MISSIVA D'UNA VÍCTIMA D'ETA

Una víctima d'ETA critica 'Salvados' per l'entrevista a Iñaki Rekarte

El diari 'El Mundo' publica la carta de Silvia Gómez Ríos dirigida al penedit exetarra que va matar els seus pares i en la qual expressa el seu dolor

"Ni amb tres vides que visquessis compliries la teva condemna", assegura la filla del matrimoni assassinat al responsable de l'atemptat

Iñaki Rekarte amb Jordi Évole en el programa ’Salvados’ de la setmana passada.

Iñaki Rekarte amb Jordi Évole en el programa ’Salvados’ de la setmana passada. / ATRESMEDIA

2
Es llegeix en minuts
REDACCIÓ / BARCELONA

Una setmana després de l'emissió diumenge passat 10 de maig del últim 'Salvados' de la temporada on Jordi Évole entrevistava Iñaki RekarteSilvia Gómez Ríos, filla del matrimoni assassinat en l'atemptat perpetrat fa 23 anys (Eutimio Gómez i Julia Ríos) per l'exetarra, ha criticat aquest cap de setmana aquella emissió tant per les formes com pel seu contingut. En una carta oberta dirigida a 'El Mundo', Gómez Ríos assegura que "encara sabent el dolor que això em  suposaria, diumenge passat no vaig poder evitar veure l'entrevista que es va fer a l'assassí dels meus pares".

"Mai m'hauria imaginat que un mitjà de comunicació presentés algú que ha destrossat tantes famílies", critica Gómez en la seva missiva, alhora que es pregunta: "Quin país, llevat del nostre, faria aquesta barbaritat".

La víctima d'ETA es lamenta que l'emissió del programa d'Évole es produís "sense avisar-nos als familiars de les seves víctimes que això passaria". "Així, sense avís, ens l'hem hagut de trobar a la TV explicant les seves gestes", protesta.

OBLIT IMPERDONABLE

Així, al marge de les dures crítiques a la cadena, Gómez es despatxa contra el responsable de la mort dels seus pares. "S'atreveix a dir que se'n penedeix, que ens demana perdó, però a mi aquest tipus mai de la vida ha intentat demanar-me perdó. És més fàcil escriure un llibre i que et portin a les televisions como si es tractés d'un heroi", critica.

"Quina va ser la meva sorpresa, 23 anys després, al sentir que et preguntaven els seus noms i no els sabies. Jo tinc el teu gravat a foc des del 19 de febrer del 1992", continua a la seva carta Gómez. I assegura que "si jo hagués matat els teus fills i verdaderament n'estigués penedida, no només sabria els seus noms, m'hauria interessat per saber què se n'ha fet de les vostres vides i en què podria ajudar, però és clar, tu i jo no tenim res a veure, jo mai hauria pogut prendre't el que més estimes a la vida, ni a tu, ni a ningú".

UN ALTRE PENEDIMENT

Notícies relacionades

"¿I dius que has complert la teva condemna? Sí, és clar. Dóna gràcies que vius al país que vius. Llegeix-te la sentència. Jo ho he fet unes quantes vegades. Espero que l'hagis adjuntat al teu llibre. Ni amb tres vides que visquessis compliries la teva condemna", afirma amb indignació la filla del matrimoni assassinat i a continuació es pregunta: "¿I què me'n dius de les indemnitzacions que l'Estat va pagar per tu?". Una pregunta sense resposta que converteix en desig: "M'agradaria pensar que els diners que recaptis gràcies al relat de l'assassinat dels meus pares i de la resta de les teves víctimes anirà íntegre a les arques de l'Estat... Això sí que podria interpretar-ho com un gest pròxim al penediment", proposa.  

EXETARRA, PERÒ ASSASSÍ

"Seràs un exetarra, però sempre seràs un assassí. I tot i així, no et desitjo cap mal. Espero que visquis tot el que puguis en companyia dels teus éssers estimats. Tu, Iñaki, que pots disfrutar d'aquesta segona oportunitat que, com bé dius, t'ha donat la vida. Però per favor, només et demano que ens evitis haver de veure't i sentir-te més, perquè fa massa mal. Si a mi em vas condemnar a fer-ho en el silenci de casa meva, fes-ho tu en el silenci de la teva", conclou.