Paul Preston: "El Rei ha passat el problema de Catalunya al seu fill"

Juan Carlos. El rey de un pueblo és el títol de la biografia que Paul Preston va fer del cap de l'Estat. Aquest historiador nascut a Liverpool el 1946 és, probablement, un dels principals experts en la història contemporània d'Espanya. També és biògraf del dictador Francisco Franco.

-Vostè ha dit que no s'acaba de creure que el Rei prengués la decisió d'abdicar al gener.

-Al seu dia, ell ja havia anunciat que no pensava abdicar i, en realitat, l'anunci l'ha fet just després de les eleccions. Hi ha moltes possibilitats: el deteriorament de salut, els resultats electorals... Perquè si es traslladessin a les eleccions generals, potser seria més difícil fer el traspàs de funcions al seu fill i, per això, l'ha accelerat.

-¿Aleshores creu que té pressa pel possible final del bipartidisme?

-No ho sabem, però és una possibilitat.

-¿Abdica massa tard? El CIS li dóna una nota de 3,7 a la Monarquia.

-Per decidir si ha sigut tard o no haurem de veure abans un èxit o un fracàs del seu fill. No està malament que abdiqui ara i, sí, potser hauria sigut millor abans, però cal esperar a veure com li va al seu fill, almenys un any.

-¿Creu que se'n va per la porta del darrere de la història?

-No. La valoració de la Història, amb majúscules, serà molt positiva per a Joan Carles. El fet que els últims anys hagi patit un brutal deteriorament de popularitat no anul·la la seva contribució històrica, els sacrificis que va patir. La Història serà més que benevolent i hi haurà lloances.

-Milers de persones han sortit als carrers per demanar un referèndum. ¿Quina opinió li mereixeria una consulta?

-No ho puc enjudiciar. Però és evident que la gent que més ha patit la crisi és la mateixa que no ha conegut els anys de glòria de Joan Carles. Són els que tenen menys de 35 anys i eren nens per exemple durant el Tejerazo.

-Però, segons el seu parer, ¿seria positiu un referèndum?

-En aquest moment de terrible crisi econòmica, quan encara no s'han tancat les ferides de la guerra civil, un altre element d'inestabilitat no seria bo. La gent demana un referèndum pensant que una República ha de ser millor, i no té per què ser així. Els anglesos diem que millor diable conegut que el que està per conèixer.

-¿Quin ha sigut el millor encert del Rei?

-La va encertar en totes les decisions que va prendre des de la mort de Franco fins a les eleccions del 1982. Aquells van ser els seus anys de glòria.

-¿I el pitjor error?

-Deixar caure la seva popularitat, els seus errors elefantins i les seves princeses alemanyes.

-Errors personals, aleshores.

-Depèn del que s'entengui per personal. Jo no sé si un rei té dret a una vida personal. Carles V o Enric VIII podien tenir-ne i fer el que volguessin. Però avui no. El seu paper públic és molt positiu per a la majoria d'historiadors. Però ha comès errors, com no tenir prou cura amb la seva imatge pública en els últims anys. En els 30 primers del seu regnat no tenia aquests problemes. També hi ha coses que no sabem, com les relacions financeres que hauria pogut tenir.

-¿Creu que seria positiu per a Espanya una reforma de la Constitució?

-Si pensem en les dificultats que va posar el Tribunal Constitucional per a l'Estatut, crec que serà molt difícil. No estaria malament revisar la Constitució, però no sóc optimista. Potser l'abdicació és la bomba i desarticula la maquinària, però jo sóc historiador, no futuròleg.

-¿Quins reptes té Felip ara?

-Tres. El primer no depèn d'ell, i és que es resolgui la crisi econòmica. En aquest punt poca cosa pot fer.  El segon, mantenir la seva imatge al més neta possible i recuperar la popularitat de la Monarquia. Aquí compta amb l'avantatge de tenir una dona no aristòcrata i fer una vida familiar molt normal. I el gran repte, que és la qüestió catalana.

-Expliqui's.

-Aquí, els escocesos ja han dit que en cas de guanyar la independència seguiran volent que Isabel II sigui la reina d'Escòcia. Crec que a Catalunya és impossible que vulguin un rei de cap de les maneres, i menys un rei de Madrid. Però un rei forçosament ha de ser patriota i ocupar-se de la unitat.

-Complicat.

-El perill és que, vist així, el Príncep tindrà un paper negatiu, quan la situació exigeix extremada sensibilitat i capacitat de maniobra, i aconseguir això serà molt difícil.

-¿Li sembla un senyal o una casualitat que la Reina estigués a Nova York el dia que es va fer pública l'abdicació?

-No crec que tingui significat en aquest moment. Sí que en té com a part del deteriorament del seu matrimoni des de fa molts anys. Però la Reina sempre ha mantingut una relació molt estreta amb Felip. Ella ha sigut molt bona consellera per al Príncep. No sé si ho continuarà sent amb el repte que ha d'encarar ara.

Notícies relacionades

Compte enrere per a Felip

El Rei que ha abdicat

-¿El repte de Catalunya?

-Sí. En resum jo diria que la decisió del Rei és inevitable i positiva, i espero que no l'hagi pres massa tard, però el problema que li ha passat al seu fill és Catalunya.