La justícia investigarà Mas, Ortega i Rigau per desobediència el 9-N

el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investigarà el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per presumpta desobediència al Tribunal Constitucional pel procés participatiu del 9-N. El ple extraordinari de la Sala Civil i Penal de l'alt tribunal, format per sis magistrats, va acordar ahir per majoria i després de quatre hores de deliberació admetre a tràmit les denúncies i querelles, entre les quals hi havia la de la fiscalia, vinculades a la consulta alternativa i «els fets que, de manera directa o indirecta, estan relacionats», segons els jutges.

El comunicat emès pel TSJC esmenta la presumpta desobediència comesa arran de la resolució del Tribunal Constitucional del 4 de novembre, que va suspendre la consulta sobiranista del 9-N, i per això queden descartades actuacions anteriors. No obstant, no tanca la porta a investigar altres delictes, com la prevaricació administrativa (resolució injusta), malversació de fons públics i usurpació de funcions, com exposa la querella de la fiscalia. En aquella demanda s'acusava Mas, Ortega i Rigau d'«haver planificat, auspiciat o finançat» la votació i desplegar una «conducta incompatible» amb l'ordre de suspensió del Constitucional.

L'abast de les indagacions es concretarà en els actes d'admissió a tràmit de les denúncies i querelles, que seran notificats a partir del 8 de gener. El ple va acordar que totes les accions penals que han arribat al TSJC sobre el 9-N i que impliquen els tres aforats s'acumulin en el procediment més antic i que correspon a la denúncia del pseudosindicat Manos Limpias. Per això, serà el magistrat Josep Manuel Abril, designat pel Parlament com a magistrat del TSJC, qui dirigirà la instrucció, malgrat que inicialment la querella presentada per la fiscalia va acabar (d'acord amb les normes de repartiment) en mans del jutge José Francisco Valls, de la conservadora Associació Professional de la Magistratura. Josep Manuel Abril ha instruït també el procés obert contra el diputat del PSC Daniel Fernández, imputat per tràfic d'influències.

El TSJC no ha admès les querelles i denúncies contra la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ni els membres de la Mesa del Parlament Anna Simó (ERC), Lluis Corominas (CiU), Josep Rull (CiU) i David Companyon (ICV-EUiA). Tampoc les presentades contra el conseller d'Interior, Ramon Espadaler, el portaveu, Francesc Homs, i Oriol Junqueras.

No en tots els punts hi va haver coincidència entre els magistrats i el debat va ser intens i hi va haver votacions. La presumpta desobediència és la que va unir més. Contra l'admissió a tràmit s'hi pot fer un recurs davant el mateix TSJC.

Notícies relacionades

Defensa cita ‘hackers’ per explorar aplicacions per al camp de batalla

Els Comuns rebutgen la taxa turística proposada per Esquerra

LES REACCIONS / Abans de conèixer-se la decisió, Mas havia dit que «no s'entén» que el portin als tribunals per haver posat les urnes. Després de l'acord, el Govern, per boca de Joana Ortega, va mostrar el seu «convenciment» que es va actuar «democràticament i d'acord amb la legalitat».

L'expresident José Montilla es va oferir com a testimoni de la defensa i va qualificar d'error l'acció contra Mas, mentre que l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) va anunciar una campanya d'autoinculpacions. I Junqueras va afirmar: «Si ataquen el Govern, ens ataquen a tots». El seu partit es va apuntar a les autoinculpacions. El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, es va preguntar per què la fiscalia no investiga les «moltes vegades que el Govern de l'Estat ha incomplert sentències del Tribunal Constitucional. Hi trobaran querellables». El secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, va reiterar que l'Executiu «respecta» la decisió del Tribunal Superior.