Montoro ha iniciat els treballs per als Pressupostos del 2016

A l'espera que el president del Govern, Mariano Rajoy, aclareixi la data de convocatòria de les pròximes eleccions generals (en principi s'esperen a finals de novembre), el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ja treballa en la confecció del projecte de llei de Pressupostos de l'Estat per al 2016 fins i tot sabent que el normal és que no arribi a ser aprovat perquè abans es dissolguin les Corts.

De moment, Hisenda ha de complir l'obligació que marca la llei d'estabilitat de presentar el sostre de despesa per als comptes del 2016 abans que finalitzi el juny.

A més, ja s'ha contactat amb la impremta per a l'edició del conegut com a Libro Amarillo dels Pressupostos de l'Estat, segons confirmen fonts d'Hisenda. En el Libro Amarillo s'hi expliquen les principals xifres i partides pressupostàries de cada una de les polítiques d'ingressos i despeses de l'Estat, Seguretat Social i organismes autònoms. Es publica alhora que el projecte de llei entra a les Cambres.

OBLIGACIÓ LEGAL / «El Govern té l'obligació legal de presentar el projecte de llei de Pressupostos al Congrés dels Diputats abans del 30 de setembre», recorden fonts de l'Executiu. Si les Corts encara no han sigut dissoltes en aquesta data, Montoro ha de complir amb aquesta obligació legal. Fins i tot sabent que podrien quedar dissoltes poc després i que el projecte de llei decauria de manera fulminant, convertit en paper mullat.

Això últim no sembla importar al Govern en aquest moment. Tot al contrari. Entén que poder plasmar la política econòmica del PP en un text articulat es pot convertir en una excel·lent arma electoral per treure partit de la recuperació accelerada que ha iniciat l'economia. «Seria molt més que un programa electoral, seria un projecte de llei», s'argumenta.

PENDENTS DE RAJOY / Tots aquests plantejaments, en tot cas, pengen de la decisió que adopti Rajoy sobre la data de les eleccions.

Hi ha múltiples hipòtesis. Rajoy podria optar per fer coincidir les generals amb la data anunciada pel president Artur Mas per als comicis catalans, el 27 de setembre. En aquest cas, les Corts quedarien dissoltes 54 dies abans, des del 5 d'agost, i no hi hauria temps per presentar el projecte de llei.

Si la convocatòria es fixa el 22 de novembre, les Corts haurien de quedar dissoltes el 30 de setembre. El Govern central podria haver presentat el projecte uns dies abans encara que el dia 30 quedaria mort.

Notícies relacionades

El Govern iniciarà dilluns el trasllat des de les Canàries de menors migrants

Marta Pascal: "Em van prendre tant el pèl que ara el porto curt"

Rajoy podria optar per esgotar al màxim els terminis legals. Això portaria a convocar les eleccions com a molt tard, bé el diumenge 10 de gener, bé l'1 de febrer, segons diferents interpretacions de l'article 68 de la Constitució. Tant en un cas com en l'altre, sí que hi hauria hagut prou temps per presentar i culminar la tramitació parlamentària del projecte de llei, si bé el pressupost hauria de ser aplicat pel nou Govern resultant de les eleccions.

En el passat, en casos semblants, l'Executiu sortint va evitar iniciar el tràmit pressupostari.