Junqueras assumirà el control de l'àrea d'economia del nou Govern

Al'espera que cristal·litzin les converses entre Junts pel Sí i la CUP -una circumstància que obliga a posar en condicional tots els acords que es ressenyen en aquesta crònica-, Convergència i Esquerra tenen ja molt avançat el dibuix dels grans pilars sobre els quals s'hauria d'assentar la composició del Govern «de ruptura» sortit de la contesa electoral del 27 de setembre. I, segons han relatat a aquest diari fonts al corrent de les negociacions, aquest disseny atorga a ERC el control sobre l'àrea d'economia i hisenda del nou Executiu. El departament (o departaments) corresponent dependrà directament de la vicepresidència primera, que ocuparà el líder republicà, Oriol Junqueras.

Els republicans prendran així el comandament efectiu del Govern en una àrea que inclou la intervenció de la Generalitat -és a dir, el control de la despesa-, el disseny dels pressupostos, la política fiscal i, sobretot, la ingent tasca d'aixecar l'agència tributària del gairebé no-res, perquè a aquestes altures del partit el que s'ha fet en aquest sentit amb prou feines omple un parell de folis.

En la reunió del mes de juliol en què es van tancar els detalls de la llista conjunta per al 27-S també es van repartir les grans peces del futur Executiu català. La presidència corresponia a CDC; la vicepresidència, a ERC, i les conselleries es van dividir en una proporció de 60% per als convergents i 40% per als republicans. L'obsessió d'Esquerra -i el motiu pel qual, després del pacte de la data i la pregunta del 9-N, tant va insistir a entrar al Govern- era, i segueix sent, poder portar les regnes de la construcció de les estructures d'Estat. I d'entre totes aquestes estructures, especialment, la nova hisenda catalana.

UN DOS PER UN / L'arribada dels republicans a l'àrea econòmica va ser la clau mestra que va permetre el pacte del juliol. És un dos en un, perquè s'asseguren poder exercir un control efectiu de la despesa i, alhora, pressionar per destinar-lo a aquelles àrees, les socials, que Esquerra considera clau per convèncer els catalans de les bondats de l'eventual nou Estat català.

Un cop assignada l'àrea, quedava per dilucidar si seria el mateix Junqueras qui ocupés la vicepresidència i assumís el control de la cartera econòmica. En un primer moment, l'impuls dels republicans va ser allunyar el líder de l'Executiu, temorosos que pogués caure en algun tipus de trampa convergent. La presidència del Parlament, que en aquesta legislatura agafarà més importància -com ja s'ha vist en tot just la primera sessió-, semblava el destí ideal. Però això comportava conseqüències. Si Junqueras no era el vicepresident, ho havia de ser Marta Rovira, secretària general del partit, cosa que, al seu torn, obligava a reforçar l'organització interna d'Esquerra.

Al llarg de les últimes setmanes, la tensió entre CDC i ERC s'ha rebaixat. Fins i tot hi ha cordialitat. Els republicans observen els convergents en una situació de doble debilitat. D'una banda, la pressió judicial, i de l'altra, la negociació amb la CUP, que posa en perill la investidura d'Artur Mas. Les possibles cessions als anticapitalistes -incloent-hi la proposta de resolució que dóna inici al procés de «desconnexió» de l'Estat- han ferit sensibilitats entre destacats membres del Govern i de Convergència.

Notícies relacionades

El PPC recorrerà davant el TC el ple de la «desconnexió»

L'ala liberal de CDC s'activa

Els republicans -que, formalment, com a membres de Junts pel Sí, secunden CDC i Mas- s'alegren intramurs del fracàs del que ells anomenen l'«estratègia de la pinça» a la qual creuen haver sigut sotmesos, especialment els dies en què la «promoció mediàtica» de la CUP (abraçades entre Mas i David Fernàndez incloses) contrastava amb els atacs que els opinadors afins a Convergència dedicaven a ERC per oposar-se a la llista única. Aquella «pinça» perseguia, sostenen des d'Esquerra, desprestigiar el partit perquè l'electorat fluís cap a CDC i la CUP. Ara, subratllen amb mal dissimulada satisfacció, aquesta «criatura» que han alimentat -els republicans apunten a un home de confiança de Mas com a arquitecte del pla- se'ls ha girat en contra.

La portaveu de la CUP al Parlament, Anna Gabriel, va assegurar ahir, en una entrevista a l'ACN, que el seu partit no acceptarà la presència en el nou Govern de noms «com Felip Puig o Boi Ruiz» per les polítiques «que han liderat en els seus departaments». El consell polític de la CUP va decidir dissabte que la decisió final sobre Mas es prendrà en una «assemblea oberta».