«CiU i ERC sempre ens conviden a taula parada»

-¿Quin ha estat l'escull que ha impedit que la CUP no estigui ara al capdavant del procés amb CiU i ERC?

 

-El primer és metodològic: la nit del 9-N la CUP ja va dir que la tasca immediata era convocar eleccions per obtenir un mandat democràtic. I vam avisar que no es podia confondre el país amb un partit ni el procés amb les dificultats que tinguin les forces polítiques.

-¿Els van convidar a participar-hi?

 

-Aquest és el segon. No ens hi han convidat, en una altra mostra que la vella política encara perdura. Sempre ens conviden a taula parada. Ja ho van fer amb la pregunta quan van convocar la CUP in extremis i van dir: 'aquesta és la pregunta, l'agafeu o la deixeu'. Llavors ja els vam avisar que si volien comptar amb nosaltres havia de ser en l'abans, el durant i el després, o sigui, en el debat, la deliberació i la decisió. Tècnicament no és més que una reedició de l'acord de governabilitat entre CiU i ERC. A nosaltres no poden demanar-nos actes de fe quan ni coneixem la seva estratègia per arribar a la independència.

-¿Hi ha possibilitats que tornin a reenganxar-se a CiU i ERC?

 

-El procés segueix. La singularitat i la garantia que és profundament democràtic és la mobilització social. El que no voldríem és que el procés es partiditzi o s'institucionalitzi perquè això el debilita. Perquè segueixi és imprescindible la pressió social i la voluntat col·lectiva d'avançar. La CUP ha demostrat que quan hi ha de ser, hi és. Per nosaltres el 27-S té una doble clau: plebiscitària i constituent. I les municipals seran la primera volta d'aquesta ruptura democràtica.

-¿No tem que la gent al carrer comenci a estar-ne cansada?

 

-És obvi que estem en una guerra de desgast i això genera cansament o dubtes. Ens hem mobilitzat de forma molt intensa els últims tres anys, però en clau sobiranista, des del 2006. Els cicles mobilitzadors no són fàcils de mantenir, tot i que crec que en aquest cas la solidesa està a prova de desencants. No em preocupa el risc de cansament, em preocupa el risc de fracassar. S'ha d'evitar la hiperventilació, que és pensar que això es construeix en 24 hores. A més, s'ha de tenir en compte que els del no segueixen sense estar organitzats.

-¿Amb l'antecedent de la compareixença de l'expresident Pujol, tem que la comissió que vostè presideix no acabi servint per a res?

 

-Ha de servir com a antídot. A la comissió sobre les caixes d'estalvis i la de sanitat vam constatar molts dèficits, que feien bo allò que si no vols investigar un cas, crea una comissió d'investigació. En aquesta, encara s'ha de veure. El nostre compromís perquè sigui útil és absolut, i si al final no ho és serà un fracàs polític que repercutirà en més frustració social.

-¿Què va pensar quan va sentir la intervenció de Jordi Pujol?

 

-Nosaltres vam marxar. Personalment vaig sentir una barreja d'indignació, de vergonya aliena i de tristesa.

-¿Li ha demanat a Artur Mas que comparegui a la comissió?

 

-Sí, ho he fet públicament. És indispensable. Primer perquè el seu Govern ha presentat una sèrie de mesures de transparència i, segon, perquè el seu partit té la seu embargada i està implicada en diversos casos de corrupció. Ja s'ha votat cinc cops, i si la via de la votació reiterada fracassa, és molt possible que em dirigeixi a ell per carta per demanar-l'hi. És èticament exigible que comparegui.

-Vostè no repetirà com a diputat...

-Afortunadament [interromp].

-...¿trobarà a faltar alguna cosa del Parlament?

 

-Els treballadors, la gent de la biblioteca... I no trobaré a faltar el cinisme, la mediocritat i la insensibilitat que he conegut. He après molt, i ara torno a la primera línia de la lluita, el carrer.

-¿Què ha après?

 

-Aprens que el poder de prop és molt més perillós que el de lluny. També que el sistema està perfectament dissenyat perquè res canviï. La democràcia està deslocalitzada perquè les decisions no es prenen al Parlament, sinó en altres despatxos o altres ciutats. I aprens que queda molt per fer.

-¿Serà el candidat de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona?

 

-Aquest és un rumor estès però infundat. La CUP de Barcelona té el seu procés per elegir els seus candidats, assembleari i obert. Col·lectivament no s'ha plantejat, i personalment, ni com a hipòtesi.

-¿Per què la CUP no s'ha integrat en la coalició de Guanyem?

 

-Que se'm pregunti m'incomoda perquè jo no sóc el portaveu de la CUP de Barcelona. La decisió l'han pres les assemblees de la ciutat. La presència d'ICV era un escull molt important perquè en les lluites que durant anys hem impulsat topàvem amb un Govern tripartit i ICV era a l'altre costat.

-Després de la seva petició al Parlament, la tele pública va emetre Ciutat morta. ¿Ho va fer per interès partidista?

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

 

-Jo estava absolutament compromès amb el fet que el cas es conegués. Que es conegués la mort de Patricia Heras i la jubilació vergonyant de dos agents condemnats per tortures. Fa fàstic pensar que, amb 34 i 38 anys, tenen una pensió vitalícia de 1.800 euros. És un autèntic insult.