El cercle sense tancar de Podem a Catalunya

L'última enquesta del GESOP per a aquest diari els atorga 9 o 10 escons al Parlament, però ells no s'han plantejat encara la possibilitat de posar a prova els sondejos. Encara més, ni tan sols es pot parlar encara d'un Podem Catalunya. La força impulsada per Pablo Iglesias continua en fase de construcció i no serà fins a finals de mes que es comencarà a vertebrar una estratègia conjunta que aglutini els 60 cercles  disseminats pel territori català i que creixen com bolets després de les eleccions europees. El seu funcionament i els seus ritmes són diferents dels dels partits tradicionals. No hi ha càrrecs a l'ús ni militants. Les decisions es prenen en assemblees obertes en les quals es debat sense descans per arribar a acords. Parlar ja de futures candidatures ho veuen precipitat (i no consensuat), tot i que admeten que, per canviar les coses, s'ha de ser a les institucions.

Tots van simpatitzar amb el 15-M i senten afinitat amb moviments socials, però la majoria, asseguren, no en van formar part activa i va ser fa només uns mesos quan van decidir fer el pas. «Hi ha molts neòfits, gent que va pensar que calia saltar del no ens representen al nosaltres ens representem», explica Beatriz Rilova, una professora de secundària de 34 anys a qui els seus companys van erigir en portaveu del cercle de Barcelona i que va concórrer a les europees com a número 46 del partit després d'unes primàries obertes fins i tot per internet. En el seu cas, va entrar en l'altra política a partir de Front Cívic, una plataforma que té Julio Anguita entre els seus referents.

XARXES SOCIALS / Marc Bertomeu, un altre dels portaveus i primer suplent de la llista als eurocomicis, afegeix: «A partir de la presentació de Podem a Madrid, una sèrie de persones vam recollir el repte aquí. Molts ni ens coneixíem, però ens vam organitzar a través de les xarxes socials i al febrer es va fer una assemblea a Gràcia amb 150 participants (ara n'hi solen anar més de 300)».

Segons aquest politòleg de 23 anys, estudiant d'un màster en comunicació política, que va anar a la trobada inicial amb la seva mare, va ser «qüestió del moment» i dels canals d'informació de cada un («alguns vèiem La Tuerka», el programa on line en el què col·laborava Iglesias) la raó per la qual es van implicar en Podem i no en forces «confluents» en l'àmbit social com Procés Constituent o la CUP. Rilova puntualitza: «Hi ha qui s'hi va sumar perquè posem molt èmfasi a combatre les retallades, la corrupció i l'actual funcionament institucional, mentre que altres estan més centrats en altres temes». Hi ha gent de totes les edats, però el gruix té entre 30 i 40 anys i hi ha des de metges i propietaris de microempreses fins a docents i informàtics.

REUNIÓ 'INTERCERCLES' / El seu objectiu a curt termini és continuar teixint la xarxa. A part dels debats sectorials i dels contactes on line, els representants de les quatre àrees en què es divideix el partit a Barcelona (organització, continguts, comunicació i finances) fan trobades setmanals. També s'han celebrat quatre assemblees generals i el dia 27 hi haurà una «reunió intercercles» de Catalunya per coordinar-se. El mateix que s'intentarà fer en la macroassemblea que es farà el més d'octubre de tots els cercles d'Espanya.

LES MUNICIPALS / Que el Podem català sorgís inspirat per l'experiència de Madrid i que es mantingui aquesta connexió porta a preguntar-se sobre el nivell de dependència. «Amb Podem a nivell estatal tenim un ideari de base comú, ens coordinem, ens van ajudar en la campanya electoral..., però en les qüestions que afecten una zona en concret, és l'assemblea d'aquesta zona la que té l'última paraula», asseguren Rilova i Bertomeu.

Un test sobre això el passaran amb la seva relació amb Guanyem, la força que encapçala Ada Colau per a les municipals de Barcelona. Íñigo Errejón, dirigent de Podem a nivell estatal i mà dreta d'Iglesias, advoca per donar un «suport total» a Colau perquè tenen «plena sintonia», informa Iolanda Mármol. No obstant, i encara que comparteixen «el diagnòstic de la situació» amb Guanyem, els portaveus del cercle de Barcelona recalquen que serà aquest qui decideixi: el dia 20, un representant d'aquell partit els explicarà el seu ideari en una assemblea. A partir d'allà, ells obriran un període de reflexió i debat per acordar si forgen aliances i de quins tipus.

Notícies relacionades

Junts es compromet a «aprofitar» la «debilitat» de Sánchez després de la caiguda de Cerdán i obre la porta a retirar el seu suport al PSOE

El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán

LA QÜESTIÓ NACIONAL / Un altre tema estrella al qual s'enfronten és el procés sobiranista. Sobre la consulta del 9-N en concret, Rilova i Bertomeu insisteixen que Podem defensa el dret a decidir, inclòs el del futur de Cata-lunya. En aquesta línia, reclamen que aquest dret s'apliqui també a altres qüestions, per la qual cosa critiquen que partits com CiU «només l'exigeixin en funció del que els convé» i ignorin iniciatives com el multireferèndum que es va fer en paral·lel als comicis europeus.

En tot cas, Podem no es decanta sobre què caldria votar d'aquí quatre mesos. «En el nostre partit hi ha independentistes, federalistes, gent a qui no interessa la consulta, exsimpatitzants d'ICV, del PSC, del PSOE...», admeten. Aquest cercle, per tant, encara està obert.