Podem exhibeix la seva força i es veu guanyador

Una multitud ocupa el centre de Madrid per reclamar un «canvi» i Iglesias es fixa el repte de batre el PP a les urnes

Milers de persones participen en la Marxa del Canvi de Podem / AGUSTÍN CATALÁN / VÍDEO: ATLAS

4
Es llegeix en minuts
MERCEDES JANSA / MADRID

Podem, un partit polític que gairebé acaba de néixer, va congregar ahir milers de persones al centre de Madrid -més de 300.000 segons el partit i uns 100.000 segons la policia municipal- per demostrar a la resta de partits i a ells mateixos que les coses no són iguals que abans de la crisi, i que el mapa polític canviarà en les successives cites amb les urnes convocades per a aquest any. Pablo Iglesias i el seu equip van expressar el seu convenciment que estan fent història i que algun dia els llibres recordaran la data del 31 de gener del 2015.

No hi va haver discursos de contingut polític, sinó missatges emocionals dirigits al cor d'un públic entregat que va ser unànime al cridar «sí que es pot». La intenció no era detallar les alternatives, ni tan sols criticar o desqualificar l'adversari. Això es donava per sabut. El «tic-tac, tic-tac» encunyat per Pablo Iglesias va estar a les boques dels assistents, que gairebé exclusivament reclamaven un «canvi».

El líder, que va ser aclamat com a «president», va recuperar una idea dels temps de José Luis Rodríguez Zapatero: «No us fallaré», va assegurar. I amb firma pròpia va resumir així el seu missatge: «Podem somiar, podem vèncer». Alegria, somnis, quixots, poble, canvi i democràcia van ser les paraules que més van repetir els sis dirigents de Podem que van intervenir al final d'un acte que, més que una marxa, va ser una massa compacta que gairebé no es va moure al llarg del recorregut traçat entre la plaça de Cibeles i la Puerta del Sol.

QUILÒMETRE ZERO PLE / Els convocants van complir el seu objectiu que es veiés l'emblemàtic quilòmetre zero ple, com un recordatori de quan va començar tot, amb les acampades del 15-M del 2011. Hi va haver constants referències a aquest moviment, embrió de Podem, i a les marees sectorials (sanitat, educació...) que en els últims quatre anys han mantingut les seves protestes al carrer. I, és clar, es va aplaudir Syriza -Iglesias, fins i tot, va pronunciar unes paraules en grec- per plantar cara a Europa.

«Angela Merkel i Mariano Rajoy han perdut el seu delegat a Atenes», va dir, i es va apuntar al model grec de tractar amb Brussel·les. «S'ha de reestructurar el deute d'una manera rigorosa, solvent i honesta, d'acord amb la quarta economia de l'euro que és Espanya», va afegir com a missatge polític més explícit. L'equip dirigent -Luis Alegre, Juan Carlos Monedero, Carolina Bescansa, Íñigo Errejón i Pablo Iglesias, tots amb cites de poetes a les quartilles que van llegir- va evitar identificar explícitament els assistents amb futurs votants del partit, tot i que els va llançar els esquers perquè així sigui.

Errejón va ser el més clar a l'oferir «mà estesa i respecte als que hagin votat el PP o el PSOE», les dues úniques sigles que van sortir a la llum en tot l'acte. «No importa d'on venim, importa cap on caminem, cap a un país de ciutadans i no de servents», va afegir.

A DALT I A BAIX / L'anomenada Marxa del Canvi, com van explicar els dirigents de Podem, no pretenia reivindicar res, sinó unir la idea que el canvi polític a Espanya es produirà aquest 2015. «No som aquí per protestar», va afirmar Iglesias. «Podem somiar, podem vèncer», va repetir després d'explicar, no en conceptes ideològics sinó físics, per què el país ha arribat a aquesta situació: «Només quan els de baix volen i els de dalt no poden, s'obre pas el canvi».

Es va parlar, és clar, de la «casta», dels banquers i del luxe, de les retallades en sanitat i educació, dels milions d'euros pagats a les elèctriques, dels que «no es poden escalfar aquest hivern», dels desnonaments i dels «sous de misèria».

Per aconseguir que es materialitzi a les urnes el desig de canvi de la societat que Podem diu representar, Iglesias va apel·lar als sentiments. Va recordar la gent «humil i valenta» que va resistir a Madrid la invasió francesa del 1808 i, sobretot, l'esperit quixotesc que, segons alguns, defineix el caràcter espanyol. «Fan falta més quixots, fan falta somiadors», va postil·lar.

Notícies relacionades

També va reivindicar el terme pàtria al dir que «no és una marca, ni una polsera, ni un pin a la solapa, sinó una comunitat que protegeixi els seus ciutadans i que respecti la pluralitat nacional».

SUPORT A MONEDERO / La corrupció no va ser tan protagonista en uns discursos molt generals i amb trets literaris. Errejón va explicar que no només s'és corrupte per «ficar la mà a la caixa», sinó «per robar les institucions a la gent». Monedero, a l'ull de l'huracà per l'origen i destí de més de 450.000 euros per assessorar diversos governs llatinoamericans, ni va esmentar la paraula en qüestió, però va deixar caure la resposta: «El seu odi, el nostre somriure». En tot cas, molts assistents li van expressar el seu suport.