La connexió Rajoy-Llorente

A penes un any després d'haver guanyat les eleccions, el president José Luis Rodríguez Zapatero va posar en mans del catedràtic Francisco Rubio Llorente, a qui va escollir com a president del Consell d'Estat, un dels projectes estrella del seu mandat: reformar la Carta Magna. Així, el març del 2005 el Govern va aprovar remetre a aquest òrgan consultiu un document en què li demanava una modificació de la Constitució en quatre punts: acabar amb la prevalença de l'home sobre la dona a la Corona; la reforma del Senat; l'enumeració de les comunitats i el reconeixement al Tractat de la UE.

La idea de Zapatero era aconseguir el suport del PP (es pensava que no frenarien una reforma amb referència a la continuïtat de la Monarquia) per així, a finals del 2008, dissoldre les Corts i celebrar l'obligat referèndum sobre la reforma constitucional juntament amb les següents generals. La primera resposta de Rajoy va ser condescendent, però van anar canviant a mesura que va anar avançant, en paral·lel, la reforma de l'Estatut català.

El més «greu», els estatuts

Notícies relacionades

Àngel Ros no veu alternativa a un pacte fiscal propi per a Catalunya

Errejón assumeix la necessitat de revisar el pacte fiscal per a Catalunya

«A mi no em serveix que es vulgui reformar la Constitució i que es parli amb el PP perquè és necessari. I que mentrestant es reformin estatuts que poden portar conseqüències més greus per a Espanya sense el PP», va afirmar Rajoy l'agost del 2006. Això no va impedir que el novembre d'aquell mateix any Rubio Llorente el convidés a una reunió per parlar de la reforma en marxa. Juntament amb el president del PP hi van anar Soraya Sáenz de Santamaría i Federico Trillo. A la cita, els conservadors van aclarir a Llorente que recolzaven el canvi de successió a la Corona. Tampoc s'oposaven als altres tres punts, però volien que les reformes estatutàries necessitessin dos terços de vots a les Cambres per ser recolzades; que es modifiqués la possibilitat d'annexió de Navarra a Euskadi i que es fixessin les competències de l'Estat no transferibles.

Rajoy, Santamaría i Trillo van sortir encantats d'aquella reunió. Unes setmanes després, el Consell d'Estat va fer pública la seva proposta, que desbordava de lluny els quatre punts suggerits pel PSOE i, al·legant que hi havia «risc de crisi» del model territorial, proposava un sostre competencial definitiu. En la línia del PP. Apostava també per modificar el títol VIII i fer un llistat de competències estatals «indelegables». Això i recuperar el recurs previ d'inconstitucionalitat en cas de desacord entre Congrés i Senat per a reformes estatutàries. Els populars van passar d'eludir la reforma de Zapatero a exigir immediatament la modificació, abans que es revisessin a les Corts els estatuts. Aleshores van ser els socialistes els que van refredar una reforma amb trampa. Deu anys després, Rajoy recupera la connexió amb Rubio Llorente.