Pujol i la «guardiola» maleïda

Mans juntes a l'esquena, caminar pausat, Jordi Pujol es dirigeix cap a la petita taula central de la sala 229 de la Ciutat de la Justícia de Barcelona. «¿Vol seure, per favor, senyor Pujol?», li diu la jutge. «Senyor». Aquell tractament de president o molt honorable és propi d'altres lars i, sobretot, en aquest cas, d'altres èpoques. «¿Puc tenir un paper sobre la taula?», són les primeres paraules del fundador de CiU. Una treballadora del jutjat li facilita un DIN A4, però ell treu un paperet de la butxaca de l'americana. Se li comunica llavors que està imputat «per un delicte contra la Hisenda Pública i de blanqueig de capitals», se li recorda que té dret a guardar silenci i a ser assistit per un intèrpret «en cas que vulgui expressar-se en llengua catalana?». «¿Ha entès els seus drets», le pregunta la jutge. «¿Perdó? Sí, sí. Em sembla que puc parlar en català», contesta ell. Comença llavors un interrogatori que s'allargarà prop de dues hores.

En les seves respostes a la instructora sobre la fortuna familiar oculta a Andorra, Pujol intenta per activa i per passiva deixar clar que ell no va voler «saber res» d'«una guardiola» d'«uns 140 milions de pessetes en dòlars» que el seu pare, Florenci, va dipositar per als seus fills i la seva dona. «Tenia por [que aquesta decisió] tingués efectes negatius tard o d'hora com, de fet, ha tingut -es justifica-. Era una operació perillosa». En la seva opinió, representava un pla «arriscat» tant el 1980, quan va morir el seu pare i va passar a gestionar aquest capital Delfí Mateu, com el 1990, quan el seu primogènit Jordi es va fer càrrec del «llegat». Estava convençut que la seva «imatge», pel que ell «representava per al país», quedaria perjudicada quan es regularitzessin els fons. ¿Per què llavors la seva confessió del passat 25 de juliol? «Per una preocupació més ètica que judicial» i al veure que la situació podia perjudicar els seus fills. ¿I perquè no van fer aquest escrit la seva dona o els seus fills si eren ells els implicats i no ell? Perquè ell era qui coneixia «la història des del començament».

«Problemes» amb el pare

Notícies relacionades

Jordi Pujol: "No vaig voler saber res dels diners"

Mas demana comparèixer immediatament en la comissió del 'cas Pujol'

Interrompent en més d'una ocasió o demanant que li repeteixin la pregunta («és que estic una mica sord i aquí veig que ressona una mica»), l'exmandatari nacionalista repeteix i torna a repetir que es va desmarcar de la decisió que segons ell va prendre el seu progenitor i que per això desconeixia fins i tot en quin país estaven dipositats aquells fons. També assegura que hi va haver «problemes» entre tots dos perquè ell no cessava en la seva «obsessió» de dedicar-se a la política i que aquesta carrera va ser precisament la que va portar Florenci Pujol a crear una «guardiola» ara maleïda.

Per mirar d'apuntalar aquesta exposició, l'expresident assegura en la seva declaració que hi ha un escrit que va enviar el seu pare a la seva dona, Marta Ferrusola, que ve a demostrar que va ser ell l'artífex d'aquella idea davant l'obstinació del seu fill de seguir liderant CDC. No obstant, admet, aquest paper té «valor relatiu» perquè «no està firmat». A sobre, tampoc el presenta davant la jutge. No aporta cap paper que demostri que aquella fortuna oculta era un «llegat». ¿Es pot parlar d'«herència»?. ¡Nooo! A l'intèrpret que el tradueix al castellà (encara que ell canvia a aquest idioma al respondre al fiscal) li recrimina que parli d'«herència» quan ell ha dit «deixa» o «llegat». «Perdó, una espècie d'herència, no. En llenguatge popular és el que és diu 'un racó bo'», corregeix. Per la resta, al jutjat les seves formes són més tèbies que les que va mostrar fa poc al Parlament.