El bloc del 'no' es mou

Fora que totes les enquestes s'equivoquin en el pronòstic, la candidatura de Junts pel Sí guanyarà les eleccions i podria fins i tot triplicar en escons la segona llista que, segons els sondejos, sembla que serà Ciutadans. Però la clau en aquests comicis és el joc de sumes entre els partidaris de la independència i els que, cada un amb els seus matisos, la rebutgen. Aquests últims han començat a moure fitxa per explorar possibles aliances després del 27-S -si l'aritmètica ho permet-. Pràcticament a la mateixa hora, el president del Govern, Mariano Rajoy, en una entrevista a Onda Cero, i el cap de llista d'Unió, Ramon Espadaler, en la seva conferència al Primera Plan@ que organitza EL PERIÓDICO, van exposar la seva visió de com podria ser un Executiu substitutiu al de Junts pel Sí (sols o amb algun tipus de suport de la CUP perquè això també ho determinarà l'aritmètica).

Rajoy va defensar que seria «molt assenyat i raonable» construir un Executiu català que sigui una alternativa als que volen «liquidar Espanya». Preguntat si no seria un pacte de perdedors, tal com ell ha qualificat els governs de coalició locals i autonòmics que han desbancat el PP, va respondre que un pot denominar les coses com vulgui però que el president del Govern ha d'anar «al que és important», que és defensar la Constitució i la sobirania nacional. En aquesta mateixa entrevista, Rajoy va cometre una d'aquelles patinades que a vegades costen vots. El president va evitar reconèixer que amb la independència, els catalans que ho volguessin no perdrien la nacionalitat espanyola, tal com li va haver de recordar el periodista Carlos Alsina. «¿L'europea tampoc?», va preguntar el president a Alsina, que li va respondre que al no perdre la nacionalitat espanyola tampoc es perdria la nacionalitat europea. Aquest fragment de l'entrevista, que va córrer com la pólvora per les xarxes socials, va ser interpretat pels impulsors de la llista de Junts pel Sí com una mostra que «el discurs de la por», que atribueixen al PP, no té cap sentit ni efectivitat.

La proposta del«seny»

Però els populars no són precisament el soci més apreciat per la resta de forces contràries a la secessió. La prova és que el candidat d'Unió, quan va formular la seva proposta d'acord posterior al 27-S, no va citar el PPC. Per als democristians -a qui els sondejos no garanteixen que obtinguin representació parlamentària-, l'aliança passaria per entendre's amb el PSC, Ciutadans, una part de Catalunya Sí que es Pot, i va arribar a citar els que se situen en el sector moderat de Junts pel Sí. O sigui, tots menys els populars i la CUP.

«Ens oferim a fer possible un Govern amb els que vulguin elaborar una proposta de Catalunya per negociar a Madrid», va explicar Espadaler. Segons el candidat democristià, es tracta de l'alternativa de «diàleg» a les dues hipòtesis possibles després del 27-S: que governi Junts pel Sí amb la CUP o que es formi un Executiu de «l'esquerra més radical», amb el suport de Sí que es Pot prescindint de part de Junts pel Sí (aquest últim futurible sembla bastant descartable, però ja se sap que en política no hi ha res d'impossible).

Ciutadans va donar allargues a Unió mentre que el cap de llista socialista, Miquel Iceta, va acollir la invitació gairebé amb entusiasme. «Sembla que de moment ja he trobat un soci», va assenyalar Iceta en resposta a Espadaler. I ja posats, es va oferir per presidir aquest hipotètic Govern (de difícil suma, ja que  la majoria parlamentària ha de donar un total de 68 escons). Cal tenir en compte que Catalunya Sí que es Pot només està disposada a parlar d'una coalició d'esquerres.

Notícies relacionades

Linde: "El 'corralito' és altament improbable, gairebé impossible"

Catalá afirma que un procés penal contra Mas entra "en les regles del joc"

Hi faltava el cardenal

Ja s'han pronunciat la patronal de la banca, alguns empresaris, mandataris internacionals i la UE (el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, en una resposta a l'eurodiputat popular Santiago Fisas reitera que un Parlament autonòmic no pot declarar la independència), només faltava que l'Església hi digués la seva. Tenint en compte que el Vaticà està més que ocupat en la visita del Papa, primer a Cuba, i ara als Estats Units, qui s'ha pronunciat és Antonio Cañizares, des del seu nou púlpit de cardenal arquebisbe de València. Cañizares ha convocat aquest divendres a les vuit del vespre a la catedral de València per resar «per Espanya i la seva unitat», i ha demanat a les parròquies que incloguin oracions per aquesta mateixa intenció.