Margallo vol posar fre al TC a la política exterior catalana

Uns dies després del 9-N el Govern de Mariano Rajoy ja va advertir que, d'ara endavant, intentaria imposar «normalitat» en la política respecte a Catalunya i recorreria als tribunals totes aquelles mesures impulsades des del Govern o el Parlament que, segons la seva opinió, vulneressin els límits de la Constitució i busquessin imposar la independència per la via dels fets.

En aquest context s'ha d'entendre l'anunci d'ahir del ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, que estudia impulsar un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) per la imminent obertura de dues delegacions de la Generalitat a Roma i Viena, i per l'aprovació de la llei catalana d'acció exterior. Tampoc descarta, van explicar fonts oficials a Europa Press, fer el mateix davant el recent nomenament d'un «representant permanent» -ja no delegat, com fins ara- del Govern català davant la Unió Europea (UE).

Segons sembla, en aquest cas el problema tècnic és que «representació permanent» són els termes amb què la diplomàcia internacional es refereix als ambaixadors. Però Margallo no va ocultar en una entrevista concedida a Antena 3, i després als passadissos del Congrés, que en aquests moviments l'equip de Mariano Rajoy creu detectar un intent de les actuals autoritats de Catalunya de muntar una infraestructura a l'exterior pròpia d'un Estat independent.

ALTRES NECESSITATS / El ministre d'A-fers Estrangers va informar la premsa que ha fet arribar al ministeri competent per a un possible recurs, el d'Administracions Públiques, la seva impressió que els últims passos fets per la Generalitat en aquest terreny incorren en possibles vulneracions de la Carta Magna (que deixa l'estratègia exterior en mans de l'Executiu central). Margallo va afegir també que Catalunya té en aquests moments «necessitats més peremptòries», i que no comprèn que els seus governants decideixin gastar diners en «miniambaixades pròpies d'un Estat sobirà» en lloc de fer-ho en educació, sanitat o serveis socials.

La posició adoptada pel Govern de Rajoy va generar una dura rèplica des de les files de CiU. El líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida, va qualificar d'«error» la voluntat expressada per García-Margallo, i va afegir, en un apunt a Twitter, que «a cop de recurs no resolen res». Encara més enèrgic es va mostrar el coordinador nacional de Convergència, Josep Rull, que, en declaracions a EL PERIÓDICO, va acusar el titular d'Exteriors de perseguir la «residualització» de Catalunya i d'«obstruir» l'acció exterior de l'Executiu català, cosa que, va dir, anirà contra els interessos econòmics espanyols.

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Rull va reivindicar que l'obertura d'aquestes noves delegacions del Govern «s'ajusta perfectament al dret intern de l'Estat espanyol». El número dos convergent va sostenir que aquesta estratègia de projecció internacional «es fa dins del marc vigent de forma impecable». El dirigent nacionalista va argumentar que la delegació de Roma permetrà consolidar la presència de Catalunya en una àrea estratègica, i la de Viena «obrirà una porta a l'Europa de l'Est, a espais clau com Txèquia i Eslovàquia».

UNA XARXA MÉS COMPETITIVA / Rull va rei­vindicar que les autonomies disposen de competències per portar a terme aquesta acció exterior. I va sub­ratllar que, amb la seva decisió, Margallo «perjudica interessos econòmics espanyols» ja que, segons va exposar, aquestes accions repercuteixen també en l'economia i en les exportacions. Rull va assegurar que aquestes oficines del Govern «són més competitives pel que fa a resultats finals que la xarxa diplomàtica espanyola».