Feijóo anima els ciutadans i els empresaris a usar el gallec per ser útil internacionalment

El president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, ha animat els ciutadans i els empresaris a parlar el gallec, una llengua que "connecta" Galícia amb la lusofonia. De fet, ha subratllat que uns 250 milions de persones "parlen idiomes dins dela lusofonia", de manera que veu "útil" parlar gallec. Amb tot, el titular de l'Executiu gallec ha admès que la Xunta està "preocupada" i "ocupada" a veure com lluitar contra el retrocés del gallec. Així s'ha pronunciat a l'arribar a la Festa do Cocido a Lalín, després que els mitjans li preguntessin sobre la manifestació que va recórrer aquest diumenge els carrers de Santiago en defensa del gallec i en contra de la política lingüística de la Xunta.

En aquest sentit, Feijóo ha tornat a insistir, com havia fet fa dos mesos, que aquest descens en l'ús del gallec té lloc "fora de les aules", no a dins. "I per això ens preocupa, perquè és més difícil d'arreglar", ha precisat.

De fet, l'ús del gallec, segons el parer del president de la Xunta, no ha experimentat una caiguda a les aules. "Queda acreditat que hi ha coneixement de gallec en condicions d'igualtat", ha remarcat en relació amb la utilització de la llengua gallega en l'ensenyament, en relació amb la de la llengua castellana.

Notícies relacionades

Sumar anima Puigdemont i Díaz a parlar de la reducció de jornada

Ábalos adverteix que l’UCO té els missatges que es va creuar amb Sánchez

Sobre les dades aportades per l'Institut Galego d'Estatística (IGE) en matèria d'ús del gallec el mes de desembre passat, Feijóo ha assegurat que el seu govern va publicar aquestes dades per "enviar un missatge" a la societat, a la qual demana que reflexioni sobre la "utilitat" del gallec.

COMPROMÍS AMB LA LLENGUA

"Tenim un compromís amb la llengua", ha defensat el titular de la Xunta, que assegura que l'ús del gallec, "garantit" en l'ensenyament", seguirà "estant blindat" mentre governi el PPdeG. En aquesta línia, ha ressaltat que la Xunta considera el gallec com la "llengua pròpia" de les comunitats autònomes que té "més projecció internacional" a Espanya.