Murs per tot arreu

No és que la Generalitat hagi impulsat moltes lleis els últims anys, però de les poques que ha elaborat, més d'una dotzena han sigut paralitzades o anul·lades definitivament arran d'un recurs del Govern central i la posterior actuació del Tribunal Constitucional (TC), que l'Executiu del PP ha convertit en un mur més alt que el de Joc de Trons. La sentència contra el procés participatiu del 9-N i el recurs contra la llei de mesures fiscals i administratives de Catalunya, la de les «estructures d'Estat», suposen els últims episodis d'un serial que afecta reglaments d'índole molt diversa.

En relació amb l'última sentència en contra de l'alt tribunal, aquest encara té pendent pronunciar-se sobre la llei de consultes populars no referendàries que va ser aprovada pel Parlament el 19 de setembre passat amb els vots de 106 diputats, els de CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP. En aquests moments, i com també passa amb altres normes, la seva aplicació està suspesa fins que es dicti sentència.

El rerefons sobiranista

En els assumptes esmentats en les línies anteriors sempre subjau un clar denominador comú: el debat sobiranista. El mateix passa amb una altra llei recorreguda que continua als llimbs, la d'acció exterior, amb la qual la Generalitat estableix com ha de ser el desplegament dels seus organismes i la seva representació fora de Catalunya.

Notícies relacionades

Ofensiva del Govern contra les estructures d'Estat de Mas

Mas: "¿Veieu com no hi ha un altre camí que promoure el 27-S"

Altres normes és clar que es poden circumscriure en el mateix conflicte, però també es poden relacionar només amb un mer afany recentralitzador. Perquè sempre amb els arguments de la «invasió de competències» i de la defensa de la igualtat entre autonomies, el Govern de Mariano Rajoy ha portat al Constitucional altres normes com la de la pobresa energètica (suspendre el pagament dels serveis bàsics als més necessitats a l'hivern); la de l'impost a les entitats bancàries (que ja ha sigut anul·lada pel tribunal); la dels horaris comercials; la dels col·legis professionals, la del codi de consum... Fins i tot a instàncies del Defensor del Poble, el TC va tombar la llei sobre el Síndic de Greuges com a autoritat per a la prevenció de la tortura.

En diverses instàncies judicials l'Executiu central també ha carregat contra la immersió lingüística i perquè el castellà sigui vehicular a l'escola catalana. Com a reacció ha obtingut un recurs de la Generalitat al Constitucional per la llei d'educació (LOMCE). I no és l'únic: el Govern d'Artur Mas també ha recorregut assíduament a la justícia per denunciar invasió competencial o altres perjudicis en nombrosos assumptes: la llei de taxes judicials; la indemnització del projecte Castor, les retallades en sanitat... i fins i tot la suspensió de la consulta.