Rajoy es veu incapaç d'evitar una desbandada de barons al PP

Els últims esdeveniments viscuts al PP evidencien que diumenge passat Mariano Rajoy, a més de perdre vots i sobretot poder territorial, també s'ha deixat part de la seva autoritat com a cap dels populars a les urnes. Això explica que no parin de sonar els tambors que anuncien desbandada de responsables autonòmics i locals en el partit, malgrat que el mateix Rajoy va deixar clar dilluns a la tarda, davant la seva Executiva, que no volia emprendre canvis ni al Govern ni al partit. Però la renovació li pot arribar sense exigir-la. Via imposició. Sembla que molts dels barons conservadors que acaben de passar examen electoral, sense aconseguir revalidar la majoria absoluta i perdent desenes d'escons pel camí, no comparteixen la seva estratègia i sospesen deixar pas a cares noves.

Ahir, el president en funcions a Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, va confessar que dubta que sigui ell qui opti a la investidura (encapçala la llista més votada, però ha perdut la majoria absoluta). O sigui, que es planteja la retirada immediata. A més, va aconsellar al seu cap de files que es miri «al mirall» abans de decidir definitivament si serà el candidat a les generals.

Després d'aquestes sorprenents paraules a Onda Cero d'un veterà com Juan Vicente Herrera, Rajoy li va trucar immediatament, segons fonts del seu entorn. El president sap molt bé què significa que un dels seus barons més pròxims faci un pas com aquest. A la Moncloa i a la seu del carrer Génova es temia l'efecte contagi. I el temien amb raó, ja que al llarg de la tarda i per degoteig es va anar confirmant que els pròxims mesos abandonaran els seus llocs el balear José Ramón Bauzá; la presidenta del PP aragonès, Luisa Fernanda Rudi, o el cap dels conservadors valencians, Alberto Fabra (sense que es descartin noves incorporacions a aquest grup). A tots ells els havia telefonat també el cap de l'Executiu per reclamar-los, entre altres coses, que almenys ajornessin uns mesos el seu adéu.

BALEARS, AMB PRESSA /Això és el màxim que sembla haver-los arrencat el seu cap: una mica de temps. I de manera desigual. Així, Bauzá -que ben segur perdrà el Govern de les Balears a mans d'una coalició d'esquerres- és qui sembla que tingui més pressa i qui ahir va confirmar que celebrarà conclave extraordinari passat l'estiu, excloent-se com a candidat a la reelecció.

La direcció nacional del PP pretenia que cap organització regional convoqués congrés abans de les generals i, encara que Bauzá ha optat per no fer cas d'aquesta directriu, altres s'atindran al que se'ls va recomanar. És el cas de Rudi, que, en principi, posterga la renovació del PP aragonès fins a la primavera del 2016. A València, el qüestionat Fabra deixarà la presidència del seu partit sense tornar-se a presentar com a aspirant en el conclave regional que, segons fonts pròximes al dirigent, té previst reunir «a principis» de l'any que ve. Tampoc es descarta que la fins ara alcaldessa, Rita Barberá, pugui seguir els seus passos i retirar-se de la política local.

Notícies relacionades

Un finançament que no convenç

Aliança Catalana, el sobiranisme d’ultradreta

SUCCEDANI DE PRIMÀRIES / Menció a part es mereix el cas d'Esperanza Aguirre, que es va desmarcar ahir de l'immobilisme que propugna Rajoy; va sentenciar que el seu partit es mereix «una refundació» després del que va passar el 24-M i va asseverar que ella l'emprendrà al PP de Madrid. ¿Això significa que ella renunciarà a la presidència del partit? Doncs no els ho va voler aclarir als periodistes, ni durant la roda de premsa que va fer per oferir al PSOE i a Ciutadans un acord que impedeixi que Ahora Madrid aconsegueixi l'alcaldia, ni en la rotllana informal que va protagonitzar al final. No avancem esdeveniments, va voler dir.

El que sí que va puntualitzar és que organitzarà un conclave extraordinari quan estiguin formats l'ajuntament i el govern regional i que, a més, ja busca fórmules perquè hi participin «militants i no militants». Vaja, un succedani de les primàries que Ciutadans exigeix als conservadors per asseure's a negociar governs. «S'han d'acabar els nomenaments a dir», va sentenciar.