Estrasburg rebutja la demanda de Mas contra la seva condemna pel 9N

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va rebutjar ahir la demanda interposada per l’expresident de la Generalitat Artur Mas amb la qual pretenia que es declarés que els seus drets fonamentals havien sigut vulnerats quan va ser condemnat per desobeir el Tribunal Constitucional i haver organitzat la consulta del 9 de novembre del 2014.

El màxim intèrpret del Conveni Europeu de Drets Humans rebutja la pretensió de Mas, però sense entrar a estudiar-la a fons, a l’entendre que l’expresident d’alguna manera va desistir, ja que no va respondre als requeriments del tribunal perquè presentés les seves observacions. El primer termini va expirar el 4 de desembre del 2023. La representació de Mas tampoc va respondre a un segon, que acabava el 12 de febrer i en el qual se l’advertia que el tribunal podia deixar de respondre a les demandes en les quals el recurrent donava mostres de no tenir intenció de continuar endavant amb la pretensió, com ha passat.

L’expresident va ser condemnat a dos anys d’inhabilitació pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per un delicte de desobediència, però el Suprem va rebaixar la pena a 13 mesos d’inhabilitació, perquè fos idèntica a la que havia imposat el mateix alt tribunal a Francesc Homs, atesa la seva condició llavors de diputat i, per tant, d’aforat. El Tribunal Constitucional va rebutjar el recurs d’empara de Mas sense ni tan sols admetre’l a tràmit, fet que va deixar via lliure a l’excap del Govern català per dirigir-se al tribunal a la recerca del reconeixement d’una suposada vulneració del Conveni Europeu de Drets Humans.

La sentència del TSJC, ratificada pel Suprem, sostenia que Mas "res va fer" per suspendre o paralitzar la consulta "malgrat tenir un perfecte coneixement del contingut i efectes" de la providència dictada pel Constitucional el 4 de novembre del 2014 per evitar-la. Amb aquesta actitud, afegia la resolució, "va pervertir els principis de la democràcia bàsics per a la convivència pacífica".

Requisit de claredat

Notícies relacionades

Mor als 87 anys Joaquim Arenas, un dels pares de la immersió lingüística

Pisarello o Bob Pop: els Comuns obren la competició per elegir el seu alcaldable a Barcelona

En canvi, l’expresident va afirmar en la seva demanda que "la decisió del Tribunal Constitucional no va ser prou precisa, concreta i categòrica quant a la prohibició de realitzar la consulta", de manera que no hauria d’haver sigut condemnat a 13 mesos d’inhabilitació per ocupar càrrecs públics. El tribunal amb seu a Estrasburg s’havia de pronunciar sobre si aquesta condemna per desobediència complia el requisit de claredat i previsibilitat que recull l’article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans. En aquest article s’estableix que "ningú podrà ser condemnat per una acció o una omissió que, en el moment en què hagi sigut comesa, no constitueixi una infracció segons el dret nacional o internacional".

Afegeix que tampoc "podrà ser imposada una pena més greu que l’aplicable en el moment en què la infracció hagi sigut comesa". Mas també plantejava si, en vista de la decisió del Tribunal Constitucional del 4 de novembre del 2014, els fets que se li imputaven podien tenir caràcter penal.