Mas diu que el guió d'Unió no xoca amb el seu full de ruta

Artur Mas va aportar ahir una nova dosi de desconcert al confús panorama del sobiranisme català. Amb una CiU en estat de preimplosió pel redactat de la pregunta («complex, però clar», Ramon Espadaler dixit) d'Unió als seus militants i amb una tensió al grup parlamentari no solament palpable sinó confirmada per algunes fonts, el president ahir va anar més enllà del que la lògica semblava aconsellar. Així, Mas no es va frenar en l'esperable el procés d'Unió és un assumpte intern, encara que fos per posposar la seva opinió en públic fins al 14 de juny, data de la consulta democristiana, sinó que va afirmar, en seu parlamentària, que la pregunta plantejada per la cúpula del soci minoritari de la federació «no contradiu» el full de ruta firmat entre CDC i ERC.

Entra dins de la lògica que els primers cops de puny entre Convergència i Unió no vinguin patrocinats per una pregunta parlamentària de Miquel Iceta, líder del PSC i rival dels nacionalistes. No entra tant en aquesta lògica que l'asseveració del president sorprengués propis i estranys. Als seus, els de Convergència, enfadats pel que consideren que és un desafiament de Duran a Mas. Als seus socis d'ERC, amb qui té un acord d'estabilitat parlamentària basat en un altre pacte, el del 27-S, basat en un altre pilar que és un full de ruta que proposa just el contrari, en alguns punts, del que es proposarà a la militància democristiana. Als independentistes d'Unió, que des de dimarts a la tarda s'estan esquinçant les vestidures, en privat i en públic, perquè consideren que la pregunta de la direcció fuig d'estudi i no afronta el tema de fons, que no és cap altre que concórrer o no al 27-S com un partit alineat amb CDC, ERC i la CUP en un front secessionista.

ICETA PREGUNTA / El líder socialista va voler que Mas es pronunciés sobre tres aspectes concrets de la pregunta d'Unió. En concret, el suport al diàleg entre governs, el respecte a la legalitat i la garantia que en cap cas, es decideixi el que es decideixi, se sortirà de la Unió Europea. La primera resposta de Mas ja va sorprendre uns quants: «Tot el que vostè indica, senyor Iceta, ja venia inclòs en la declaració de sobirania que aquest Parlament va aprovar el gener del 2013». En concret, la que va produir la primera crisi del grup parlamentari del PSC.

El socialista, després de recalcar que entenia que Mas, si pogués votar en la consulta interna d'Unió, es decantaria pel sí, va aprofundir en la pregunta dels democristians, en particular en l'últim punt, el que fa referència a la cohesió social. Després d'afirmar que el president avançava les eleccions pel seu fracàs al capdavant de la Generalitat, Iceta li va recordar que CiU havia quedat esborrada del mapa metropolità. I aquí va ser quan Mas va pronunciar la frase que va provocar arqueig de celles, caps girats i mirades d'estupefacció: «No hi ha res en aquesta pregunta que contradigui cap full de ruta».

Costa imaginar (o no) la ganyota amb què, per exemple, el líder del sector independentista d'Unió, Antoni Castellà, va encaixar les paraules del cap de l'Executiu català. Ell, que hores abans s'havia pronunciat a favor de votar «un no de protesta» el 14 de juny. Castellà va afirmar a Rac-1 que, en contra del que després va apuntar Mas, «si es vota sí no s'està aclarint la posició respecte del que volia dir el 9-N. I un no tampoc sabem què vol dir. Només queden dues respostes: un no com a esmena a la totalitat o la convocatòria d'un congrés».

Els passadissos del Parlament van ser un formiguer de periodistes buscant reaccions a la pregunta i a les paraules de Mas. Convergents i democristians es van deixar veure poc, i els primers van preferir no ficar-se en més embolics. A les files democristianes es va poder veure, al migdia, dos grupets paral·lels de reporters atenent diferents diputats d'Unió. Tots dos defensaven amb passió posicions contraposades.

Notícies relacionades

CaixaBank reconegut com a Millor Banc per a Particulars a Europa i Millor Banc a Espanya

Espanya s’alia amb governs progressistes llatinoamericans

AFERS INTERNS / ¿I Esquerra Republicana? En la primera trinxera d'opinió la consigna és que la polèmica és un assumpte doblement intern, d'Unió i de CiU. I que ERC va a la seva. «Els embolics de CiU són de CiU, no del procés», va asseverar una font, preguntada per si el debat de la federació podia rebaixar la passió independentista. La insistència tenia recompensa en forma de mitjos somriures i de frases com «És teatre; és el que passa sempre entre Convergència i Unió. S'acabarà amb el típic sí però no de la federació al procés independentista» .

I preguntada aquesta font per si creia que la tempesta tenia més pinta de congriar-se sobre la relació entre CDC i UDC o enterbolir els lligams entre la federació i ERC, va respondre: «Intentarem veure com plou». Traducció: no volen donar peu que la pugna els contamini.