ELS PLANS SOBIRANISTES DAVANT LA POSSIBLE PROHIBICIÓ DE LA CONSULTA

Mas ja ultima el seu pla b

Convergència no descarta la suspensió parcial de l'autonomia i adverteix del precedent de 1934

Oferirà un Govern de concentració i comicis plebiscitaris sense sigles al final de la legislatura

El president de la Generalitat, Artur Mas, durant una sessió de control al Govern al Parlament de Catalunya.

El president de la Generalitat, Artur Mas, durant una sessió de control al Govern al Parlament de Catalunya. / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
FIDEL MASREAL

«Quan el president faci el pas, hem d'assegurar-nos que guanyem la posició». Així va explicar ahir el número dos de Convergència, Josep Rull, l'estratègia del seu partit cap a la independència, segons fonts presents en una reunió amb les joventuts de CDC. Una estratègia que, davant la previsible impugnació de la consulta, passarà per un Govern d'unitat que convoqui eleccions plebiscitàries al final de la legislatura.

En plena sacsejada interna per la confessió de Jordi Pujol i a poc més de tres mesos del 9-N, Convergència esmola les armes.

La batalla està servida i els nacionalistes no exclouen ni la suspensió de l'autonomia. «Podria ser que la delegada del Govern, Llanos de Luna, es quedés amb la gestió dels funcionaris catalans o la policia, o TV-3», va alertar Rull als seus.

Fins a l'últim moment, Convergència i Mas mantindran la seva fe en la consulta i la defensa de la seva legalitat. I carregaran contra el Govern de Mariano Rajoy per no ser capaç d'assumir-la legalment com el que és: una manera de conèixer l'opinió de la ciutadania, no vinculant jurídicament.

NO FER LA CONSULTA SIGUI COM SIGUI / Un cop constatat el veto al plebiscit del 9-N, la força nacionalista no acceptarà convocar a les urnes igualment. «No hi hauria garanties perquè les urnes tinguessin recorregut internacional i, davant una possible baixa participació, no serien prou legítimes», va apuntar Rull.

Les fonts consultades destaquen que la clau per a CDC és consolidar posicions i no cometre els errors del passat. És a dir, adverteixen de no repetir els anomenats fets del sis d'octubre de 1934, quan Lluís Companys va proclamar l'Estat català i el Govern de la Generalitat va acabar empresonat i l'Estatut suspès.

Aquesta és una qüestió clau. Davant els moviments socials partidaris de la desobediència sobiranista per convocar la consulta tant sí com no, davant l'objectiu d'ERC de no dilatar el procés, la intenció de Mas i del seu partit és la de «tenir preparats els elements del dia D+1», en paraules de Rull. És a dir, convocar un Govern de concentració dels partidaris de la consulta que prepari a consciència durant tota la legislatura les eleccions plebiscitàries i, després, iniciar el trànsit cap a la independència. «Som-hi».

MÉS QUE UN PROGRAMA / Convergència vol, a més, que les eleccions plebiscitàries no consisteixin només a compartir un punt del programa electoral, el favorable a la independència. No. Segons va deixar clar Rull davant els joves sobiranistes, es tracta que «tots els partits favorables al  creïn una cosa nova, que no tingui el nom dels partits, i que deixi clar que si et voten i es guanyen les eleccions, es disposa d'un mandat clar per negociar» la independència. «A alguns no els interessa i volen un únic punt programàtic conjunt», va lamentar el coordinador general de CDC.

Per si no quedava clar, davant les possibles presses d'ERC i d'altres forces sobiranistes, la intenció de Rull no és anar a unes eleccions immediates o el febrer de l'any que ve. «Si ho féssim no podríem guanyar la posició una vegada adquirida, no tindríem els elements del D+1 preparats», va assenyalar Rull. Aquests «elements» són qüestions com la hisenda pròpia catalana o l'estructura jurídica del futur Estat català independent. I a més a més, la seva idea és que les eleccions plebiscitàries s'haurien d'analitzar no tant pels escons obtinguts sinó pel nombre total de vots de la candidatura del .

Fins aquí els plans de Convergència, que tenen com a punt inicial carregar sobre les espatlles del Govern central la decisió d'impedir una consulta democràtica. Però si en els següents moments processals el principal soci de Mas, ERC, no segueix al seu costat, la intenció inequívoca de l'equip de Rull serà explicar «sense complexos» qui és el responsable de portar el procés cap a una via ineficaç.

La convicció convergent, amb tot, és que els republicans es mantindran al costat de Mas, al marge  que alguns dirigents d'Esquerra siguin més o menys escèptics respecte de les intencions realment sobiranistes de CDC.

Notícies relacionades

«LA NOVA UNIÓ HO ENTENDRÀ» / ¿I Unió? En l'esmentada reunió, i sempre segons les fonts presents consultades, Rull va mostrar la seva confiança «amb el nou lideratge de Ramon Espadaler», flamant secretari general de CiU. Rull i molts altres a Convergència estan segurs que els democristians potser «trigaran més», però no giraran l'esquena al procés. «Aquesta nova Unió ho entendrà», va subratllar Rull.

I per si algú en dubtava, el dirigent nacionalista va mostrar davant els joves de CDC el seu «radical» convenciment en el full de ruta cap a la independència.