Duran demana evitar la «tragèdia» i la «frustració» d'una secessió unilateral

El líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, i el candidat, Ramon Espadaler, en l’ofrena al monument de Rafael Casanova aquest divendres.

El líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, i el candidat, Ramon Espadaler, en l’ofrena al monument de Rafael Casanova aquest divendres. / CARLOS MONTAÑÉS

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

El líder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran Lleida, va demanar ahir que s'eviti la «tragèdia i frustració» que pot portar un procés unilateral d'independència tenint en compte precedents històrics com el de 1931, 1934 i 1936. En la seva carta web setmanal, el dirigent democristià va lamentar que se'ls titlli d'«ingenus i botiflers» i va afirmar que el diàleg entre el Govern central i la Generalitat ha fracassat els últims anys, però el seu partit insisteix que aquesta és l'única via per resoldre la falta d'entesa. Així ho subratlla també en el manifest que va difondre ahir amb motiu de la Diada. Un text en què es demana defensar Catalunya «amb totes les forces» però defugint la confrontació i actuant amb «seny».

En declaracions posteriors a l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, el cap de llista d'Unió per al 27-S, Ramon Espadaler, va reiterar la mateixa tesi i va reclamar un Onze de Setembre «inclusiu» en què haurien d'estar representats tots els catalans, «vinguin d'on vinguin». Els democristians no van participar en la manifestació de la tarda perquè, segons el seu candidat, no comparteixen «els mateixos objectius», a l'entendre que els organitzadors de la marxa, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), defensen una declaració unilateral d'independència amb la qual ells no estan d'acord. Unió, va remarcar l'aspirant, no és un partit «rupturista», encara que també va voler aclarir que estan a favor que la Constitució espanyola «reconegui Catalunya com a nació». Sobre el discurs institucional que va oferir Artur Mas la nit anterior, Espadaler va lamentar que «en alguns moments» semblava més un candidat de Junts pel Sí que el president de la Generalitat.