El PP reforçarà el TC perquè pugui suspendre Mas

Tot i que en públic intenten restar-li importància, el Govern i el PP observen amb verdadera preocupació la possibilitat que les opcions independentistes obtinguin una majoria folgada el 27-S i intentin tirar endavant els seus plans secessionistes. Per això ahir, a deu dies del començament de la campanya, el PP va registrar una iniciativa per «reforçar» el Tribunal Constitucional (TC) i que aquest pugui fer complir les seves sentències de forma efectiva. Una reforma exprés que estarà a punt a l'octubre encaminada a frenar Artur Mas i dificultar que aquest pugui promoure una declaració unilateral d'independència, si no vol ser inhabilitat pel camí. El Govern català va qualificar ahir d'«electoralista» la proposta i va posar en dubte que sigui legal.

El PP va registrar ahir una proposició de llei que faculta l'alt tribunal per «imposar multes coercitives -entre 3.000 i 30.000 euros-, acordar la suspensió de les autoritats o empleats públics responsables de l'incompliment o encomanar al Govern, fins i tot en funcions, l'execució substitutòria», segons diu l'exposició de motius. L'articulat estableix a més que els jutges podran reclamar «l'auxili de qualsevol de les administracions» per garantir l'efectivitat de les seves resolucions «amb caràcter preferent i urgent». I és que, en els procediments ordinaris, l'autoritat que presumptament desobeeixi el TC podrà presentar un «informe» en defensa seva.

DECISIÓ EXPRÉS //  Però quan concorrin «circumstàncies d'especial transcendència», com una declaració d'independència, el Constitucional podrà adoptar les «mesures d'execució necessàries» sense escoltar els presumptes autors del desacatament. En el termini de tres dies, això sí, els donarà audiència, així com al fiscal, i llavors confirmarà o revocarà les seves sancions.

El PP va viure amb gran tensió la celebració de la consulta el 9-N i durant mesos al seu si s'ha discutit quina era la millor fórmula per frenar Mas, vist que aquest va aconseguir burlar el TC i posar les urnes al carrer, una actitud que l'alt tribunal no va poder impedir del tot i que està pendent d'un pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Finalment ha optat per rearmar el Constitucional i que siguin els jutges els que en última instància prenguin la paraula, donat que l'opció de recórrer a l'article 155 de la Constitució per recuperar competències autonòmiques, segons reconeixen dirigents populars, és «tremendament complicada». La iniciativa s'ha forjat en secret i es va registrar l'últim dia amb possibilitat que tiri endavant en aquesta legislatura. Els populars preveuen aprovar-la al Congrés el 29 de setembre i al Senat al voltant del 13 d'octubre, sense que un canvi legal de tant abast  passi pels òrgans consultius o sigui debatut amb calma.

El PP ha optat a més per utilitzar la reforma com a munició electoral, i per això el seu candidat a la presidència de la Generalitat, Xavier García Albiol, es va desplaçar a Madrid per presentar-la juntament amb el portaveu al Congrés, Rafael Hernando. Albiol va proclamar que el canvi legal «evidencia que ningú proclamarà la independència» i que «la broma s'ha acabat». Tot i el seu pronòstic, conservadors de pes reconeixien ahir en privat que potser la iniciativa tingui un «efecte bumerang» i mobilitzi més independentistes que vots per al PP.

«CATALUNYA NO ÉS UNA BROMA» / Al Govern ahir li va faltar temps per contraatacar acusant l'Executiu del PP de tornar a utilitzar la «repressió, l'amenaça i la por», segons va denunciar la vicepresidenta i portaveu de l'Executiu català, Neus Munté.

Notícies relacionades

De jutge a «policia sense uniforme»

El Govern d'Euskadi lamenta que el PP respongui amb "atacs" al problema català

A l'espera d'una anàlisi jurídica més detallada de la proposta del PP, Munté va posar en dubte que la iniciativa passés el mateix filtre del Constitucional, perquè podria suposar «una clara vulneració de la defensa o el dret a la tutela judicial efectiva». També va censurar la premura amb què els populars han presentat la reforma de l'òrgan constitucional.

Munté va comparèixer amb dades sota el braç respecte dels incompliments de resolucions del TC per part del Govern del PP. Onze en els últims vuit anys, segons la Generalitat, que cita casos com l'incompliment del repartiment per comunitats autònomes dels fons que l'Estat recapta a través de les aportacions a oenagés en la declaració de l'IRPF. «Catalunya no és cap broma», va exclamar la vicepresidenta en resposta a les declaracions de García Albiol en un acte, va dir, «electoral utilitzant els instruments de l'Estat».