El Consell de Ministres

El Govern «obre el debat» per a una retallada dràstica d'aforats

Gallardón anuncia la seva pretensió de reduir la xifra actual de 17.621 a només 22

Santamaría diu que en això sí que hi pot haver acord per a la reforma constitucional

Alberto Ruiz-Gallardón, en un dels últims plens del Congrés abans de les vacances.

Alberto Ruiz-Gallardón, en un dels últims plens del Congrés abans de les vacances. / JUAN MANUEL PRATS

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO
MADRID

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, vol que l'elevada xifra d'aforats que hi ha a Espanya, 17.621, passi a ser de 22. Una reducció dràstica que faria necessària una reforma constitucional i estatutària, així com una modificació de la llei orgànica del Poder Judicial. El ministre aposta per mantenir l'aforament per als presidents del Govern, de les 17 comunitats autònomes, del Congrés i del Senat i del Tribunal Suprem i el Constitucional, segons va avançar en una entrevista publicada ahir al diari El País. «I això suma 22 persones», va assenyalar Gallardón. A aquesta xifra s'hi afegirien els sis membres de la família reial. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va justificar l'anunci del ministre com una manera d'«obrir el debat».

La revelació respon, en tot cas, a un petició formulada pel president del Govern i líder del PP, Mariano Rajoy, en el marc del paquet de mesures de «regeneració democràtica» que va encarregar al partit que posés en marxa després dels mals resultats en les eleccions europees del 25 de maig passat. De fet, poc abans d'aquesta data, quan es va plantejar la conveniència d'incloure alguns membres de la família reial (el llavors príncep Felip, per exemple) en l'aforament, Gallardón va exposar un criteri ben diferent. «Cada país respon a la seva tradició jurídica i a Espanya ha estat tradicional que sempre la Sala Segona del Tribunal Suprem fos competent per a l'enjudiciament de delictes que afectaven determinades institucions de l'Estat -va dir el 4 d'abril, després d'una reunió del Consell de Ministres-. [...] El nombre més alt d'aforaments que existeixen en aquest país és constitucional i no es pot tocar, que és el de les cambres legislatives: el Congrés i el Senat. Pel que fa a la resta, els aforaments són els que estableixen els estatuts d'autonomia, que tampoc es regulen aquí, i els que estableix la llei són molt pocs».

Notícies relacionades

DIFICULTATS / Ara, en canvi, ni el titular de Justícia ni la vicepresidenta consideren que aquesta necessitat de modificar la Constitució i els estatuts sigui un gran obstacle. Santamaría va subratllar ahir que, a diferència del que passa en altres qüestions, com ara el model territorial, el cas dels aforaments «sí que sembla comptar» amb «l'acord» de la majoria dels grups polítics. La vicepresidenta va assenyalar que l'Executiu «és conscient de les dificultats tècniques» que comporta la reducció dels aforats però té la voluntat de treballar i entendre's amb la resta dels grups i també amb les «institucions no estatals», en al·lusió a les comunitats autònomes.

El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va avançar que el Govern podrà comptar amb el seu partit «en totes aquelles mesures que impliquin neteja, regeneració democràtica i reducció dels privilegis».  El líder d'IU, Cayo Lara, vol que el Govern vagi més enllà i no deixi ni tan sols els 22 aforats que proposa el ministre. Rosa Díez, d'UPD, va declarar que espera que tot això no quedi només en un anunci propagandístic.