentit més ampli del concepte, des dels partits fins als poders legislatiu i judicial. El text pactat entre Junts pel Sí i la CUP enfila el camí de la ruptura, encara que fins i tot entre els seus promotors (o per ser exactes, a les files de Convergència) hi ha qui reconeix que la independència segueix estant molt lluny, tant que alguns aquest matí votaran la resolució pensant que no implica iniciar el divorci de la resta d'Espanya, sinó que es tracta d'un instrument de pressió de cara a l'Executiu que es configuri després del 20-D.

Però una cosa és el que alguns dirigents admeten en privat (confiant que amb un nou Govern a Madrid s'obri una via de negociació) i una altra són les proclames en públic. De fet, Artur Mas ha vetat que a les reunions del Consell Executiu s'obrin debats polítics després que transcendís que diversos consellers havien criticat el document acordat amb la CUP.

Per més d'un, el text va massa lluny i fa miques la imatge de moderació, sobretot en el camp econòmic, que durant dècades CDC ha cultivat. D'altres no entenen com s'ha firmat sense tenir assegurada la reelecció de Mas (que depèn de la CUP). Malgrat les no poques diferències internes, la declaració que avui tirarà endavant fa una crida a iniciar un «procés constituent» que permeti fixar les bases d'una Constitució catalana.

EN SUSPENS / De moment, el que és segur és que el text recalarà aquesta setmana al Tribunal Constitucional. Serà després del recurs que el Consell de Ministres aprovarà demà en sessió extraordinària. I no és arriscat donar per fet que els seus magistrats acabaran deixant en suspens la declaració. Ja hi ha precedents. L'alt tribunal va anul·lar el març de l'any passat una altra declaració del Parlament en què es proclamava el poble de Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà. Comparant els dos textos, el d'avui va molt més lluny a l'incloure apel·lacions a la «desobediència civil».

La CUP va iniciar la negociació amb Junts pel Sí deixant clar que per ells asseure's a la taula de converses era sinònim d'iniciar el procés amb una declaració que demostrés que aquesta vegada la cosa anava seriosament. Si el 2013 el Parlament exigia el dret a decidir, ara proposa una «desconnexió democràtica» que no estigui supeditada «a les institucions de l'Estat espanyol» i en cita explícitament una d'elles, el Constitucional. El propòsit últim és crear un Estat català en forma de república, i en un annex posterior s'han fixat algunes mesures pensades per «blindar drets» especialment en el camp social.

Notícies relacionades

Les entitats sobiranistes es mobilitzen

Del 9-N al 9 de novembre

A la força anticapitalista asseguren que, si fos per ells, el text seria més contundent. A CDC no hi havia tanta pressa però tampoc tenia alternativa perquè ni l'aritmètica parlamentària ni el seu programa li permeten trucar a cap altra porta. Tampoc per investir Mas. La CUP, malgrat la pressió rebuda, sempre s'ha mantingut ferma en la seva negativa a facilitar la reelecció de Mas.

L'AMENAÇA / Aquesta tarda, una vegada aprovada la resolució independentista, Mas pronunciarà el seu discurs com a candidat a president. Demà serà el torn dels partits i de la votació. Serà el moment en què, per a uns, en un exercici de coherència, i per a d'altres, de falta de generositat, el grup d'Antonio Baños no sumarà els seus vots als de Junts pel Sí. Mas sortirà del Parlament com hi ha entrat avui: ocupant el càrrec només en funcions. Hi ha una alternativa, oferta per la CUP, però que a CDC se segueix descartant i no és cap altra que buscar un altre nom. La vicepresidenta, Neus Munté, s'autodescarta, però té un perfil progressista i no està esquitxada per la corrupció. La partida continua oberta i l'amenaça d'unes noves eleccions plana sobre la negociació.