Colau busca un acord amb ERC, el PSC i la CUP

Cansada, després de dormir tot just tres hores, digerint encara l'èxit, Ada Colau va comparèixer ahir per explicar com afrontarà la seva candidatura a grans trets les dues setmanes llargues que queden perquè es constitueixi l'Ajuntament de Barcelona en funció dels resultats de les eleccions de diumenge. Colau va afirmar que ahir mateix es va posar en marxa la maquinària de negociació, fet que no implica que ja hi hagués reunions. Però el que sí que va quedar clar, per si no ho estava, va ser qui seran els destinataris de la seva oferta: ERC, el PSC i la CUP. Tan sols amb les tres forces alhora Barcelona en Comú aconsegueix arribar als 21 regidors que marquen la majoria absoluta: en sumen 23.

Colau també va llançar un dard a l'alcalde sortint, Xavier Trias, a qui va acusar d'estar firmant «contractes d'última hora» que comprometen el futur pressupostari de la ciutat. Com a prova, va explicar que diversos treballadors municipals havien alertat a la candidatura que això estava passant i que podria condicionar uns quants anys els comptes municipals. CiU ho va negar i va criticar el to de la guanyadora de les eleccions.

En el terreny de les aliances, encara s'ha de determinar l'enfocament exacte d'ERC, el PSC i la CUP, tot i que sembla indubtable que cap dels tres té intenció d'obstaculitzar l'elecció de Colau el 13 de juny, encara que s'haurà de definir quin grau d'implicació hi adquireixen els partits. No és el mateix pactar sense entrar al Govern municipal que fer això últim. No es preveu senzill que hi convisquin regidors de la CUP, del PSC, d'ERC i de Barcelona en Comú, però s'han vist pactes molt més improbables. El cas és que superada la primera barrera, que no era petita, guanyar les eleccions, Barcelona en Comú es disposa a emprendre el canvi cap a la ciutat alternativa que promet, una empresa considerable.

Dels seus potencials socis van arribar ahir missatges conciliadors. Per part d'ERC, el seu alcaldable, Alfred Bosch, va afirmar: «Si estan a favor de pactes de ciutat, a nosaltres ens hi trobaran». I va afegir que no renunciarà a cap dels seus tres principals eixos programàtics: «igualtat, honradesa i capital d'Estat». El republicà necessita un gest de Colau cap a l'independentisme per vendre un pacte als seus.

EL PSC, PER LA LABOR / Al PSC, la debacle els ha afectat i ahir en la seva executiva van ser diversos els participants que van defensar la necessitat de pactar amb Colau, cap a la qual se n'han anat tants antics vots socialistes. El primer secretari, Miquel Iceta, va afirmar a la tarda que el partit dóna via lliure a Jaume Collboni per establir «vies de col·laboració» amb Colau i que el partit parlarà amb la futura alcaldessa «sense prejudicis ni límits». A priori, la CUP és la formació que està més a prop de Barcelona en Comú, però no hi deuen estar tan a prop quan els de María José Lecha van acabar per rebutjar concórrer junts a les urnes. Ningú dubta que la CUP pactarà amb Colau, però Lecha ja va advertir diumenge mateix que no és voluntat del partit «ser crossa de ningú» i que els acords potencials han de ser aprovats per les assemblees.

GUÀRDIA URBANA I MOBILE / A Colau li van esmentar algunes qüestions compromeses per a ella en la compareixença d'ahir. Per començar, el Mobile World Congress. Va dir que no està en contra de la fira, però que és partidària que «generi economia tot l'any i no només una setmana». Sobre la Guàrdia Urbana va afirmar que la majoria dels agents compleixen amb el seu treball i que els casos negatius afecten un districte, que no va citar, Ciutat Vella.

Notícies relacionades

Ada Colau, en 5 vídeos

Les vuit promeses de Colau

Després de resoldre la seva elecció com a alcaldessa, arribarà l'hora d'aplicar el pla de xoc previst per als primers mesos de mandat. Suposa la inversió en generació d'ocupació i drets socials bàsics de 160 milions d'euros l'últim trimestre del 2015 i la primera meitat del 2016.

En ocupació, Barcelona en Comú preveu generar 2.500 llocs de treball a curt termini mitjançant una inversió de 50 milions. En habitatge, el pla de xoc parla d'evitar els desnonaments per raons econòmiques i garantir el reallotjament i estimular la cessió de pisos per a lloguer social. Aquest punt té un cost de 50 milions. Uns 20 milions més són per a alimentació: reforçar menjadors, revisar barems d'accés a beques. Cinc milions són per combatre la pobresa energètica i cinc més per garantir l'atenció sanitària. Hi haurà una inversió de 25 milions d'euros en una renda a totes les famílies per sota del llindar de la pobresa per complementar altres prestacions fins a arribar al 60% de la renda mitjana de la ciutat, xifra que equival a uns 600 euros mensuals.