Marta Pascal: "Em van prendre tant el pèl que ara el porto curt"

Es defineix com a people & politics connector, fa mig any va obrir la seva pròpia consultoria política i imparteix classes a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Marta Pascal (Vic, 1983) va ser una de les principals cares de la política en ple auge del procés, però les seves discrepàncies amb Carles Puigdemont van fer que el 2020 renunciés al seu escó al Senat. "¿Quin és el meu ofici? La política. Ho serà tota la vida, perquè forma part del meu ADN", afirma, prenent un cacaolat a prop de Francesc Macià, després de passejar pel Turó Park.

En aquest pulmó verd de Sant Gervasi li van fer les fotos per a l’última campanya electoral en la qual es va presentar, la del Partit Nacionalista Català (PNC) el 2021. Aquella aventura va fracassar, va obtenir només 4.560 vots, però no ha llançat mai la tovallola i no descarta tornar-ho a intentar en un futur.

Tot i que diu trobar-ho a faltar "tot" de la seva etapa en les institucions, està satisfeta amb la manera en què ha reorientat la seva carrera. La seva feina com a consultora l’ajuda a mantenir un peu al món de la política, fent d’"enllaç" entre el "món privat i el públic", i la docència l’omple "molt", perquè l’ajuda a connectar amb "perfils joves" i a entendre els "corrents de fons".

"¿Si va ser una etapa feliç? Va ser intensa, i la intensitat genera patiment, però va ser preciosa". El pitjor, diu, va ser la pèrdua d’intimitat, no tant la seva, sinó la de la seva família, i les guerres internes. "El foc amic és el pitjor, perquè no te l’esperes", admet.

Aquest és el consell que es donaria a si mateixa si pogués parlar amb la Marta Pascal de fa 10anys: "Li diria que no perdés res de força, entusiasme i creativitat; però que no confiés tant, que fos una mica més malpensada", resumeix. Assegura no guardar "rancor a ningú", però lamenta les "faltes de lleialtat" que va patir al capdavant del PDECat. "Em van prendre tant el pèl que ara el porto molt curt, m’ha quedat així", fa broma. El seu canvi de look –havia lluït una mitja melena– va sorprendre el 2021, quan es va presentar amb el seu propi partit a la presidència de la Generalitat. Necessitava un "clic", una cosa que exemplifiqués el canvi d’etapa, després de sortir del PDECat i trencar amb Puigdemont. També ho va fer, diu, per connectar amb els seus "orígens", de quan era "anònima". "Però la intimitat, quan la perds, ja l’has perdut", lamenta.

Amb Puigdemont el xoc era de fons. No compartien visió sobre com comandar el procés –l’expresident apostava per la unilateralitat–, ni coincidien en "la manera d’entendre la política" ni en la política de pactes a Madrid. Just aquest últim punt li va acabar costant la seva carrera política. Puigdemont no compartia l’aposta de Pascal per votar a favor de la moció de censura a Mariano Rajoy i donar la presidència del Govern a Pedro Sánchez: "Vaig viure un procés de dol, però un en la vida ha de ser coherent i estar tranquil". Però no ha desconnectat de la política. "Ara, quan veig Miriam Nogueras i d’altres de Junts negociant amb el PSOE, parlant amb Félix Bolaños o pactant coses amb el PP, penso: ‘Benvinguts al món real i a la política real’", exclama amb certa satisfacció. "El temps m’ha donat la raó", remata, mentre posa en relleu el pacte per a la delegació de competències en immigració a Catalunya o la lluita per a l’oficialitat del català a la Unió Europea.

Pascal va arribar a la política molt jove, cosa que, junt amb el fet de ser dona, creu que li va afegir "un punt de dificultat". "A alguns perfils els esclatava el cap quan veien que manava una persona amb 20 anys menys", recorda. Amb 32 anys ja era portaveu de Convergència, després d’uns anys foguejant-se en la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), que va presidir. Ho era en el moment més difícil, un any després de la confessió de Jordi Pujol i amb un partit en ple procés de dissolució, cosa que avui veu com un "error flagrant".

El cas Pujol

"El cas Pujol va ser un cràter i CDC patia aluminosi a l’àrea metropolitana i tenia dificultats per connectar amb el públic jove. Era necessària una renovació de cares, idees i programes. Però ens vam carregar el que feia que la gent entengués el que érem", sintetitza.

No obstant, Pascal pensa que aquest espai encara existeix, que no l’ocupa Junts i que es pot reconfigurar, especialment si Puigdemont aconsegueix tornar a Catalunya, com desitja que passi. "Amb una Convergència forta, Aliança no tindria cap marge d’actuació", afegeix, mentre afirma que Junts no pot pactar "res" amb el partit de Sílvia Orriols. "El seu nacionalisme és excloent i totalment contrari al catalanisme polític", conclou.

Notícies relacionades

El Govern iniciarà dilluns el trasllat des de les Canàries de menors migrants

El Congrés no té eines per verificar els currículums

També li preocupa el retrocés en l’ús social del català i afirma que la "fotografia" de Catalunya que queda després del procés no li "agrada": "Hem despertat la bèstia i hem perdut el pragmatisme i la utilitat".

¿El seu futur polític? El temps ho dirà, però reconeix que és i serà sempre "de la samarreta de ser útils". "Porto la política dins i no estaré quieta a casa, però estic bé". A la pregunta de si acceptaria un càrrec en el Govern de Salvador Illa, com van fer alguns excompanys d’espai polític com Miquel Sàmper i David Bonvehí, respon sense embuts: "M’ho pensaria".