Compte enrere per a Felip

De mica en mica es va aclarint el camí legal perquè l'encara Príncep d'Astúries passi a ser, en qüestió de setmanes, Felip VI. Probablement al voltant del 18 de juny. El president del Govern central va reunir ahir d'urgència el seu Consell de Ministres per aprovar una llei senzilla en les formes però complicadíssima en el seu fons. La norma que regula el procés d'abdicació del rei Joan Carles. Ni més ni menys. Té un únic article i una disposició final única que permet fer efectiu el desig de l'actual Monarca de deixar de ser el cap de l'Estat i que ho sigui el seu hereu.

«S. M el Rei Joan Carles I de Borbó abdica la Corona d'Espanya. L'abdicació serà efectiva en el moment d'entrada en vigor d'aquesta llei orgànica», diu el text. La disposició final puntualitza que el procés es donarà per finalitzat amb la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). I s'afegeix una exposició de motius en la qual s'ha optat per reproduir, íntegrament, el discurs amb el qual el Rei va decidir acomiadar-se dels espanyols i explicar els motius que l'havien portat a fer, amb 76 anys i en plena crisi de la imatge de les institucions a Espanya, un pas enrere per cedir el tron al seu fill, representant d'una «nova generació».

Així, mentre Joan Carles i l'encara Príncep d'Astúries compartien ahir protagonisme i alguna confidència en un acte castrense que es va celebrar a El Escorial (Madrid), el Govern popular feia un pas transcendental per permetre el relleu reial. I després d'una «llarga i seriosa reflexió», van apuntar fonts de la Moncloa, donava llum verda a una llei de mínims però suficient per fer possible l'abdicació i, al mateix temps, no causar malestar en alguns grups de l'oposició, disposats a recolzar a les Corts una norma que es referís concretament a la cessió de la Corona però amb més reticències a donar suport a un hipotètic text legal que hauria recollit  assumptes més polèmics. Per exemple, la situació jurídica en la qual pot quedar Joan Carles una vegada que Felip sigui proclamat Rei. En pro del màxim consens, l'Executiu va optar per limitar la històrica llei a un únic paràgraf. L'únic imprescindible per donar peu a un nou regnat a Espanya.

ÚLTIMA FIRMA DE REI / Hores després de la reunió dels ministres, el president del Congrés, Jesús Posada, va convocar la Mesa de la Cambra. Allà es va admetre a tràmit la llei d'abdicació, que es gestionarà de forma express, és a dir, en la meitat de termini que altres lleis orgàniques. El debat sobre aquesta norma podria celebrar-se dimecres que ve a la Cambra baixa i, una setmana després, a la Cambra alta.

Notícies relacionades

Catalunya vol incorporar 200.000 migrants al mercat laboral amb el nou reglament d’estrangeria

Mas es querella contra Fernández Díaz i Cospedal i els acusa d’organització criminal i malversació

Serà una discussió parlamentària ràpida, però no fàcil: el grup Esquerra Plural (que votarà contra la llei d'abdicació) vol esmenar el text legal per reivindicar un referèndum sobre el futur de la Monarquia. També han avançat el seu vot contrari ERC, Nova Canàries i el BNG. Els nacionalistes bascos han optat per l'abstenció i CiU encara dubta si imitar el PNB o recolzar la llei. No obstant, el suport segur que rebrà del PP, PSOE, UPD, Fòrum Astúries i UPN garanteix 300 dels 350 vots possibles del Congrés. La direcció socialista va confirmar ahir que no es planteja donar llibertat de vot als seus diputats, malgrat que algunes de les seves organitzacions regionals aposten per una consulta. En tot cas, el Govern popular diu estar tranquil, al considerar que és «una minoria» la que en aquest país vol un canvi de model en la institució del cap de l'Estat. El mateix Mariano Rajoy va invitar els disconformes a impulsar una reforma constitucional.

Quan la llei acabi el seu pas per les Corts, serà rubricada per Joan Carles I (s'està preparant un acte públic per presenciar la seva última firma com a cap de l'Estat) i publicada al BOE. En aquell mateix instant Felip serà Rei i la seva filla Elionor, Princesa d'Astúries. Tant l'Executiu com la Zarzuela desitgen que la proclamació a les Corts es porti a terme hores després, per evitar que es produeixin buits de poder.