Sánchez enarbora la bandera d'Espanya i demana «moderació»

Ha nascut un nou tipus de candidat socialista. Algú que comença el seu discurs aturant-se en la seva família: els seus pares, el seu germà, les seves filles per «esborrar» el seu «cansament» i la seva dona pel seu «somriure i suport». Que prioritza la posada en escena sobre el contingut ideològic. Que renuncia en molts moments al símbol del seu partit i en el seu lloc s'embolica en una imatge de la bandera espanyola gegant. Que llança promeses com «eradicar l'atur i la corrupció» sense plantejar propostes per arribar a aquest destí. Que veu en l'independentisme català la mà de les «elits». Que aprofita la seva posada de llarg per elevar-se per sobre de les sigles del PSOE i les dels seus adversaris, el PP i Podem, actuant gairebé com si ja fos president del Govern.

Elegit aspirant a la Moncloa sense necessitat de primàries ja que no va comptar amb cap rival de pes, Pedro Sánchez va pronunciar ahir, durant la seva proclamació com a cap de llista, el discurs més important de la seva carrera. L'expectació era enorme, el moment era l'adequat després de la crisi interna en què es troba el PP; hi eren tots els grans referents del partit, llevat de Felipe González (de viatge), al Teatro Circo Price de Madrid, un lloc que sol acollir concerts i espectacles circenses. I Sánchez, que havia preparat cada paraula al mil·límetre, va portar a terme, amb l'ajuda del teleapuntador, una intervenció poc comuna per als usos del seu partit, en què es va presentar com el candidat del «diàleg», el dirigent adequat per liderar, davant de Mariano Rajoy i Pablo Iglesias, un canvi «moderat».

LA RECEPTA FEDERALISTA / Un intens murmuri va recórrer la sala quan a la pantalla de l'escenari es va projectar la rojigualda. Al seu equip expliquen que la idea, tot un cop d'efecte, va ser del mateix Sánchez, i que no hauria d'estranyar perquè és «el normal» en altres països de l'entorn europeu. Però Espanya en això és diferent, i el PSOE continua definint-se com un partit «republicà», que en part segueix enyorant la tricolor. La bandera va desaparèixer al cap de poc i després va tornar a ser mostrada mentre Sánchez, que va advocar pel federalisme com a recepta davant el conflicte territorial, es va aturar en l'independentisme català. Segons el seu parer, darrere d'aquest sentiment es troben les «elits».

«Diàleg és el que ha faltat en les relacions entre el Govern central i el de Catalunya -va explicar-. Ens uneix una història que hem fet junts durant segles, ens uneixen les biografies, ens uneix la vida. Ens separa la miop ambició d'unes elits que es volen aprofitar del conflicte. Unes elits que volen convèncer-nos que tot el que ens uneix es pot trencar un dia amb una votació».

I diàleg, també, és el que ell ofereix. Amb Catalunya i amb la resta de forces. En un moment en què les majories absolutes s'han acabat i no sembla que hagin de tornar, Sánchez, que es va definir com un «patriota» (en el sentit de buscar «la prosperitat i la llibertat» per a Espanya), va dir ser el candidat idoni per liderar aquesta nova etapa, en què el PSOE i Podem semblen condemnats a entendre's.

«Estem obligats al diàleg. Ja no només com un imperatiu moral, sinó com una necessitat funcional. Els ciutadans no han substituït una majoria absoluta per una altra; han substituït una majoria absoluta per construir governs forts, estables, des del diàleg i l'acord. Això exigeix el reconeixement moral de l'adversari, exigeix respectar i escoltar l'altre», va dir.

PRESERVAR L'«AUTONOMIA» / Però aquest enfocament obert a l'entesa, va subratllar el candidat, no significa que pensi tirar-se als braços de Podem. Sánchez va advocar per un canvi «moderat». Davant els que han alertat dels riscos que comporten els diversos pactes amb el partit d'Iglesias -sobretot la presidenta andalusa, Susana Díaz-, el líder del PSOE va explicar que mantindrà «l'autonomia del projecte».

Notícies relacionades

Sánchez recorre a una gran bandera d'Espanya i es presenta com un "patriota"

Alejandro Fernández i la suma de Feijóo

Va ser una de les escasses mencions implícites a Podem, i al PP tampoc li va dedicar gaire temps, més enllà de carregar veloçment contra la reforma educativa, la baixada de salaris, la pujada d'impostos, les retallades socials i l'amnistia fiscal. En un discurs que diversos dirigents van definir com «pensat per competir amb el PP i Ciutadans més que no pas amb Podem», es va comprometre a «eradicar l'atur i la corrupció», si bé no va llançar cap nova recepta per assolir metes tan ambicioses com la plena ocupació i la desaparició dels delictes en totes les administracions.

Quan va acabar, la persona convidada a pujar amb ell a l'escenari va ser la seva dona, Begoña Gómez. Es van fer una abraçada i un petó davant les càmeres. El seu és un altre estil; ell és un altre tipus de candidat socialista.